-
Pròsper de Bofarull
L’error és molt persistent: aquesta és una de les evidències que he anat repetidament confirmant al llarg de les meves (modestes, però ja força llargues) recerques arqueològiques, històriques i biogràfiques. Qualsevol petita errada, apareguda en una determinada publicació, sembla tenir la facultat de sobreviure pràcticament a totes les rectificacions posteriors. Avui n’esmentaré una, de petita errada biogràfica, que afecta un dels historiadors i arxivers catalans més (re)coneguts, Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1777 - Barcelona, 1859), Fill Il·lustre de Reus.
Si cerqueu Pròsper de Bofarull a la viquipèdia, en la versió catalana, ja trobareu corregida (per mi) la data del seu naixement, però a la versió en castellà encara roman (en el moment en què escric aquestes línies) la data errònia de 31 d’agost. Tot seguit trancric l’acta o registre del seu bateig a la prioral de Sant Pere de Reus (en un volum que es troba actualment a l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona; agraeixo la gestió feta per l’arxivera municipal Elisenda Cristià), en què hi consta que es portà a terme l’1 de setembre de 1777: “Al primér de Setembre de milsétcénts setanta set fou batejat en las Fonts Baptismals de la Parroquiál Iglesia de Snt Pere de la Vila de Réus, Arquebisbát de Tarragona, per mi Dn Joán Casas Priór de dita Iglesia: Prospero, Ramón, Miquél, Gil y Llop, Fill del Noble Sr Dn Francisco de Bofarúll, y Miquél, y de Dna Therésa Mascaró conjuges de Réus. Foren Padrins: lo Tinént Coronel Dn Miquél de Tavernér, Primér Tinent de Reales Guardias Espanyolas [sic], y Dna Magdalena Simó, y de Rabassa, de Réus. Nasqué á dos quarts de sinch del matí del sobredit dia més, y any. Avisats del Parentiu Espiritual, y Doctrina. / Dr Joan Cases [sic] Prior”. Si hi ha alguna errada en aquesta transcripció íntegra del registre, espero que no esdevingui persistent. En tot cas, aclareixo que he posat un parells de sic: el primer, perquè el text diu Espanyolas amb ny i no amb ñ; el segon, perquè a la signatura del prior hi diu clarament Cases, tot i que ell mateix havia posat el seu nom, unes quantes línies abans, com “Casas”.
El document evidencia que Pròsper de Bofarull i Mascaró havia nascut “a dos quarts de cinc” de la matinada del mateix dia en què fou batejat, el primer de setembre. El problema s’originà més endavant. Al Museu de Reus es conserven actualment diversos documents referents a la família dels Bofarull, quasi tots procedents del que fou arxiu personal del metge i prehistoriador Salvador Vilaseca Anguera (Reus, 1896-1975), qui durant molts anys va ser director del Museu i de l’Arxiu municipals de Reus. Vilaseca recollí un nombre considerable de documents, solts o relligats, bona part dels quals havien estat recopilats per un avantpassat o familiar seu, el metge i genealogista Pere Anguera i Magriñà (nascut a Reus l’any 1767 i mort pels volts de 1834).
Un dels documents servats per Vilaseca és una mena de resum autobiogràfic molt breu, inicial i incomplet (només escrit en tres petites planes i corresponent al període 1777-1803), redactat pel mateix Pròsper de Bofarull. El text de la primera plana i de les dues línies inicials de la segona ja va ser publicat per Salvador Vilaseca a l’article intitulat “Datos para la genealogía de los Bofarull”, que aparegué a les planes 6 i 9 del número 112 del setmanari Reus, corresponent al 5 de juny de 1954 (bona part del número és dedicat als Bofarull reusencs). Transcric, directament de l’original manuscrit, la primera frase d’aquest document: “Nací en la Villa de Reus â los 31. Septiembre del año 1777 y fui bautizado el dia siguiente”.
Vilaseca, al seu article de 1954, explicà que “con este relato, tan sencillo como emotivo, comienza don Próspero de Bofaull y Mascaró una narración autobiográfica que abarca desde su nacimiento hasta 1803 en que, ya Abogado de los Reales Colegios desde el año anterior, entró Socio de la Real Sociedad de Amigos del País [de Madrid]. Por lo que nos cuenta, su formación humanística fué precoz, aunque dura, como la de tantos varones ilustres”. L’erudit escriptor reusenc Joaquim Santasusagna (bon amic i col·laborador de Vilaseca) va incloure les dades extretes d’aquest document autobiogràfic de Bofarull en un dels capítols del seu llibre Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900 (editat l’any 1955, tot i que a la portada hi consti (per a despistar la censura franquista) el 1949), concretament a la pàgina 50, on Santasusagna afirmà que don Pròsper “va néixer a Reus el 30 de setembre de 1777”. En una edició posterior, impresa el 1982, Santasusagna modificà (p. 56) el redactat de la referència: “va néixer a Reus el 30 de setembre del 1777, segons una autobiografia que es conserva a l’Arxiu Municipal de Reus; però Manuel Milà i Fontanals, basant-se en una altra autobiografia, va fer constar, a la notícia que va escriure per encàrrec de la família de l’eminent genealogista, en comptes de setembre, agost”. La biografia signada per Milà i Fontanals havia estat publicada a Bacelona l’any 1860 i s’intitulava Noticia de la vida y escritos de don Próspero de Bofarull y Mascaró, Archivero y Cronista de la Corona de Aragón. Efectivament, Milà hi assegura (p. 7) que el seu biografiat “nació la noche del último dia de agosto del año 1777, y recibió el siguiente, en la pila de la iglesia parroquial de San Pedro, los nombres de Próspero, Miguel, Gil y Lobo” (no cita el nom de Ramon). Milà hi assenyala (p. 6) que havia tingut “á mano abundantes materiales conservados en una sencilla auto-biografía, escrita á fines de 1835, y completada por el que mas que nadie sabe los hechos, y puede adivinar los pensamientos del finado; documentos ambos que nos servirán de constante guia en la parte biográfica, hasta el punto de ceñirnos á menudo á una simple transcripcion”.
Per la seva banda, el també reusenc i excel·lent geògraf i historiador Josep Iglésies, al seu llibre L’epistolari de Pròsper de Bofarull a Salvador Brocà, editat a Reus l’any 1960, tingué ben presents les informacions suara citades de Milà, de Vilaseca i de Santasusagna, però –en la qüestió que ara ens ocupa– es limità a dir que “Pròsper de Bofarull naixia a darrers d’agost de 1777” (p. 11).
Tornant a la frase autobiogràfica, sorprèn d’entrada que una persona tan formada com Pròsper de Bofarull no tingués en compte que el mes de setembre només compta amb trenta dies i no amb trenta-un, i també que digués que fou batejat el dia següent al de néixer. Si hagués estat així, el dia anterior al bateig de l’1 de setembre seria –és clar– el 31 d’agost. En tot cas, és una confusió (de mesos, de dies i àdhuc d’hores) si més no curiosa en un personatge que arribaria a ser director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (o Arxiu Reial de Barcelona). També em sembla curiós que cap dels biògrafs citats no consultés els llibres de baptismes reusencs, per a cercar-hi el corresponent registre de l’1 de setembre de 1777. Val a dir que tampoc no té gaire importància biogràfica, aquella confusió de don Pròsper, però he considerat que pagava la pena de dedicar una mica de temps i d’espai a respondre la pregunta que encapçala aquest breu (i espero que no massa feixuc) article.
