Joan Pié Faidella, artesà de la memòria

El passat divendres, 30 d’agost de 2019, el Centre d’Estudis Selvatans, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Selva del Camp, organitzà un acte d’homenatge a mossèn Joan Pié Faidella en el centenari de la seva mort. La importància de la figura de Pié resideix, com posà de manifest Montserrat Soronellas,  a ser un dels primers que es dedicà a l’estudi del passat històric de la Selva del Camp, amb una clara vocació científica i amb l’objectiu de dotar de memòria aquest indret i els qui l’han ocupat des de les primeres evidències materials de poblament.

Joan Pié Faidella va néixer a la Selva del Camp el 17 de desembre de 1836. Era el fill menor del teixidor de lli Pere Pié, de Salomó, i de Raimunda Faidella, de Blancafort, veïns de la casa número 83 del carrer Major, la que fa cantonada amb el carrer d’En Puig. Malgrat la modèstia de l’economia familiar, Joan estudià la carrera eclesiàstica i cantà la seva primera missa el Nadal de 1861 a la Selva, on es dedicà al magisteri. Des d’aleshores, va fer de vicari a Vila-Seca i Vallmoll; a partir de 1863 i fins a 1867 se n’encarregà de les rectories de Figuerola, Prenafeta i Passanant, i fins al 1897, de la de Glorieta (Passanant) i la Guàrdia dels Prats. Dedicat a l’estudi de la Història i el Llatí, s’interessà per la paleografia, l’estudi de l’evolució de l’escriptura, tot esdevenint-ne un destre coneixedor.

Des de la dècada de 1890, Pié es dedicà a la investigació i participà en diverses revistes i butlletins de divulgació històrica. El 1896, oferia els resultats de la investigació de l’arxiu selvatà al director de la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Titulats com Annals inèdits de la Vila de la Selva del Camp, publicà els seus treballs, a manera de fascicles des de 1899 fins a 1913, on explicava el passat de la vila a partir de la documentació custodiada a l’arxiu municipal. El treball de Pié, limitat encara pels criteris de la historiografia dominant de finals de segle XIX, es començava a obrir camí en la interpretació dels textos com a resultat del contrast de les fonts i amb la voluntat de divulgar el coneixement del passat històric.  A l’obra de Pié, allunyada de les grans gestes i els grans herois que servien d’elements cardinals del discurs, s’hi poden trobar les relacions, els conflictes i les agències dels selvatans i selvatanes a partir del segle XIV, com posaren de manifest les lectures de diversos fragments de l’obra per part de Marta Cañellas i Glòria Murgadas. La unificació dels Annals de Pié va ser una tasca que explicaren Felip Brunet i Joaquim Masdeu Guitert. Foren ells qui, en un reconeixement públic a Pié, decidiren compilar i editar els Annals en un únic volum que publicà l’Institut d’Estudis Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona el 1984. El llibre es va convertir en una peça imprescindible per a tots aquells interessats i curiosos a conèixer el passat de la Selva i la resta del Camp de Tarragona.

Els Annals han estat la principal font secundària dels qui han optat perquè la Selva del Camp fos el seu objecte d’estudi. També per aquells qui han treballat sobre la Comuna del Camp, la institució medieval supramunicipal que a partir del segle XIV i fins al XVIII defensà els interessos de les viles tarragonines dels abusos senyorials de l’Arquebisbe i del Comte de Barcelona. La documentació d’aquesta institució encara es guarda avui a l’Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp. Però l’obra de Pié va més enllà dels Annals i tracta una part important del patrimoni material i immaterial de la Selva. El 1897, en la publicació de Actos sacramentales del sigle XIV, s’hi pot trobar transcrita la Representació de la Mort de Maria Santíssima, el text original que donà lloc a l’adaptació teatral de la peça assumpcionista més antiga d’Europa coneguda com el Misteri de la Selva, la qual el proper 22 de setembre de 2019 es representarà de manera extraordinària a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona en l’any del quarantè aniversari de la representació.

L’homenatge del passat divendres 30 d’agost buscava posar en valor la figura de Pié, així com el patrimoni material que es custodia a l’arxiu municipal, del qual en deriva una responsabilitat que supera el marc local: el manteniment i cura de la documentació municipal i aquella referent a la Comuna del Camp, patrimoni de tots els camptarragonins. Entenguem l’acte com a una reivindicació de la importància de l’estudi de la història local, entesa no com un fet aïllat o costumista, sinó com un peça més d’una constel·lació d’estudis de llarga trajectòria que ajuden a ampliar l’horitzó del coneixement a través d’exemples concrets. Un manera de preservar la memòria col·lectiva i de posar de manifest que no només existeix una Història, sinó que n’hi ha tantes com projectes comuns s’han formulat en el temps.

Guillem Puig Vallverdú és historiador i investigador de la URV.