La policia espanyola denuncia l'alcalde i regidors de Reus per 'incitació a l'odi'

Els grups municipals de Pdecat, Esquerra, CUP i Ara Reus de l'Ajuntament de Reus, han fet pública aquest divendres, una denúncia interposada per la policia espanyola i admesa a tràmit pel Jutjat d'Instrucció número 2 de Reus, en lal qual sel’s acusa d’un presumpte delicte d’incitació a l’odi pel manifest en què van criticar la presència de policies a l’hotel Gaudí de Reus, als que van demanar abandonar el recinte. 

En total, la policia espanyola ha denunciat 14 persones, entre els quals també hi figuren, a més dels polítics, membres dels Bombers i de la societat civil. A aquests se'ls acusa de pressumpte coacció i malversació de fons.

Estan citats a declarar el pròxim 23 de novembre, a dos quarts de 10 del matí al Jutjat reusenc, l'alcalde Carles Pellicer, i els regidors i regidores Montserrat Vilella, Noemí Llauradó, Jordi Cervera, Marta Llorens, Mariona Quadrada i Oriol Ciurana. A més d'aquests, altres representats del teixit associatiu de Reus i de l'esquerra independentista hauran de comparèixer davant del jutge. A més, el magistrat investiga la seva participació en manifestacions com la de l’aturada de país i concentracions davant la comissaria.

"Ens citen per defensar la convivència pacífica a Reus", ha afirmat Carles Pellicer, qui ha defensat en tota moment "l'actitud pacífica i la defensa de la democràcia" per part del consistori. Així mateix, el batlle ha deixat clar que "en cap moment" es va incitar a l'odi, sinó que van treballar "per tornar la calma a la ciutat". "És sorprenent i delirant i algú ens vol posar en un lloc que no ens correspon", ha exclamat. A més, per Pellicer, l'atestat de la policia espanyola "no té cap fonament" i només serveix per "engreixar" les acusacions contra el sobiranisme. 

L'alcalde del municipi ha titllat l'atestat de "despropòsit" i considera que l'únic responsable de "trencar la convivència a Reus" van ser les agressions de l'1 d'octubre i "l'arribada massiva d'agents a l'Hotel Gaudí". L’alcalde ha destacat que les manifestacions que hi ha hagut a Reus i al país "abans i després de la signatura del manifest s’han destacat pel seu to cívic i pacífic". "Fer-nos responsables, per haver-lo impulsat, de suposats escarnis, insults i vexacions no té cap mena de fonament", ha carregat. 

Montserrat Vilella: 'Aquesta macrocausa pretén judicialitzar un moviment ciutadà'

"Avui, amb 11 presos polítics a la presó veiem que a Reus aterra una macrocausa que pretén judicialitzar un moviment ciutadà", ha expressat la portaveu de Pdecat a l'ajuntament, Montserrat Vilella. En aquest sentit, la regidora no comprèn com la signatura del manifest el 3 d'octubre pot comportar "odi i incitació a la violència".

Vilella anirà a declarar el pròxim 23 de novembre amb convenciment "que no hem fet res dolent i amb la cara ben alta, però amb la tristesa de com ens intenten girar la truita".

La CUP veu en aquesta denúncia 'el principi del que vindrà'

La portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Reus, Marta Llorens, ha criticat durament "l'estat de setge en el qual vivim amb la convivència del règim del 78". "Això és el principi del que vindrà", ha avisat la cupaire, i per ella "ja s'han tret les caretes i actuen amb total impunitat". "Vivim en un cop d'estat en tota regla", ha dit Llorens.

D'aquesta forma, junt amb Marta Llorens hauran de declarar el 23 de novembre els regidors de la CUP Oriol Ciurana, Mariona Quadrada, a més d'altres membres de l'esquerra independentista. 

La portaveu del partit ha dit que hi ha una "persecució" a aquest moviment i que es troben al principi "d'una caça de bruixes".  Per a Llorens l'única opció per respondre a aquesta situació és "la mobilització, la desobediència i la resistència pacífica".

Noemí Llauradó: 'Ens acusen de reclamar llibertat'

"Si això és incitació a l'odi que vinguin i ens ho expliquin, perquè ens acusen de reclamar llibertat". Així de rotunda s'ha mostrat d'una la compareixença de premsa Noemí Llauradó, d'ERC Reus. La regidora creu que res del que està passant "és normal" i no permetran que "siguin fets habituals en un estat que es fa dir democràtic".

Per la seva banda, i des d'Ara Reus, Jordi Cervera, ha dit que el dia 23 anirà a declarar "per demanar la pau" i ha afirmat que "tornaria a signar el manifest sense pensar-m'ho".

L'Ajuntament de Reus es troba en contacte amb els voluntaris del Col·legi d'Advocats de Reus que van posar en marxa el passat mes de setembre el servei públic d'assistència al detingut per les causes de l'1-O.