Diu el refranyer que “Per Sant Joan, el dia més llarg de l’any”, tan llarg que barreja un bon grapat de tradicions transmeses de generació en generació al llarg de molts segles. El solstici d'estiu protagonitza una de les festes ancestrals més estimades i arrelades, símbol de germanor entre els territoris de parla catalana, i Reus no n'és pas una excepció.
A la capital del Baix Camp, Sant Joan és sinònim de festa, cava i coca amb cireres, però també de l'arribada de la Flama del Canigó, el foc amb què s'encenen bona part de les fogueres d'arreu de Catalunya. A Reus, la flama ha aparegut al Santuari de Misericòrdia al voltant de dos quarts de 6 de la tarda, i després de fer un homenatge a la senyera, el Patronat Sardanista de Reus ha iniciat el seu recorregut fins a la plaça de la Llibertat.
En aquest espai s'ha dut a terme l'encesa del peveter (un vas gran similar al que conté la flama dels jocs olímpics). Tot seguit, tant el públic com els alumnes de l'Escola Joan Rebull, que també han participat a l’itinerari pel tomb de ravals, han ballat fins a cinc tandes de sardanes. Una trentena de pobles d'entre el Baix Camp i el Priorat han recollit la Flama. Al matí, també l'ha recollida una delegació d'Acció Cultural del País Valencià, de Castelló.
La Flama més groga i reivindicativa
La Flama del Canigó va néixer fa més de seixanta anys amb un fort caràcter reivindicatiu: agermanar en una sola nit, la de Sant Joan, tots els territoris de parla catalana. Durant dècades, aquest foc nascut al cim del Canigó ha recorregut centenars de quilòmetres per encendre milers de fogueres a Catalunya. La idea va néixer de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Arles de Tec (el Vallespir), qui es va inspirar en el popular poema de Verdaguer.
Però enguany, a causa de la situació política, el missatge de la Flama ha estat més reivindicatiu i groc que mai. Sense anar més lluny, es preveu que el groc tenyeixi molts dels actes que es faran a Reus per tal de reclamar la llibertat dels presos polítics.
La Flama del Canigó encén el Foc de Sant Joan
Cap al vespre, s’ha encès la foguera de Sant Joan, amb la lectura del manifest que proposa cada any Òmnium Cultural, i que en aquesta ocasió ha escrit el president de l’entitat Jordi Cuixat. El text d’enguany ha mantingut el seu caràcter reivindicatiu, afirmant que “la Flama del Canigó és un símbol d’esperança en el futur” i evocant el desig de “viure en pau i llibertat” a través de la “determinació i el coratge”. En l’acte també hi ha intervingut el president d’Òmnium Baix Camp, Emili Argilaga, qui ha recordat a Cuixart i a la resta de presos polítics.
La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant en els Focs de Sant Joan actuals.
Vídeo de Pere Neila
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics