Els Pastorets, una tradició en escena

“El canvi més destacable en la història dels Pastorets ha estat la introducció de l'element còmic i satíric.” Així ho destacava Salvador Palomar, membre de Carrutxa i un dels ponents del congrés El Nadal en Escena organitzat recentment a Tarragona per la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Els Pastorets són una tradició de l'edat mitjana en què se celebrava el naixement del Messies. Amb un origen com a drama litúrgic, el pas dels anys ha provocat que la representació variï fins arribar al punt en què l'element còmic i satíric sigui la part més esperada pel públic. Aquest element, incorporat entre temes d'actualitat, fa que es vagin renovant i es repassi el que ha passat durant l'any en la població on es representa. “La irrupció de la comicitat i l'obligació de renovar-se any rere any permet la supervivència”, explica el professor de la URV, Francesc Masip. Generalment hi ha la presència de dos personatges que esdevenen la parella còmica de pastorets –en Lluquet i en Rovelló–; una fórmula que ja funcionava en la Commedia dell'Arte renaixentista italiana que es representava al carrer.

Tot i així, sempre es mantenen elements en comú. Cal recordar que la història dels Pastorets narra la lluita entre el bé i el mal. El bé, representat per l'arribada de Jesucrist, però sobretot per uns personatges bons com els pastors; i el mal, que són els dimonis, amb l'objectiu d'evitar per tots els mitjans, inclús de manera còmica, el naixement del Messies. El final sempre és positiu, ja que el mal és derrotat. Aquesta narració, molt recurrent en el teatre popular, es mescla amb personatges locals: “Es realitza una adaptació de la narració genèrica a la realitat de cada cultura”, explica Palomar.

Cent anys de Folch i Torres

La versió dels Pastorets del text de Josep Maria Folch i Torres, sorgida a l'any 1916, enguany compleix cent anys i ja forma part de tot un clàssic del teatre popular català. De textos i de versions dels Pastorets, n'hi ha desenes, com per exemple la de Ramon Pàmies (L'estel de Natzaret) o la de Ricard Reguant (Els Pastorets Superestel); però la versió centenària de Folch i Torres és la més representada. Alguns exemples d'aquesta versió es poden trobar a l'Espluga de Francolí que, enguany, compleixen quaranta anys tot i que incorporen, com a novetat, una adaptació signada per Xavier Lozano, que el fa més contemporani i en redueix la durada. En el cas dels Pastorets del Vendrell –que s'han convertit en un referent a Catalunya– celebren cinquanta anys de representacions ininterrompudes mantenint la versió de Folch i Torres, tot i que té algunes adaptacions.

Altres municipis no segueixen el text centenari i opten per altres tantes versions que existeixen. És el cas de Reus on, tal com marca la tradició, sempre s'ha escenificat l'adaptació oferta per l'Orfeó Reusenc, encara que no s'hagi portat a terme de manera ininterrompuda.