-
Carreras, en una imatge d'arxiu
Cedida
L'escenari del Teatre Fortuny de Reus ha acollit aquest dimarts al vespre una nova de les propostes incloses al cicle Grans Mestres d'aquesta temporada amb la representació d'una versió de l'obra 'Via Dolorosa', del britànic David Hare. Amb direcció de Francesc Cerro, qui s'ha mostrat "satisfet de poder el treball de Hare a Reus" i la presentació de Jordi Vilaró, en què s'ha definit l'estil del dramaturg com "polític, però sense ser un pamflet", el gran atractiu de la peça duta al Fortuny ha estat la intervenció de l'intèrpret Joan Carreras, premiat com a millor actor català de la temporada 2014-2015.
La força escènica de Carreras
Un faristol i una pantalla. Amb tan sols dos elements i amb l'enorme força escènica de Carreras n'hi ha hagut més que prou per viatjar a Israel i copsar els sentiments dels dos pobles que hi viuen enfrontats, jueus i palestins. L'obra 'Via Dolorosa' repassa un viatge fet per Hare a aquest país l'any 1997, i va ser interpretada a la seva estrena pel propi dramaturg. Així, la història se centra en el seu testimoni a partir de converses, records i impressions i al Fortuny s'ha subratllat amb diverses projeccions a la pantalla de fons que ha envoltat Carreras.
"De sobte vaig entendre que els israelians no hi han de ser, aquí", diu Carreras a la pell de Hare, quan evoca un trajecte en cotxe cap a la frontera amb Gaza. "Som aquí perquè això som nosaltres", diu poc després quan recorda les paraules d'un diputat israelià. Aquest és, de fet, el gran encert de 'Via Dolorosa'. Es tracta d'un text en què l'autor és capaç de donar veu a tots els implicats, als dos bàndols, destinats, pel que sembla, a no entendre's mai. Mentre desgrana tot els detalls del seu itinerari, el dramaturg dibuixa un conflicte que d'entrada va ser religiós, però que ara és polític i territorial. En tot cas, el troba absurd. "Ja no cal morir per això, ja no calen guerres per això", crida.
Pedres o idees
La versió de 'Via Dolorosa' vista al Fortuny es tanca amb la tornada del personatge interpretat per Carreras a Londres, "als barris del nord, on tot és calma, on tot dorm". Allà, a la llar, Hare hi repassa tot allò viscut i vist amb els seus ulls britànics, i no fa sinó preguntar-se per què encara avui n'hi ha que maten i moren per la terra, per un territori. L'apunt final, en aquest sentit, és revelador. "Som pedres, o som idees?", es qüestiona l'autor. Història o futur. Negació o dialeg. Violència o paraula.
Després de '... de David Hare' i 'Via Dolorosa', el cicle Grans Mestres de Cerro es reprendrà el proper 5 d'abril amb la representació de 'The last Henry V', de Shakespeare, que farà pujar a l'escenari del Teatre Fortuny els actors José F. Mediavilla i Camilo García, dos referents del doblatge a l'Estat espanyol.
