Foietes és un nom que a poca gent sonarà. Però Foietes és el nom del camp de futbol on es van iniciar ara fa 14 anys les transmissions dels partits del CF Reus Deportiu per Punt6Ràdio. Era la temporada 2005/ 2006, a la Segona Divisió B, i l'objectiu de l'equip no era cap altre que mirar de salvar la categoria aconseguida brillantment aquell mateix estiu. Mireu si han canviat les coses, en 14 anys, que Foietes ja no es diu Foietes. Ara és l'estadi Guillermo Amor, i el club que hi jugava com a local, el Benidorm CF, tampoc existeix perquè va desaparèixer el 2012.
Aquella temporada vam visitar estadis fantàstics, com el Rico Pérez d'Alacant, la Romareda de Saragossa o el Ciutat de València, però del que en guardem un record especial va ser el de la visita a Las Gaunas de Logronyo, ja que va ser el primer desplaçament en grup comandat pel director de l'emissora en aquell moment, Marià Arbonès. En aquella temporada 2005/ 2006, amb Natxo Gonzalez a la banqueta, l'equip només va ser en places de descens en tres de les 38 jornades del campionat. Per desgràcia, una d'aquestes tres va ser l'última i l'equip va tornar a Tercera Divisió, on vam haver de disputar cinc promocions consecutives abans de poder retornar a la Segona B.
La Tercera Divisió ens va obligar a fer les transmissions en camps poc o gens preparats per a la premsa. Amb el company Josep Gallofré, vam passar fred... molt de fred, també vam patir la pluja i les discussions amb aficionats dels equips rivals que seien al nostre costat i que escoltaven 'en directíssim' els nostres comentaris. Vam gaudir amb el títol de lliga de Tercera a Balaguer, però la majoria de vegades vam tornar a casa tristos després de quedar fora de la lluita per l'ascens com va passar a Sevillla, Binissalem, Jerez de la Caballeros o a Sangonera, sense oblidar la derrota a la final de la Copa Federació contra l'Ourense.
El retorn a Segona B al camp del Níjar al juny de 2011 va ser el final de la mala estrugança. El final dramàtic però exitós a Oviedo, i una eliminatòria plàcida contra el Nàxara de la Rioja ens van permetre jugar la final per l'ascens a Níjar. Durant aquell partit vam haver de veure com ens estiraven el cable de la llum, ens prenien de les mans el micròfon o com el company Gallofré patia empentes a peu de gespa , però ni les males maneres de part de l'afició d'aquest equip andalús van aconseguir impedir que els jugadors del CF Reus i l'afició poguessin celebrar el retorn a Segona B en una àrea de servei de l'autopista.
A Segona B vam tornar-hi a veure i a gaudir d'estadis com el del Lleida, el de l'Hércules o la Nova Creu Alta, però el que més va fer trempar a l'afició... I a nosaltres, era el retorn al camp del Nàstic. L'arribada de Joan Oliver al club va fer que es canviés l'objectiu de la permanència pel de l'ascens al futbol professional. Des de LANOVA Ràdio es van recuperar les transmissions del futbol i al projecte s'hi van afegir Jordi Benavent, Marc Busquets i, posteriorment, Joan Gomis. Tot va sortir com s'havia planejat, un primer any per classificar-nos per al 'play-off' d'ascens a Segona A per primera vegada a la història.
La visita a A Malata de Ferrol va ser un punt d'inflexió, tot i la derrota i la fluixa sensació donada per l'equip. A l'any següent tot va anar com si d'un conte de fades es tractés. Es va aconseguir el títol en els últims minuts de l'última jornada gràcies a una carambola de resultats que van fer possible la victòria narrada pel company Busquets a Cornellà. En tota la segona volta, el Reus no va anar primer en cap de les anterior 18 jornades i, a falta de sis partits, érem tercers i patíem per no poder jugar les eliminatòries.
L'equip va arribar a l'eliminatòria de campions de grup contra el Racing de Santander en estat d'eufòria. I a fe de Déu que els nois de González la van saber aprofitar tot fent una exhibició de futbol i gols davant 22.500 espectadors al Sardinero. Sense cap mena de dubte és el partit en majúscules de tots els que he tingut la sort de poder narrar. Els llarguíssims desplaçaments que implica la Segona A i la falta de suport econòmic per poder fer un seguiment exhaustiu, va fer que no sempre poguéssim estar presents als estadis on jugava el CF Reus.
Tot i així, vam poder visitar i gaudir de victòries com la primera a Son Moix de Mallorca, a la Vella Condomina o les sempre especials, viscudes al camp del Nàstic, o l'última al camp del Málaga CF on, tot i no ser-hi presents, l'equip va fer una mostra d'orgull . També en guardo un record especial, dels partits a Getafe, Saragossa, Osca, Girona, València (contra el Llevant), o Cadis.
Després de 15 anys, tot això s'ha acabat. Ha anat molt millor del que mai hauria pensat i s'ha acabat molt pitjor del que mai hauria imaginat. Una vegada més, la realitat ha superat la ficció.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics