Una exposició fotogràfica del Centre de Lectura destaca la correlació entre dansa i natura

La bellesa èteria del cigne, el vol d’una àliga captat instàntaniament, la composició dramàtica d’uns milans damunt d’una soca retorçada, el ball nupcial d’un gall fer… La natura atresora multitud de moments escenogràfics que atrapats amb la càmera fotogràfica aporten la idea de moviment i de ball. Una premissa amb la qual han treballat el fotògraf Pep Aguadé i la seva germana, Teresa Aguadé, a l’exposició ‘NaturDans’ que s’inaugura aquest divendres al vespre al Centre de Lectura de Reus.

Mitjançant una trentena d’imatges exposades de tot tipus d’ocells de Catalunya i la projecció en gran format de diferents fotos de la mateixa temàtica, ‘NaturDans’ busca establir “la connexió de la natura amb la bellesa de la dansa on tot és moviment”, segons els autors de la mostra. Per fer-ho més evident, l’acte d’inauguració d’aquest divendres a la tarda comptarà amb la representació de quatre peces de dansa, una clàssica i tres contemporànies, entre les quals no pot faltar el mític ‘Llac dels Cignes’ del compositor rus Txaikovski.

A banda d’aquestes imatges relacionades amb els ocells, la mostra també recull cinc instàntanies d’orquídies presents a Catalunya, tres de les quals es troben a la demarcació de Tarragona i dues a la comarca del Berguedà, i mitja dotzena de fotos on diferents ballarines executen passos de ball en el marc del Parc Samà. Precisament, la directora de l’escola de dansa del Centre de Lectura, Teresa Aguadé, ha volgut destacar “aquesta correlació d’imatge i dansa” i ha indicat que el projecte inicial es volia copsar dins d’un escenari teatral però que les dificultats tècniques de treballar amb els animals en aquest context van aconsellar transformar la proposta a l’actual format.

Pel que fa a l’execució de les imatges, el fotògraf Pep Aguadé ha explicat que tots els exemplars retratats es troben a Catalunya i que es troben protegits per la seva vulnerabilitat. Aguadé també ha destacat la dificultat de copsar algunes de les instàntanies tenint en compte els hàbitats restringits d’algunes de les espècies i les condicions per accedir-hi en el moment oportú per a realitzar la imatge. Entrenat en retratar les evolucions de les ballarines en el escenari on tot moviment és “efímer” i s’ha de treballar sense flaix i amb llums molt concretes, segons Teresa Aguadé, la fotografia de Pep Aguadé ha fixat instants que connecten amb moments transcendents de la natura.