Cada vegada, gràcies a noves investigacions, es tenen més detalls que permeten entendre com vivien els homínids fa 10.000 anys a les muntanyes de Prades. Els resultats han estat assolits a partir de l’estudi dels fòssils de la darrera excavació, duta a terme per l’IPHES a la Cova de les Borres, a La Febró (Baix Camp), i dues noves tesis doctorals que han inclòs l’estudi de peces trobades per saber com era la mobilitat dels homínids pel territori i la durada de les ocupacions a la cavitat. En total, s’han examinat més de 1.400 noves restes d’eines de pedra i fragments d’animals que han permès saber que els homínids s’alimentaven a base de cérvol, cabra i conill fa entre 12.000 i 9.000 anys. Per caçar-los, utilitzaven diferents instruments lítics, com puntes de dors (fletxes) i gratadors. Les fotografies captades per un dron permetran conèixer la morfologia en detall de l’abric i analitzar la distribució especial de les troballes.
Coincidint també amb la darrera intervenció arqueològica es va acabar de netejar la vegetació que tapava la superfície a peu de la gran balma, amb la col·laboració del personal del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. A més, en el marc de les ajudes atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el projecte de recerca d’intervencions programades “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, s’ha realitzat la documentació en 3D de l’abric i del seu entorn, i s’ha reconstruït amb detall la topografia del jaciment mitjançant el vol d’un dron.
Dues tesis doctorals
D’altra banda, dues tesis doctorals centrades al territori també han ajudat a aprofundir en el coneixement del jaciment. Una, “Àrees i estratègies d’aprovisionament lític dels últims caçadors-recol·lectors a les muntanyes de Prades”, de Maria Soto, ha estat dedicada a les matèries primeres dels jaciments dels darrers caçadors d’aquest territori. Concretament, aquesta investigació ha evidenciat importants semblances entre els conjunts lítics de la cova de les Borres i el jaciment de Sant Gregori de Falset.
L’estudi de les matèries primeres de la cova de les Borres ha argumentat un eix de circulació del poblament paleolític de les muntanyes de Prades que s’estructura a través de les conques dels rius Siurana i Francolí. Aquest tipus d’informació sobre els territoris d’aprovisionament lítics i eixos de circulació regionals dels caçadors paleolítics de les Muntanyes de Prades és un coneixement singular entre les investigacions regionals de la península Ibèrica.
L’altra tesi doctoral, “La reducció de la indústria lítica: aproximació als patrons d’assentament i mobilitat dels grups paleolítics”, de Juan Ignacio Morales, ha anat dedicada a l’estudi de l’ús i la gestió econòmica dels gratadors, que ha inclòs peces procedents de diversos nivells arqueològics de la cova de les Borres i ha permès descriure com era la durada de les estades dels grups humans en aquesta cavitat. Segons l’estudi de Morales, eren més esporàdiques als nivells superiors, d’una cronologia d’uns 10.000 anys d’antiguitat, i més estables als nivells més antics estudiats, fa uns 12.000 anys.
La cova de les Borres de la Febró és una balma localitzada als cingles de la capçalera del riu Siurana, a les Muntanyes de Prades. El jaciment va ser descobert i mostrejat per Manuel Mata i Albert Prunera, i publicat per Salvador Vilaseca l'any 1973. La represa de les intervencions per l’IPHES es va produir el 2012 dins del projecte d’investigació “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics