Diumenge, 17 de Novembre de 2024

Aigües de Reus participa en un projecte acadèmic pel reciclatge avançat dels fangs

L'empresa participa en d'altres iniciatives per detectar els contaminants emergents o el iode 131

08 de Novembre de 2016, per Redacció
  • Estació depuradora de Reus

    Reusdigital.cat

Aigües de Reus, divisió de l’empresa Reus Serveis Municipals SA, s’ha sumat a nous projectes educatius i de recerca impulsats pels departaments de Química i d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili. El més ambiciós fa referència al reciclatge avançat dels fangs que s'obtenen de la depuració de les aigües, per tal de poder aprofitar tots els components potencialment valuosos. El projecte 'Valeria' l'impulsa la URV i està format per un consorci amb catorze socis, com les universitats de Nantes (França) i Lovaina (Bèlgica) i les empreses privades Gomà-Camps (Catalunya) i Vitone-ECO (Itàlia).

L'objectiu principal de la recerca és convertir, a llarg termini, les plantes de tractament d’aigües residuals en biorefineries d’última generació, a través de la producció de lípids, àcids grassos volàtils i noves molècules o mitjançant la recuperació de cel·lulosa o proteïnes dels fangs. El projecte representaria un salt endavant absolut pel que fa a les Estacions de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR), i en aquests moments, ja està redactat, a l’espera de la captació imprescindible de fons europeus. El projecte 'Valeria' preveu que l’EDAR de Reus es converteixi en una planta pilot on es puguin aplicar alguns dels avenços treballats prèviament en el laboratori.

Detecció de 'contaminants emergents'

Aigües de Reus porta anys participant en d'altres projectes d'investigació amb la URV, relacionats amb els contaminants emergents, que sovint són d'origen domèstic i que fins fa poc eren poc percebuts. La detecció d’aquests contaminants en el medi ambient és ara possible gràcies al desenvolupament de tecnologies noves i més sensibles analíticament.

De fet, tots els ciutadans ens convertim en contaminadors actius quan per ignorància llancem al wàter fàrmacs caducats, tovalloletes humides, petits embolcalls plàstics, preservatius, bastonets per a les orelles i un llarg etcètera de productes que perjudiquen notablement el funcionament de les depuradores i per als quals no hi ha encara una tecnologia útil per a la seva eliminació massiva. És per això que, els darrers anys, s’han fet conjuntament diversos estudis amb mostres d’aigua de l’EDAR de Reus amb la idea d’avaluar la seva quantificació, entre d’altres factors.

En aquests moments, però, la recerca actual d’Aigües de Reus i la URV se centra en la detecció de Iode 131 en els fangs resultants de la depuració de les aigües brutes. El iode 131 és un isòtop radioactiu que s’utilitza habitualment en la medicina nuclear i en la radioteràpia. A conseqüència dels tractaments, els pacients eliminen aquests isòtops que poden arribar a la xarxa de clavegueram i, finalment, a la planta de tractament d’aigües residuals, on són impossibles d’eliminar amb les tècniques actuals. L’objectiu de la recerca vol establir si, en el cas de l’EDAR de Reus, es detecten o no aquests isòtops, i en quina quantitat.

Acord per acollir alumnes en pràctiques

En aquesta mateixa línia de col·laboració, la URV i Reus Serveis Municipals SA han signat recentment un conveni de cooperació educativa pel desenvolupament de programes de pràctiques externes dels alumnes universitaris, amb la finalitat de permetre’ls aplicar i complementar els coneixements adquirits durant la seva formació acadèmica. D’aquesta manera, el laboratori d’Aigües de Reus i d’altres departaments de l’empresa aprofiten les infraestructures i instal·lacions de què disposen i socialitzen l’experiència i els coneixements del personal tècnic que hi treballa.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics