Arnaldo Otegi tindrà obertes les portes de la presó de Logronyo el pròxim dimarts, 1 de març, després de complir 6 anys i mig de condemna i també les de presentar-se com a candidat a les eleccions autonòmiques basques del mes d’octubre.
El portaveu nacional de Sortu, Pernardo Barrena, ha afirmat aquest dissabte a Reus que el dia després del seu alliberament “serà una persona amb tots els seus drets civils i polítics”. Segons aquest històric de l’esquerra abertzale, "hi ha una controvèrsia sobre la pena d’inhabilitació a la que va ser condemnat durant el seu judici. En la seva sentència no consta de manera específica per a què està inhabilitat. I en aquest sentit el Tribunal Suprem té jurisprudència on s’apunta que quan una en una sentència no està substanciat de manera expressa quin és l’abast concret de la seva inhabilitació, aquesta no té efecte”. Per tant, afegia, “si ell ho considera oportú i si la base de militants de la coalició Euskal Herria Bildu ho ratifica, podrà ser candidat. Cap organisme jurídic prendrà aquesta decisió”.
Barrena feia aquestes declaracions a les portes de l’Orfeó de la capital del Baix Camp, on prop de dues-centes persones s’han congregat per assistir a l’acte d’homenatge a Otegi i, per extensió, a tots els presos polítics bascos organitzat per la CUP, el Casal Despertaferro i la fundació Catmón. Juntament amb Barrena, que ha destacat de l’antic dirigent d’Herri Batasuna “la capacitat de liderar el canvi d’estratègia de l’esquerra independentista basca fins a situar-la en la centralitat del país”, han intervingut també el portaveu de Sortu a Navarra, Txelui Moreno, i l’exdiputat cupaire al Parlament, David Fernández.
“Venim a Catalunya per aprendre el que esteu fent”, ha assenyalat el primer reconeixent que “des d’allà us mirem amb enveja sana. Nosaltres no hem pogut donar-li l’impuls a aquest procés com heu fet vosaltres”, ha admès destacant de pas com no menys important la capacitat “d’arribar a acords interclassistes sense renunciar a implementar polítiques de classe en el vessant social”. Malgrat això, ha aprofitat per llençar una advertència: “Heu fet un pas de gegant, però us queda el més difícil, perquè com coneixem molt bé nosaltres, l’Estat no es quedarà aturat pel que fa a accions repressives i ja té el focus posat a Catalunya”, identificant com a símptoma el pacte entre PSOE i Ciutadans a Madrid.
Per la seva banda, Fernández ha carregat contra el “segrest d’Estat” al que s’ha vist sotmès Otegi “com a pagament pels seus anhels de pau” per part d’unes estructures “Mccarthistes” i que beuen “de la lògica esbojarrada de l’antiterrorisme com hem pogut veure aquests dies amb els cas dels titellaires de Madrid”. Davant del que ha dibuixat com “la pitjor crisi del règim sorgit de la Transició”, Otegi reflectix la “paradoxa de com per intentar fer la pau li van declarar la guerra. Al búnquer de l’Estat no s’ha mogut res”.
La previsió de pluja ha obligat a modificar el vermut popular al carrer previst en un inici. Un canvi que, segons ha recordat la regidora de la segona força política reusenca, Marta Llorens, “ens costarà uns dinerets” pel lloguer de la sala “i per això aquí teniu una guardiola per si voleu contribuir”. Més enllà de qüestions domèstiques, Llorens ha aprofitat per carregar contra les crítiques dels grups municipals reusencs del PP i Ciutadans a l’acte. “El que és repulsiu –ha reblat- és negar la llibertat d’epressió i la llibertat dels pobles. I el que és immoral és empresonar a una persona que representa la voluntat de posar fi a un conflicte”.
Entre els assistents s’hi podien veure la màxima responsable de l’executiva local d’ERC, Ester Alberich, i el que fou conseller nacional d’ICV abans de dimitir i abandonar la militància, Antoni Puig. La primera deixava la sala només minuts abans que entrés el segon, en una escenografia de portes giratòries aliena a la presència dels representants de la secció local de Podem. Fernández no li havia donat valor a la proposta de referèndum apadrinada per Pablo Iglesias (“cal construir el nostre propi camí”). Com tampoc, malgrat el matís, el president de Catmón, Víctor Terradellas: “Aquest pas nosaltres ja l’hem passat. És cert que si des de l’Estat ens proposen un referèndum, nosaltres hauríem de dir que sí com a demòcrates que som. Però interpretem que l’única possibilitat que ens queda dins d’aquest Estat és el dret a l’autodeterminació unilateral des de Catalunya”.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics