Josep Maria Cruset: 'Tothom que està al ple de Riudoms ens mereix respecte'

Com enfoca l’actual mandat?

Tinc la il·lusió intacta del primer. Tinc el convenciment que el dia que la il·lusió falli en l’ àmbit de les institucions polítiques el que toca és fer un pas enrere.

Han baixat en regidors malgrat mantenir la majoria absoluta...

El 2011 vam obtenir 11 regidors de 13, un resultat irrepetible. En aquestes eleccions, hem tret 9 regidors de 13, que és la segona majoria més àmplia de la història de Riudoms després d’aquella. A més, numèricament hem passat dels dos mil votants. Un resultat contundent si bé la tendència general també ens ha afectat. Si comparem, però, el cas de Riudoms amb les poblacions del Camp de Tarragona es trenca aquesta línia i és molt bo.

La CUP s’estrena al consistori, quina relació tindrà amb l’oposició?

Sempre hem aplicat la màxima que per sobre de tot està l’interès general. En el dia a dia ho hem traslladat fent un esforç important per l’entesa. Amb 11 regidors al govern i 1 en cada grup de l’oposició el passat mandat podríem no haver establert comunicació i els vam fer partíceps. Tenim successives reunions de treball amb l’oposició i, per nosaltres, tothom que està en un ple es mereix un respecte per treballar pel seu poble.

Quines fites té la regidoria de transparència?

Ja hi havíem treballat. Riudoms és de les poblacions de menys de 50.000 habitants que té un millor nivell de transparència en els indicadors de la Universitat de Barcelona. Aquesta regidoria va dedicada a augmentar-ne el percentatge. La porta el regidor d’Hisenda i té l’objectiu el 2016 de realitzar una iniciativa que escollirà 10 ciutadans a l’atzar perquè es constitueixin en un grup amb accés a tota la informació econòmica i administrativa de l’ajuntament per tal de poder-ne fer el seguiment. És una prova pilot que va sortir d’unes jornades prèvies a les eleccions.

L’han acusat de "buidar" el ple en favor de la Junta de Govern, què hi diu?

No li pots dir al ciutadà que s’esperi dos mesos al ple per un tràmit. Per fer més eficient l’administració vam delegar -hi les competències que la llei permet perquè es reuneix de manera més freqüent. Quan es tracten aquestes competències es fa a porta oberta de forma que els ciutadans o els regidors de l’oposició també poden assistir.

Preveu millores en les línies de bus?

Al programa, portàvem treballar la mobilitat per garantir que el que ara s’ha de fer per part de les línies de transport públic es faci perquè hi ha moments que no tenim bona sensació. També la possibilitat d’establir majors comunicacions entre el que és la línia de Riudoms-Montbrió-Mont-roig aigües amunt que fer segons quines connexions i passar per força per Reus. Això té una dificultat: el pla territorial de mobilitat.

Com valora les consultes ciutadanes celebrades durant la Fira de l’Avellana?

El 2014, hi van participar més de 300 persones i de l’actual edició ara processem les dades. El ciutadà ha vist que el resultat es trasllada en accions. Aquest és el principi clau de la consulta ciutadana. Això està funcionant i si té un creixement progressiu la mantindrem.

L’oposició ha criticat la forma de la consulta...

Participa més gent en la consulta popular que vots obtenen regidors que estan en el ple i, per tant, no podem menystenir una participació més gran que els recolzaments que s’han obtingut per estar en el ple. Alguns dels que es queixen ho fan perquè la iniciativa ha sigut del govern i dol que no ho hagi proposat l’oposició.

S’ha posat en marxa un pla per solucionar l’atur juvenil de la vila. En què consisteix?

Estem molt al començament. Aquest és un pla que lidera el Consell Comarcal, nosaltres ens hi acollim i el que fem és tota la comunicació als joves que compleixen els condicionants d’edat per tal que siguin coneixedors que se’ls ofereix aquests mecanismes de coaching, d’acompanyament en la cerca del treball. El Consell Comarcal posa periòdicament un especialista en el municipi de manera que va fent les entrevistes individualitzades orientant professionalment els joves per tal d’intentar-los introduir en el mercat. Estem molt al començament per poder-ne fer valoració però qualsevol iniciativa que pugui reduir l’atur mereix la confiança.

Quin és el balanç de la Fira de l’Avellana?

Enguany hem aconseguit fer-li el tomb als anys de molta dificultat per aquest tipus de certamen. Malgrat el mal temps, l’ assistència ha estat espectacular. L’automoció ha crescut molt i també la jardineria, per la qual apostarem el 2016.

Portaran les restes de Rafael Nebot?

Estem treballant però estem tan al començament que no vull anticipar fets. En la celebració del Tricentenari va sorgir a nivell d’alguns ciutadans de Riudoms aquesta possibilitat i és un d’aquests projectes que no tenen data però que hi anirem dedicant esforços sense tenir un horitzó perquè entenem que se’ns escaparia la possibilitat de planificar-ho ara que estem molt al començament.

Riudoms es reivindica bressol de Gaudí. En quins àmbits s’estan implicant per atraure turistes i donar a conèixer aquesta figura?

Estem treballant en dues línies de treball: una més turística, a través del món del turista japonès on tenim una capacitat de penetració forta que reconeix que Riudoms és el punt d’origen de Gaudí. Hi ha un altre àmbit que segurament és més difícil treballar però que està donant molt de si que és el tècnic. Del 2000 cap a aquí hem notat com a nivell professional els que hi entenen en la figura de Gaudí comencen a ser majoritaris els que pensen que l’origen de Gaudí és Riudoms. Nosaltres -que no tenim cap capacitat econòmica per influir en l'opinió en aquest àmbit- estem notant com se’ns acosten, com venen a veure Riudoms, l’entorn del Mas de la Calderera,..Tot i això, està funcionant bé l’opinió territorial que Gaudí era fill d’un riudomenc i una reusenca, que és on tots estem d’acord. En el món global en què vivim és més fàcil veure-ho com un actiu que no pas gastar energies estèrils a discutir d’on és Gaudí quan no han sortit més proves que siguin concloents. Tot i això, sóc dels que tinc el convenciment absolut com a alcalde que Gaudí és fill de Riudoms perquè de gran tractava Riudoms com el seu poble.

Recentment, s’ha adequat el refugi de la Guerra Civil i per la Fira de l’Avellana es va poder visitar. Quines característiques té aquest espai?

De fet, l’espai nosaltres el definim com més ampli que el de la Guerra Civil. Té un valor pràcticament arqueològic perquè al segle XII va ser una sitja del castell que hi havia, cap al 1700 es va convertir en una cisterna durant més de 300 anys i després va ser refugi. Com que es van finalitzar els treballs en període preelectoral no es va fer una inauguració però les obres estan acabades i l’equipament està en marxa. S’hi fan actes culturals, és visitable i durant la Fira es podia visitar. Durant el darrer Sant Jordi més de mil persones el van visitar.