-
Puigdemont, en una imatge d'arxiu
ACN
El Tribunal general de la Unió Europa ha rebutjat les mesures cautelars que van demanar els electes de Lliures per Europa Carles Puigdemont i Toni Comín divendres passat per ocupar l'escó d'eurodiputats a la sessió de constitució de l'Eurocambra el dimarts. Amb aquesta decisió el president d'aquesta instància judicial europea s'ha negat a permetre de forma "provisional" que tots dos puguin assistir a la inauguració de la legislatura com a eurodiputats. En concret, el tribunal argumenta que Puigdemont i Comín ja han interposat un recurs davant els tribunals espanyols per l'exigència de jurar la Constitució per esdevenir eurodiputats i que el cas "està pendent".
Per tant, afirma que aquesta qüestió ha de ser resolta "per les autoritats nacionals". "El president del Tribunal general considera que la demanda de mesures provisionals no pot prosperar, de manera que queda desestimada", afirma el comunicat de la institució. Tot i això, la resolució sobre les mesures provisionals es pot recórrer davant del vicepresident del Tribunal de Justícia de la UE en un termini de dos mesos i 10 dies. A més, a part de mesures cautelars, el tribunal amb seu a Luxemburg encara haurà de decidir sobre el recurs de fons interposat contra el Parlament Europeu per la seva actuació davant la situació de Puigdemont i Comín.
Arguments
Segons argumenta el president del TGUE en el text al qual ha tingut accés l'ACN, "'prendre nota dels resultats declarats oficialment' vol dir que el Parlament Europeu ha de confiar en la proclamació feta per les autoritats nacionals". El tribunal recorda, citant jurisprudència, que ja ha resolt anteriorment que "prendre nota dels resultats" de les eleccions "s'ha d'interpretar indicant la completa manca de discrecionalitat del Parlament". És a dir, el president del tribunal europeu destaca que el Parlament Europeu no pot "qüestionar" la validesa de la declaració feta per les autoritats nacionals. Per tant, no pot qüestionar la validesa del document enviat per Espanya a la cambra sense els noms de Puigdemont i Comín.
A més, diu que el Parlament pot resoldre sobre les possibles controvèrsies però no en casos en què el motiu de conflicte tingui a veure amb "disposicions nacionals", és a dir, els procediments que imposa l'Estat per recollir l'acta. Els demandants argumenten que la proclamació dels candidats electes feta el 13 de juny per la JEC i publicada al dia següent al BOE, incloent els noms de Puigdemont i Comín, hauria de ser considerada ja com "els resultats declarats de forma oficial" pel Regne d'Espanya.
Els peticionaris creuen que el Parlament ha violat els seus drets per no haver pres nota de la proclamació del 13 de juny sinó per haver confiat, per contra, en la llista enviada per les autoritats espanyoles el dia 17. Però el president del TGUE diu que "prima facie" (a simple vista) és "indiscutible" que els noms de Comín i Puigdemont no eren en la llista que es va enviar el 17 de juny i que no és a l'abast del Parlament Europeu verificar si el fet d'haver d'acatar la constitució en persona pot comportar que l'escó quedi vacant
