Un exorcista a Reus

Té la base d'operacions al carrer del Castell, en ple nucli antic de Reus. A l'entrada, un cartell que l'anuncia com a parapsicòleg i tarotista crida l'atenció dels curiosos i els veïns. Es diu Xavier Barceló, però se'l coneix com Ramsés, i ofereix també formació amb pautes d'actuació davant d'un possible apocalipsi zombi. A més, és exorcista. Du a terme rituals de 'neteja' de cossos posseïts per entitats malignes, en un operatiu que pot reproduir quan es tracta d'una presència que fa de les seves en un habitatge. 

'Gots i plats que volen'

Aquest últim cas, exposa, "és el més freqüent". Es tracta d'un fenomen, a partir dels seus 15 anys d'experiència, en què el mal es manifesta a partir de "gots i plats que volen, mobles que es mouen o coses pitjors". Quines? "Hi ha hagut qui se m'ha queixat que sent passes per casa i que alguna cosa els estira la samarreta", revela. La seva feina, relata, "és donar resposta a situacions com aquesta". Qui el va a veure, assegura, hi cregués o no d'entrada, en el més enllà, "acostuma a estar desesperat". No és tan fàcil com desplaçar-se al lloc dels fets i fer fora l'entitat, però. "Cal un procés previ d'investigació", matisa, per determinar "què s'ha de fer".

Si finalment ha d'actuar, executa el ritual romà de 1614. 'L'exorcista' (Willam Friedkin, 1973) va popularitzar l'aplicat a l'expulsió de dimonis del cos d'un invidu, si bé el cert és que recull moltes altres qüestions lligades a l'església catòlica. En aquest sentit, apunta, "el cinema és un entreteniment i no ens hem de prendre seriosament el que es veu en segons quines pel·lícules que aborden les possessions". No obstant això, les peripècies dels pares Merrin i Karras "s'assemblen força al que es pot arribar a viure en un cas extrem", admet. Cada situació, assenyala, "és un món. És totalment diferent". 

Sense vincle amb l'església

Ramsés no és pas mossèn, ni té cap lligam amb l'església. "Qualsevol que segueixi el ritual romà pot dur a terme un exorcisme, amb la preparació adequada", subratlla. Ell va tenir dos mentors, un home i una dona, "que em van ensenyar tot el que sé". Per dur-los a terme, segueix, usa una sèrie d'objectes sagrats. "L'estola, la campana, el foc, l'hisop i els textos corresponents", enumera l'especialista. Llegits en llatí, insten l'entitat diabòlica a deixar aquell espai o cos, segons el cas. "Les possessions en persones no són tan sovint, i es tracta de situacions greus", insisteix. Les malalties, canvis molt pronunciats de comportament o el fet de veure com "a poc a poc, aquella persona s'està apagant", al seu parer, ens han d'alertar.

A banda, cal tenir en compte "persones afectades per un esperit perquè han practicat la ouija", lamenta. En conseqüència, demana "prudència" a l'hora de voler connectar amb allò que no veiem. I avisa els sorneguers. "Si tot això els fa gràcia, que no pateixin. Jo els diré què cal que facin per atraure segons quines forces a casa. I després, que no em vinguin a buscar", carrega. La seva feina, explica, depèn de l'atzar. "Hi ha mesos en què no en faig ni un, de ritual. I de vegades en un mes en puc fer un parell o tres", alguns dels quals a Reus. El mal, per tant, és en nostre nosaltres.