Carta a un català espanyol

El dia 27 de setembre se celebraran unes eleccions en què el paper dels catalans que se senten espanyols, potser com vostè, serà important. Potser veu la convocatòria com un desafiament independentista contra la convivència o com un atac al marc constitucional espanyol. Certament, és així que els mitjans i polítics espanyols ens ho solen presentar. Però jo li demanaria que faci l'esforç de considerar l'altra cara de la moneda (i si ho vol llegir en castellà, ho trobarà a https://www.facebook.com/strubellsi).

Potser a vostè li sembla que Catalunya és una regió creguda i insolidària i que no mereix ser considerada un subjecte polític. Potser pensa que Catalunya ha estat espanyola “tota la vida” i que ara s'està desvirtuant. El fet és que els catalans fa molts segles que reclamem allò que tot territori mancat de sobirania pot legítimament reclamar: la sobirania, precisament. Una sobirania que no és cap invenció, ja que Catalunya ha estat una nació (inclús imperial) que fins al 1714 tenia institucions d'estat que una invasió borbònica va suprimir.

El problema és que, tot i viure a Catalunya, a molta gent se li ha amagat acuradament aquesta realitat. Pensi que la gran majoria de governs espanyols dels darrers segles han treballat activament per anul·lar la Catalunya política. Tot això li pot semblar aigua passada. Però si veritablement ho és, per què el darrer rei espanyol ha arribat a dir que “el castellà mai no ha estat imposat”? ¿No veu l'efecte maligne (i políticament intencionat) que aquestes realitats persistents tenen per a tants milions de catalans de bona voluntat? ¿I vostè hi veu una voluntat de rectificació? No hi és.

ELS ÚLTIMS anys han estat de reafirmació d'aquella línia. No crec que l'enorme bandera espanyola de Pedro Sánchez o la declaració de patriotisme de Pablo Iglesias ho desmenteixin.

Per altra banda, potser vostè és dels qui creu que Catalunya no té entitat per sostenir-se sola, ni dret a fer-ho. Potser és d'aquells que creu que el progrés només pot venir de Madrid. Doncs sàpiga que els grans corrents progressistes sempre ens han vingut del nord i de la Mediterrània. Fins i tot la gent de Pablo Iglesias, a més de mostrar ànims de continuar amb l'espoli fiscal de Catalunya i amb l'oposició al corredor mediterrani, inclou guàrdies civils repressors i notoris anticatalans a les seves llistes!

Cal que vostè entengui que els polítics i les entitats catalanistes com ANC i Òmnium Cultural no pretenen un trencament formal amb Espanya perquè sí. El volen perquè els darrers anys ens han demostrat que els governs i jutjats espanyols s'han oposat frontalment a tota mesura substancial que el Parlament de Catalunya ha aprovat, trencant radicalment amb una dinàmica teòricament autonomista acordada fa quasi quaranta anys.

El més greu, potser, és que des d'Espanya, a penes s'han sentit veus per denunciar-ho. Quasi ningú ha protestat que unes mesures (que l'haurien beneficiat directament a vostè) s'haguessin blocat, suprimit o rebutjat, deixant els catalans sense una legislació que fes front als desnonaments, gravés els dipòsits bancaris o ens permetés de decidir el nostre futur, amb l'agreujant que l'Estat s'ha querellat contra els qui ho intentaven.

Els catalans, i els catalans espanyols també, partim d'un greu desavantatge, doncs, en la nostra relació amb l'Estat. Hem de lluitar en un marc hostil (polític i també cultural), amb una llengua mancada d'estatus legal (a Madrid i Europa), amb índexs escandalosament inferiors de funcionaris, infraestructures i inversions, tot amanit amb uns mitjans de comunicació estatals bolcats contra Catalunya.

Abans del 27-S vostè ha de decidir entre donar el seu vot als qui volen dignificar i normalitzar la situació política de Catalunya, o donar-lo als qui, tot i dir que volen el mateix, treballen per suprimir la capacitat de decidir de tots els catalans, inclòs vostè. Si vostè vol això darrer, voti unionista, i tan amics. Però si vol assegurar un futur millor per als seus fills i la manera de ser del nostre poble, el seu vot el 27-S ha de ser sobiranista.

Toni Strubell és filòleg i polític.