L'adéu de les 'cinc de Monterey'

Amb el setè (i últim) episodi de la segona temporada de 'Big little lies' disponible des del passat dilluns a 'HBO', la sèrie de David E. Kelley sembla haver-se acomiadat de l'audiència. Un brillant duel interpretatiu entre dues de les protagonistes de la producció, Nicole Kidman i Meryl Streep, ha estat la cirereta del pastís en una història que adapta la novel·la homònima de Liane Moriarty. Concebuda inicialment per comptar amb una única tanda de capítols, l'èxit va forçar una continuació en què les anomenades 'cinc de Monterey' s'han hagut d'adaptar als obstacles que s'han trobat al camí. 

El pes de la culpa

Que 'HBO' donés llum verda a una segona temporada, de fet, ja va ser un premi per als espectadors. Ben executada i millor interpretada, 'Big little lies' és un magnífic retrat de la feblesa de la societat a través de les vides de les cinc dones que es veuen sotmeses a tot tipus d'entrebancs. La violència de gènere, la (dura) criança de la canalla, les relacions de parella i la fragilitat de les emocions són tan sols alguns dels ingredients del material original de Moriarty. 

Tancada l'adaptació de la novel·la en la primera entrega, però, la segona ha seguit les passes d'una altra ficció d''HBO' com és 'El cuento de la criada', a la qual s'han afegit noves trames que no aconsegueixen sinó fer anar el vaixell a deriva narrativa. 'Big little lies' ha mantingut el tipus, això sí, però ha perdut part de la inspiració pel camí. L'extraordinari elenc, amb tot, hi fa la resta. No només brillen les esmentades Kidman i Streep (un fitxatge de luxe). De fet, l'aportació de Laura Dern aporta el toc més àcid i políticament incorrecte a la història. 

Unides pel secret que va tancar la primera temporada, les 'cinc de Monterey' semblen haver fet el trànsit cap a un estat de tristesa, de gestió de la culpa i les responsabilitats. Curiosament, la llosa que carreguen les uneix, en un desenllaç més aviat anticlimàtic que es reivindica com un encert.