El conseller de Gas Natural s'espolsa les culpes pel cas de Reus i reclama una normativa 'clara'

L'aplicació de la llei contra la pobresa energètica i l'existència o no d'uns protocols clars per evitar talls de llum en aquests casos han centrat el debat al voltant de la compareixença del conseller delegat de Gas Natural, Rafael Villaseca, en la Comissió d'Empresa i Coneixement i arran del cas de Rosa Pitarch, morta en un incendi el passat novembre a Reus. Villaseca ha reclamat a la Generalitat de Catalunya que desenvolupi una normativa "clara" respecte a aquests casos i ha defensat que l'actual no deixa clara de quina manera s'han de comunicar les companyies elèctriques i els serveis socials de l'ajuntament. "El cas que ens ocupa no és un problema de diners, de qui ha de pagar, sinó d'un sistema que no està definit i no ha funcionat", ha indicat el conseller delegat, qui ha preferit no culpar directament l'Ajuntament de Reus de la mort de Rosa Pitarch però sí que ha fet una lectura dels fets que així ho deixava implícit.

"Costa entendre que encara no s'hagi aprovat el tan necessari protocol i és imprescindible que hi hagi una normativa clara, més enllà de penjar-la en una pàgina web", ha indicat Villaseca. En el cas de la dona morta a Reus, el conseller delegat ha explicat que la seva empresa comercialitzadora a la ciutat es comunicava amb el consistori reusenc per evitar els talls d'aquelles persones en risc de vulnerabilitat social: "Durant 2016 vam rebre 134 casos de l'administració local i en tots va ser suspès el tall. El cas de la Rosa hauria d'haver estat el 135", ha exposat. És a dir, segons el conseller delegat, el protocol habitual era que l'ajuntament informés la companyia.

Villaseca, a més, ha indicat que la dona morta "rebia ajudes pel pagament de l'aigua d'una empresa municipal i que els serveis socials van anar al domicili dies abans per fer-li una visita. També la nit anterior al succés, un familiar va acudir a casa seva i li va deixar una espelma de proporcions considerables. Es pot deduir que com a conseqüència d'aquesta i d'una caiguda es va provocar l'incendi". "Sens dubte hem de treballar més directament per intercanviar la informació però lamento que malgrat el coneixement del cas, els serveis socials de l'Ajuntament de Reus no ens van comunicar la situació com sí que va passar en altres ocasions", ha continuat el conseller delegat de Gas Natural.

El representant de l'elèctrica també s'ha excusat perquè la seva empresa desconeixia la situació familiar complexa de Rosa Pitarch: "des del 2013 rebia ajuda dels serveis socials i estava en procés de trasllat a un altre habitatge, per viure amb la néta. Eren situacions desconegudes per nosaltres". L'empresa va procedir al tall del subministrament elèctric després de cinc mesos d'impagament, al setembre del 2016 i dos mesos després es va produir el fatídic accident.

'Manca d'inseguretat jurídica'

Villaseca ha insistit en més d'una ocasió que el problema que se'n deriva d'aquest cas és una manca de seguretat jurídica, d'un protocol que la Generalitat no ha desenvolupat malgrat que el Parlament així li va demanar. A més, el conseller delegat de Gas Natural s'ha referit al darrer auto judicial que suspèn aquest protocol en entendre que genera inseguretat legal i ha subratllat que està disposat a signar un conveni amb la Generalitat per establir protocols. Això sí, sense que les elèctriques hagin d'assumir els sobrecostos per l'impagament d'aquestes persones.

De fet, i després del torn d'intervencions i preguntes dels grups parlamentaris, Villaseca ha indicat que el sector elèctric està molt regulat, i per tant, els preus estan fixats des del govern de Madrid. "No és sostenible, però, que s'afegeixin més costos després de fixar el preu, unes càrregues que s'han de compensar d'alguna manera i que no fa cap país de la Unió Europea", ha afirmat. Alguns d'aquests costos són impostos o subvencions a energies renovables, que signifiquen, segons Villaseca, la meitat del rebut: "sense ells, tindríem un preu molt més econòmic".

El director general de Gas Natural també ha defensat el pla d'inversió en la pobresa energètica, presentat dimarts passat, i ha volgut desmentir que les elèctriques tinguin beneficis escandalosos: "El 2015 vam guanyar 1.500 milions d'euros però és que hem invertit 48.000 milions d'euros. Digui'm vostè si és un benefici excessiu. Si volem fer polítiques de responsabilitat social, la primera responsabilitat és ser sostenibles". Amb tot, Villaseca ha dit que si es desenvolupa un protocol clar per evitar casos com el de Reus, la seva obligació serà complir-lo.

El PP reclama la compareixença de l'Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya

Les intervencions més crítiques cap a l'actuació de Gas Natural han estat dels diputats de Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es pot i de la CUP. Des de la primera de les formacions, Jordi Monell, ha subratllat l'absoluta vigència de la llei contra la pobresa energètica que obligava a la companyia a comunicar el tall de llum i ha negat en diverses ocasions que aquest protocol s'hagués de desenvolupar amb posterioritat. "UNESA, que representa al sector, i Endesa van presentar sengles recursos a aquesta normativa, si ho fan és perquè la reconeixen", ha indicat Monell, qui ha qualificat de "pervers" el model elèctric estatal.

Per la seva banda, el diputat de Catalunya Sí Que es Pot, Marc Vidal, considera que les mesures fetes públiques per Gas Natural "són insuficients i només es posen en marxa amb la mort d'una dona". "Si fos per nosaltres, vostès estarien nacionalitzats. Tenen guanys escandalosos i han d'assumir una quota de responsabilitat social", ha afirmat Vidal, qui sí que ha reconegut que "tenen part de raó" quan diuen que el govern no ha garantit el desplegament de la part de la llei contra la pobresa energètica no recorreguda pel Tribunal Constitucional.

El discurs menys polític i més sentimental l'ha fet el diputat de la CUP, Joan Garriga: "La situació de la Rosa era prou coneguda a Reus, feia temps que s'hi treballava, és vostè qui no ho vol saber. Eren coneixedors de les obligacions legals. La dignitat de les persones passa per davant de l'afany de lucre". Per Garriga, "la seva situació de privilegi els permet no complir la llei i no signar convenis però nosaltres hem presentat una querella criminal perquè considerem que són responsables directes de la mort de la Rosa".

En canvi, les intervencions del PP i de Ciutadans han estat menys crítiques amb la companyia elèctrica i s'han centrat a destacar la manca de desenvolupament del protocol per comunicar els talls de llum en el cas de persones amb vulnerabilitat social. Qui ha anat més enllà ha estat el representant popular, Sergio Santamaría, qui ha reclamat la compareixença d'algun representant de l'Ajuntament de Reus i la Generalitat per aclarir la seva actuació respecte al cas. Santamaría ha parlat d'una "certa" situació de "descontrol" i "desbordament" dels serveis socials i que caldria "dotar-los" d'uns recursos sòlids.

Per la seva banda, el diputat del PSC, Jordi Tarrades, ha subratllat que "més enllà de la interpretació de la norma, la llei introdueix un principi de preocupació". Pel socialista, seria bo que abans de fer els talls ho comuniquessin als serveis socials i li ha preguntat a Villaseca per què no ho van fer. Amb tot, Tarrades també ha subratllat la "inacció" de la Generalitat per no haver desenvolupat un reglament més clarificador.