Colla Sardanista Rosa de Reus, la comarca en primer lloc

“La comarca és alguna cosa més que un nom”. Amb aquesta afirmació, Joan Bové va voler resumir, aquest dimarts al vespre, al cicle #aRrelats, l’esperit que la Colla Sardanista Rosa de Reus ha tingut vers el territori i ha practicat des de la seva fundació a finals dels anys 50. Un esperit comarcal que s’ha demostrat, precisament, en totes les seves activitats des que van optar per prioritzar la realització d’aplecs al territori i van alentir la seva participació en concursos arreu de Catalunya. Durant els primers anys de la colla “vam viatjar molt el que era fantàstic com a gent jove”, va explicar Alfons Barceló qui va enumerar detalladament el nombre i la filosofia de les activitats de l’entitat d’ençà de la seva creació en “una ciutat grisa” i “amb poques oportunitats d’oci” per la joventut.

Més enllà de l’aplec Baix Camp del qual enguany s’han complert les 50 edicions i que enceta tradicionalment les festes de Misericòrdia de Reus, el repàs efectuat, aquest dimarts, per Bové, Barceló i Lluís Boqué incideix en el paper de dinamització que durant anys van efectuar als pobles de la comarca. Unes accions que es van fonamentar, principalment,  en l’impuls dels aplecs dels pobles de muntanya celebrats entre 1970 i 1990, l’aplec de Prades i l’aplec d’aplecs que es va arribar a convertir en “una festa comarcal” al castell d’Escornalbou.

Perquè si una cosa va quedar clara va ser l’esforç i l’entusiasme que la Colla va posar en fomentar la relació, la trobada i l’intercanvi amb persones, entitats i institucions de la comarca a l’hora de plantejar cadascuna de les seves accions fins al punt que l’entitat ha sabut transmetre el testimoni de l’organització quan ha calgut. I és que el nom sí fa la cosa: tan sols dos aplecs de Catalunya duen un nom supralocal, els del Baix Camp i el del Priorat, exemple que es van citar com a mostra de la voluntat de sumar que es pot tenir des d’una organització.

Honestes, detallades i ben estructurades, les explicacions dels tres membres de la colla van ser un bon resum de més de mig segle d’activitat on, evidentment, les anècdotes han estat múltiples sobretot durant l’etapa de la dictadura franquista en què invariablement dos grisos acompanyaven els aplecs. També es va fer incidència en la pesada censura i els incomprensibles requisits administratius. Hi va haver, també, moments per destacar les col·laboracions d’artistes com als programes de mà, dels cantants com Raimon que van protagonitzar moments intensos i d’èxit de públic i per valorar l’aportació que altres entitats han fet als aplecs organitzats en tants anys.  

“S’ha fet sempre el possible per estar acompanyat” perquè val més “un aplec ple on la sardana tingui un paper menor que un aplec buit amb una cobla excepcional”, va destacar, de manera ben lúcida, Bové.