Una segona volta amb números de descens

Les dues darreres derrotes del CF Reus a la Lliga han encès les alarmes dels més pessimistes. De fet, fins i tot el tècnic roig-i-negre, Natxo González, que havia assenyalat abans de la derrota contra la SD Huesca que calia "guanyar o guanyar" el partit, ha precisat ara que l'equip "necessita descontaminar-se". L'ambient, és cert, s'ha enrarit durant les últimes setmanes i el futur que ha d'encarar el vestidor es preveu més que complicat. Tot i la notable primera volta ganxeta, en què es van sumar 30 punts, la dinàmica actual és deficient. Es més, si s'analitzen els números del segon tram es comprova que el bloc del Baix Camp tan sols n'ha aconseguit 10 punts i que, si se segueix en aquesta línia, es patirà de valent per mantenir la categoria.

Preocupa la manca d'efectivitat

En realitat, i si s'estableix una classificació fictícia en què només es té en compte l'actual mànega del torneig, el CF Reus Deportiu ocuparia places de descens directe a la Segona B. Els roig-i-negres serien penúltims (empatats amb el Mirandés), amb 10 punts, només un més que el Mallorca, fanalet vermell de la taula. El Córdoba CF, un dels propers rivals dels de González, amb 12 punts, tancaria la zona calenta de la general. Val a dir que el Nàstic, cuer gran part de la Lliga, seria sisè amb 19 punts. En queden 27 per disputar-se, motiu pel qual si s'és objectiu hi ha marge més que suficient per redreçar el rumb. El problema, malgrat tot, és que al futbol el factor subjectiu hi té un gran pes, i aquest CF Reus transmet més aviat males sensacions.

El pitjor del cas és que ni de bon tros s'està jugant malament. Potser sí que 15 dies enrere, a Lugo, els roig-i-negres no van brillar i van mostrar-se fins i tot apàtics, però a l'Estadi, contra l'UCAM Murcia i la SD Huesca, l'actitud ha estat l'adequada. L'equip hi va, hi posa coratge i esforç, però sigui per mala fortuna o per altres factors de difícil lectura, els punts s'escapen l'un rere l'altre. El CF Reus ha de mastegar les jugades per crear perill en camp contrari, però els rivals acostumen a necessitar ben poc per fer caure la moneda del seu cantó. La manca d'efectivitat, a banda, és ara sí molt preocupant. Els roig-i-negres no han estat capaços d'anotar una diana des de l'encert a Máyor a Tenerife, tres encontres enrere. O el que és el mateix, 342 minuts.

Un calendari molt exigent

Tampoc ha de ser gens fàcil gestionar anímicament el vestidor en una situació com aquesta. Els penals errats, posem per cas, són l'evidència que l'angoixa està passant factura al grup. Fa mal plantejar-se on seria actualment el CF Reus si s'hagués estat més de sort des dels 11 metres. El tòpic assenyala que s'ha d'anar partit a partit i que després d'una derrota (o dues i de doloroses, com és el cas) s'ha de passar pàgina i pensar en treure els tres següents punts en joc. A l'horitzó, però, hi apareix el líder. Un Levante amb peu i mig a Primera espera al Ciutat de València el Dilluns de Pasqua. D'entrada, el repte és majúscul. Ara bé, si precisament quelcom positiu ha ensenyat el CF Reus d'enguany és a domicili, on ha assaltat camps com el Tartiere o el Sánchez Pizjuan.

Si tirem de calendari, el matx del dia Sant Jordi, a casa i contra l'Alcorcón, s'ha de marcar com si fos una final. Els madrilenys són en plena lluita per sortir del pou. Són vintens, amb 36 punts, i arribaran a la capital del Baix Camp amb la necessitat de sumar. La muntanya russa, no obstant això, encara tindrà unes quantes rampes més. En funció dels resultats d'uns i altres, el derbi a Tarragona que s'ha de disputar l'1 de maig pot ser dramàtic. Real Zaragoza (al Municipal), Córdoba CF a domicili i Sevilla Atlético, també a Reus, tres rivals directes, seran els propers en creuar-se al camí roig-i-negre. Cordem-nos el cinturó, que hem de viure emocions intenses.