Pere Portabella: 'Darrere el qüestionament d'un referèndum hi ha un paternalisme insuportable'

El director, guionista i productor de cinema Pere Portabella (Figueres, 1929) ha recollit aquest dimarts la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de Barcelona al Saló de Cent de l'Ajuntament en un acte presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha destacat el seu cinema com una "eina de transformació política". Precisament Portabella ha fet referència a la situació política actual després de recollir el guardó. "Darrere el qüestionament d'un referèndum hi ha un paternalisme insuportable", ha dit Portabella, que ha qualificat la situació dels líders presos o "exiliats" com un "xoc emocional insostenible". Portabella és considerat una figura "clau" en la història del cinema català i un "referent" per entendre la cultura catalana de la segona meitat del segle XX.

El Plenari del Consell Municipal del 20 de desembre de 2018 va atorgar-li aquesta distinció per la trajectòria professional, el compromís cívic, polític i cultural i per la contribució a "enriquir un llenguatge innovador que ha influït en generacions senceres de cineastes catalans". Els encarregats de la glossa del guardonat, el productor cinematogràfic Jordi Balló, el filòsof Josep Ramoneda, i la conservadora d’exposicions del MACBA, Teresa Grandas, han destacat la ruptura de codis i constant recerca de noves formes d’expressió. També han destacat el seu compromís polític, primer amb els moviments de rebuig contra la dictadura i posteriorment com a senador en les primeres eleccions democràtiques. "Va ser una figura important en la recuperació de la democràcia", ha assenyalat l'alcaldessa Ada Colau.

A la dècada dels 80 va ser diputat al Parlament de Catalunya. Des de 2001 presideix la Fundació Alternativas, un centre de pensament progressista pel canvi polític, social i cultural de la societat. Portabella no ha deixat de banda, doncs, els apunts polítics en el seu discurs, i ha dit que el que s'aconsegueix "posant en dubte un referèndum és allunyar la ciutadania del dret democràtic de tenir l'última paraula, encara que sigui per delegar-la". El cineasta i polític ha demanat diàleg i negociació "fins a l'extenuació". Política i cinema van lligats en la trajectòria de Portabella, un aspecte que Colau ha remarcat. "El seu cinema va posar veu i rostre als invisibilitzats i va donar veu als moviments ciutadans", ha dit Colau. Una obra que considera vigent en moment en què la defensa dels drets i llibertats "són un imperatiu".

Trajectòria cinematogràfica

Els inicis de Portabella en el cinema van ser amb la productora Films 59, amb la qual va impulsar algunes de les produccions emblemàtiques del cinema espanyol, com 'Los Golfos' de Carlos Saura (1959), 'El Cochecito' de Marco Ferreri (1960) o 'Viridiana' de Luis Buñuel (1961). Des d'aleshores va començar a conrear llenguatges cinematogràfics trencadors, visibles en films com 'Vampir-Cuadecuc' (1970) i 'Umbracle' (1972). Els seus treballs s'han exhibit a festivals de Filadèlfia, Baltimore, Chicago, Nova York o Buenos Aires, i mostra de la seva rellevància internacional va ser la retrospectiva que el MoMA de Nova York va fer de la seva obra l'any 2007. "La cultura no és només un producte a vendre o un bé a defensar, que també", ha dit Portabella.

I ha continuat: "La cultura és un espai per a l'activitat vital plural i conflictiva amb la qual donem sentit al món". Portabella ha rebut nombrosos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi que la Generalitat li va concedir el 1999. El 2009 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cinema pel seu documental 'Mudanza', mateix any en què va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. L'Acadèmia del Cinema Català va atorgar-li el Gaudí d'Honor-Miquel Porter l'any 2012.

Amb aquest reconeixement, Barcelona ha resolt "el deute pendent" que tenia amb Portabella, ha assegurat Colau, que ha recordat l'absència de figures com Jordi Cuixart, Oriol Junqueras o Carme Forcadell en les tradicionals trobades organitzades per Portabella a l'Empordà. "Al Pere i a tots nosaltres ens agradaria que estiguessin avui aquí", ha dit Colau. Capaç de "desafiar convencions", l'alcaldessa ha identificat l'obra del cineasta com un exemple "contra els que avui s'atreveixen amb la censura".