La data límit del 31 d'agost s'acosta i els aficionats del CF Reus no saben encara si set dels futbolistes de l'equip podran ser inscrits per disputar el campionat de Lliga amb la samarreta roig-i-negra. Es tracta, a banda, de peces clau en l'esquema de Xavier Bartolo, fet que podria condicionar (i molt) el rendiment del bloc a La Liga 123 si es confirmen els pitjor presagis. De fet, ja es contempla l'opció que Lekic, Olmo i companyia puguin sortir de l'entitat per trobar una nova destinació.
Més enllà del lògic neguit que tot aquest conflicte ha generat entre els seguidors, el més preocupant ha estat l'opacitat del CF Reus en la seva gestió. Tot just s'han fet arribar un parell de breus comunicats als mitjans, en un dels quals s'ha afirmat que "entrar en detalls de la situació pot perjudicar la resolució d'aquesta qüestió".
Qualsevol crisi comunicativa, se suposa, ha de resoldre's a partir de la transparència. Aquesta és la màxima, almenys, dels experts en comunicació corporativa. A Can Reus, però, s'ha optat per una altra estratègia. És una evidència que un trobarà més suports en l'entorn que l'envolta si s'explica que no pas si oculta segons què, per més que sigui pel bé de tots.
I aquesta estratègia, per defecte, ha fet que els rumors siguin una constant. Qui més qui menys planteja la seva teoria sobre les opcions del CF Reus davant La Liga abans de divendres. Vendre jugadors, una injecció econòmica externa, un patrocinador potent.
Que es demani comprensió i confiança en una nota de premsa, en conseqüència, és força peculiar. De fet, i per la poca informació que tenim, tot plegat s'ha convertit en una qüestió de fe. Davant la manca de fets de portes enfora, l'esperança és l'únic que els queda als aficionats.
El proper dilluns, passat el partit d'Elx, el club farà bé si convoca els mitjans i exposa amb pèls i senyals què ha passat, per quines raons i què s'ha fet per solucionar-ho. La fe roig-i-negra té un límit.
