Josep Maria Gort: ‘Lluís Maria Xirinacs era el nostre Gandhi particular’

“Xirinacs feia nosa a la jerarquia eclesiàstica, els franquistes i els gestors de la democràcia”. Seguint el més pur estil del personatge glossat, Josep Maria Gort no s’ha mossegat la llengua en descriure la figura de Lluís Maria Xirinacs qui va ser activista antifranquista, senador independent, va plantar-se per la independència quan pràcticament ningú en parlava i va deixar-se morir als 75 anys a la muntanya. La xerrada de Gort ha estat la segona de les intervencions del cicle #arRelats que organitzen Òmnium Baix Camp, Reusdigital.cat i Lanova Ràdio.

“Per alguns va ser un extravagant i un il·luminat”, ha reconegut Gort, qui l’ha qualificat també “d’home insubornable” i l’ha comparat amb Ramon Llull per les seves aportacions al model de la globalística. Una altra de les comparances sobre Xirinacs que ha establert el conferenciant ha estat amb l’heroi de la independència de l’Índia en afirmar que “Xirinacs va ser el nostre Gandhi particular”. En aquest sentit, ha lloat la seva actitud com a defensor de la no-violència entesa no com a conformisme passiu sinó com un compromís ètic per transformar la realitat des del mateix individu.

En aquest camp, un dels exemples que ha donat ha estat l’experiència de la plantada per la independència que Xirinacs va tirar endavant a la plaça de Sant Jaume a partir de l’any 2000 i ha volgut recordar que aquesta iniciativa també va comptar amb una experiència molt interessant a Reus durant un acte de 8 hores a la plaça del Mercadal. A aquest efecte, Gort ha valorat que Xirinacs fos conscient que la no-violència “és la força més poderosa dels pobles” i que “la fi es troba en els mitjans” i no a l’inrevés com va defensar Maquiavel.

En el terreny polític, ha considerat que “va ser un personatge massa incòmode que acorralava contra les cordes la misèria de molts” i ha opinat que els poderosos van fer-li el buit a partir de la publicació del llibre 'La traïció dels líders' durant la dècada dels 90, fet que va “minvar la seva popularitat” després de les vagues de fam que va protagonitzar durant el franquisme. També en el camp de les polèmiques, Gort s’ha referit al discurs que el 2002 va pronunciar Xirinacs al Fossar de les Moreres en què va definir-se com a “amic d’ETA” i ha negat que l’activista es deixés morir a conseqüencia d’un estat d’ànim depressiu.

Durant la primera part de la xerrada, Gort ha aprofitat la tribuna per repassar experiències de resistència antifranquista a nivell local que es van donar a la ciutat durant els anys de la dictadura com ara la protagonitzada per alguns integrants del CN Reus Ploms o iniciatives culturals i associatives com la revista Ganxet editada per ell mateix o el col·lectiu El Llamp. Segons ha opinat, alguna d’aquestes iniciatives va durar poc perquè “un dels mètodes més perillosos que té l’enemic és infiltrar-se” i partint de la bona voluntat de moltes persones destruir aquesta mena d’activitats alternatives.