Xavier Torrens: 'Aliança Catalana és el brou de cultiu de qui se sent desatès i abandonat'

Amb una capacitat de convocatòria gens menyspreable, a la sala d’actes del Centre de Lectura, el politòleg i sociòleg reusenc Xavier Torrens, expert en l’estudi dels nous moviments polítics populistes contemporanis, va presentar, aquest dimarts el vespre, l’assaig intitulat: ‘Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català’, una radiografia molt completa de la gènesi, evolució i consolidació de la novella formació política catalana Aliança Catalana, sorgida fa uns anys a Catalunya, a cavall de l’anomenat ‘Procés’ independentista. 

Torrens, content de poder presentar l’aprofundit estudi a Reus, “la ciutat que em va veure créixer i que estimo, amb la qual m’agradaria de poder col·laborar-hi més, com a reusenc de fora vila”, començà la dissertació desgranant els diferents elements d’anàlisi del seu treball d’investigació sociopolítica, amb la consideració de la complexitat del nou fenomen polític, homologable a tota l’Europa occidental amb diferents expressions que s’engloben dins l’anomenada extrema-dreta o dreta radical, i que l’autor qualifica de ‘nacionalpopulisme’, molt allunyat dels clàssics moviments de caràcter feixista totalitari, partidaris d’un Estat fort i antidemocràtic. 

És en aquest context en què el politòleg reusenc analitza com es gesta aquesta nova formació política ‘radical’, en una ciutat com Ripoll, que patí un assassinat de part d’alguns membres de la comunitat islàmica, i de com aquest fet, afegit a la mala gestió del dol col·lectiu posterior (“és un gran error no haver fet un reconeixement en forma de monument als convilatans assassinats quan pertocava i governaven tots els altres partits”)  i de com els fets successius de la política catalana, tant en el vessant de reivindicació independentista dels darrers anys, com en el de l’aplicació de polítiques públiques progressistes, entra en crisi o en col·lapse, que provoca el naixement i consolidació d’un discurs que es basa en tres elements bàsics: reivindicació d’un passat nacional millor, ‘gloriós’; d’un present pitjor i decadent, i d’un futur incert que posa en qüestió la pervivència del país i el sosteniment d’un estat del benestar forjat amb l’esforç col·lectiu d’un país sense Estat, però amb capacitat d’autorganització pròpia, com Catalunya. La crisi de tots aquests factors i la incapacitat dels partits tradicionals de fer-hi front menen al sorgiment  d’un ‘vot de protesta’ que, si fa trenta o quaranta anys podien capitalitzar els moviments d’extrema-esquerra, ara ho feien aquestes noves formacions polítiques situades entre l’identitarisme i un liberalisme extrem que no nega, però les consecucions de l’estat contemporani del benestar, sorgit després de la segona gran Guerra.

L’assaig polític se subdivideix en onze capítols molt ben estructurats i amb un extens índex bibliogràfic que el sustenta. De la biografia personal de Sílvia Orriols, qui qualifica, després de moltes entrevistes, de “dona intel·ligent, sorgida del poble i no pas de l’elit política econòmica o política del país” (doble fet que la diferencia dels líders feixistes, sempre masculins i d’una extracció econòmica dirigent) fins a l’anàlisi de les diferents fonts d’on beu, a dreta i esquerra (des del nazi alemany Carl Schmitz al comunista italià Antonio Gramsci, passant pel paral·lelisme de diferents ideòlegs populistes, de dreta o esquerra, que coincideixen en elevar a categoria la por de la pèrdua d’algunes  seguretats personals i col·lectives).

Finalment, i com a colofó, Torrens suggereix que aquests nous moviments només es poden combatre o neutralitzar amb dos elements: en el camp del discurs també emocional, i no només de les ’dades estadístiques fredes’, i en el de l’endegament de polítiques públiques que atenguin la ciutadania en el seu conjunt, “en habitatge, educació o beques menjador”. També aconsella no entrar en l’enfrontament directe sinó en el contrast de les idees i les polítiques, posant en dubte la “ineficàcia dels actuals cordons sanitaris, tal com es plantegen” o l’acusació no fonamentada de ‘feixisme’ a un moviment tan complex com aquest. En aquest sentit, el politòleg reusenc desvelà que el president del Parlament, Josep Rull, l’havia rebut per interessar-se pel seu aprofundit assaig publicat.

La presentació de l’acte anà a càrrec de dos amics reusencs de joventut: Rafael Arencón, pastor protestant i professor de religió, i Ignasi Basora, gerent d’una residència de la ciutat i veterà activista independentista de la nostra Ciutat. Lluís Miquel Pérez, president de l’entitat, donà la benvinguda al conferenciant i celebrà que Xavier Torrens, persona que havia estat molt activa políticament i social durant els anys 80 i 90, hagués retornat a Reus per presentar un treball de rabiosa actualitat.