AD Alcorcón, els groguets de Madrid

Enguany ens farem un fart d’escriure que els rivals del CF Reus són clubs històrics, que juguen en camps que han vist molts partits de Primera Divisió, de competicions europees o fins i tot, mundials de futbol. Però aquesta setmana visitem el camp d'un club modest, sense gaire història i, que com el Reus, està vivint la seva època més gloriosa.

L'AD Alcorcón es va fundar el 1971, fet que el converteix en el segon més jove, només per darrere de l'UCAM de Múrcia. Després d'unes temporades al futbol regional madrileny, aconsegueix saltar a la Tercera Divisió el 1977, i un any més tard entra per primera vegada a la Copa de Rei, competició en la que repetirien participació en nombroses ocasions. D'entre aquestes, en destaca una eliminatòria a la temporada
1985/86 contra l'Osasuna.

El 1988, el club baixa de nou a categoria regional i atravessa una greu crisi que els fa temer per la seva supervivència, però aconsegueixen reconduÍr la situació i el 1994 retornen a la Tercera Divisió. L'estabilitat a Tercera els permet plantejar-se nous reptes i l'any 2000 debuten a la Segona Divisió B.

La temporada 2008/09 va significar un nou pas endavant en aquest club madrileny. La contractació de José Antonio Anquela com a entrenador els permeté classificar-se per primera vegada per jugar el play-off a Segona A, i  queden eliminats a la tercera i definitiva ronda davant el Real Unión d'Irun. Però és a finals del 2009 quan l'AD Alcorcón salta a la fama i omple titulars de premsa en guanyar el Real Madrid per 4 a 0 a l'estadi de Santo Domingo. "L'Alcorconazo" es va confirmar en eliminar al club blanc en el partit de tornada al Santiago Bernabeu.

Tot i perdre en la següent ronda contra el Racing de Santander, la temporada de lliga acabaria sent rodona pels d'Anquela. L'Alcorcón va quedar primer del seu grup Segona B però no va poder superar el Granada en la ronda de campions, així que va haver de fer el camí llarg. A la segona ronda va eliminar el Pontevedra i en la tercera i definitiva ronda va quedar aparellat amb l'Ontinyent. A el Clariano, el resultat va ser d'empat a un gol. La tornada a Alcorcón va ser molt polèmica. Els valencians guanyaven per 0 a 2 al minut 63, però tot un seguit de decisions arbitrals van permetre als jugadors d'Anquela remuntar per acabar guanyant en el temps afegit per 3 gols a 2. Invasió de camp, retirada dels jugadors de l'Ontinyent i sospites de tot tipus van acompanyar l'ascens de l'Alcorcón a Segona A, en especial, la que el lligava amb la implantació del macroprojecte de l'Eurovegas en aquest terme municipal.

Aquesta és la setena temporada consecutiva que l'Alcorcón juga a Segona A. De les sis anteriors en van treure dues promocions d'ascens a Primera Divisió, i van caure eliminats en la primera davant el Valladolid i en l'última pel Girona.

Tot i viure el millor moment de la seva història, és difícil veure l'estadi de Santo Domingo ple. Les instal·lacions es van inaugurar el 1999 i només s'han omplert en comptades ocasions pels partits de la Copa del Rei contra el Real Madrid i l'Athelic Bilbao, i en les promocions d'ascens. L'estadi s'ha anat remodelant per tal que totes les 5.100 localitats fossin amb seient. Per tant, visitarem un dels camps més petits de la Segona A.

Per entendre la progressió meteòrica de l'AD Alcorcón cal fixar-se amb l'evolució de la població. Alcorcón, en pocs anys, ha passat de ser un poblet rural de la rodalia de Madrid, a estar entre les 40 ciutats més poblades de l’Estat. El 1950 no arribava als 800 habitants i cap al 1970 ja en tenia 45.000. Aquest creixement exponencial els va portar fins els 140.000 habitants el 1980, gràcies, en bona part, a la immigració extremenya i castellana. Actualment compta amb uns 165.000 habitants.