-
Façana del Suprem
ACN
La Sala del 61 ha rebutjat per unanimitat apartar del judici del procés el president del tribunal, Manuel Marchena, i els sis magistrats més que jutjaran l'1-O. Després d'una hora i mitja de deliberacions, han donat a conèixer la decisió tot i que els arguments es coneixeran en una resolució més endavant. Les recusacions les havien plantejat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Anna Simó i Jordi Cuixart. Aquest últim, a més, havia demanat no només apartar Marchena sinó també la resta dels magistrats.
Al setembre, la mateixa sala també va rebutjar les recusacions del tribunal que ha de jutjar el procés. El president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, ha encapçalat les deliberacions i en la decisió han participat 13 magistrats més. La sala del 61 s'ha reunit aquest dimecres al matí per abordar els escrits de recusació presentats per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Anna Simó. Tots ells demanaven apartar Manuel Marchena de la presidència del tribunal del procés i, en el cas de Cuixart, també feia extensiva la petició a la resta de magistrats que conformen el tribunal que els ha de jutjar.
Les recusacions es van presentar després de la polèmica pel whattsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que deia que si Marchena marxava a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) podrien controlar la Sala Penal "des del darrere". Entre les causes que adduïen, afirmaven que Marchena estava "contaminat" i retreien que havia estat el candidat del PP a presidir el CGPJ. Per això, consideraven que tenia "interès" en la causa i que, per tant, no podia presidir el tribunal del judici. Fiscalia i Marchena, en contra de les recusacions Abans de la deliberació de la sala, la Fiscalia ja va emetre un informe on s'oposava a les recusacions i també hi va haver escrit del propi Marchena.
En aquest, negava tenir cap interès "directe ni indirecte" en la causa contra el procés i també afirmava que les crítiques contra el sistema d'elecció dels jutges –per decisió dels partits polítics- "no se sosté". En aquesta línia, apuntava que a països com França, Bèlgica, Portugal o Itàlia també són els polítics els que escullen d'una o altra manera part del poder judicial. Per tant, defensava que pel fet que 8 dels 20 vocals del CGPJ els escullin els partits "no pot conduir a la desqualificació per la seva falta d'imparcialitat" dels membres del tribunal.
Decisió per unanimitat
La decisió de mantenir Marchena i la resta de membres del tribunal s'ha pres per unanimitat. Per tant, els membres de la sala del 61 fan costat als seus companys del Suprem i consideren que estan plenament capacitats per estar al capdavant de la causa. Els arguments, però, no es coneixeran en uns dies perquè s'ha de redactar la resolució, de la que serà ponent Jacobo Barja de Quiroga López.
El tribunal del judici de l'1-O està format, a banda de Marchena, per Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Luciano Varela, Andrés Palomo i Ana Ferrer. La sala del 61 està formada pel president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes (ja en funcions des d'ahir), els presidents de les cinc sales del Suprem (menys Marchena, que està recusat tot i ser president de la Sala Penal) i els magistrats més antics i més modern de cadascuna d'elles. En aquesta deliberació, han participat 14 dels 16 integrants de la sala del 61.
S'han abstingut de ser-hi tant Marchena com Arrieta, tots dos afectats per les recusacions que es debatien. Un escull menys de cara al judici La resolució d'aquestes recusacions s'havia de fer abans que es faci la vista preliminar de qüestions prèvies que es celebrarà abans del judici. En aquesta vista és on les defenses poden plantejar que el Suprem no és competent per seguir endavant amb el cas i que s'ha de portar la causa al TSJC.
Un cop resoltes les recusacions, la Sala Penal ja té via lliure per fixar la data per celebrar aquesta vista de qüestions prèvies (o previ pronunciament). És una vista que abordarà qüestions molt tècniques i on hi seran presents només el tribunal i els lletrats dels encausats. La previsió és que es pugui fer abans de Nadal i sobre la taula estan les dates del 17, 18 o 19 de desembre. Un cop es resolgui si el Suprem és competent, es donaran 10 dies a les defenses perquè presentin els seus escrits i demanin la prova que considerin. Tot apunta que la data per arrencar el judici es manté per al gener.
