Amorós i Gil Ribas, dos il·lustres ben humans

Desitjos plens d’universalitat, amistat fraternal entre dues persones de condicions ben diferents, poesia que brolla del sentiment més íntim i cívic i, fins i tot, unes dosis de teologia i de sana irreverència clerical. Aquests són alguns dels perfums que ha donat de si la trobada de dos estimats fills il·lustres de Reus, Xavier Amorós, i mossèn Gil i Ribas, que han compartit tertúlia a la sala de plens del consistori reusenc en un acte que ha antecedit la descoberta dels seus retrats a la galeria de fills il·lustres.

Un homenatge que, d’aquesta manera, ja suma 41 quadres que simbòlicament representen les persones honorades per la ciutat. “El saló de plens és on es viuen els actes solemnes, les grans ocasions” els hi ha donat la benvinguda l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, qui, d’altra banda, també ha destacat “la saviesa”, “el compromís cívic”, “l’amistat” i, per damunt de tot, “l’extraordinària humanitat” dels dos convidats.

Subvertint el rol amb el poeta Xavier Amorós, mossèn Gil i Ribas, nomenat fill il·lustre el 2016, ha filat un discurs que recorria tant valors pastorals com ara l’esperança amb un reguitzell de versos d’Amorós, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Rilke i una poetessa familiar seva. “M’he capbussat en 'L’agulla en un paller” ha destacat el qui va ser rector de la parròquia de Sant Joan mentre elogiava “la visió panoràmica de la transformació d’un medi que es mou des del tarannà liberal dels anys 30 a un nou ordre de coses”.

El mossèn ha recordat també els moments “entranyables” viscuts amb Amorós com quan es van trobar a dalt d’un escenari el 1939 amb aquells “més tristos” al llarg de la seva amistat. De la seva banda, Xavier Amorós, designat fill il·lustre el 1999, ha fet un cant a Reus i als valors de la integració i l’estimació de l’espai que les persones habiten. Retrocedint al temps en què els seus pares van fer-hi cap des de Pradell i Maials, ha recordat com “s’estimaven Reus d’una manera especial” i ha formulat el desig que “totes les persones del món” puguin estimar-se el seu poble d’igual manera i sentir “la llengua de cadascú com si estés especialment fabricada per ell”.

Amb un to amè i, a estones, un pèl irreverent, Amorós ha recordat els principals moments en què va coincidir amb Gil i Ribas en el passat i ha aprofitat per destacar no només la seva figura com a predicador sinó també la de mossèn Ramon Muntanyola. “La veu humana quan tens fe impressiona molt” ha reconegut l’escriptor. Tota una contradicció poètica de qui ha fet de les paraules i la literatura una de les raons de la seva existència. Amb posterioritat a aquesta tertúlia a dues veus, l’alcalde i els regidors juntament amb els homenatjats han descobert els seus quadres a la galeria d’honors.

En primer lloc, el de mossèn Gil i Ribas efectuat per Artur Aldomà també present a l’acte i, posteriorment, el d’Amorós, obra de Josep Torrell Juncosa.