L’Agenda Llatinoamericana, les causes pendents de Xavier Joanpere i els reptes de futur

A mesura que el teòleg José María Vigil exposa les seves reflexions sobre les transformacions tecnològiques que han vingut i que vindran, així com les conseqüències ètiques que cal i caldrà resoldre al respecte, un referma la convicció que la sèrie ‘Black Mirror’ va més enllà de la ciència-ficció. “Nosaltres som la generació del trànsit”, afirma Vigil. Al seu parer, el ‘big data’, la intel·ligència artificial, la telefonia 5G i el transhumanisme són tan sols signes del “tsunami tecnològic” que ja “ha començat a modificar la nostra manera de ser, de pensar i de relacionar-nos”.

Davant de més d’una cinquantena de persones, Vigil presenta, al Casal de les Dones, els continguts de l’Agenda Llatinoamericana 2020, que ell mateix coordina, i que enguany es proposa, amb articles breus signats per mig centenar d’autors, “no només de defensar-se contra la tecnologia arrasadora... sinó d’anar al seu abordatge, pujar-hi a sobre, i des de dins, despertar consciències i posar-la al servei de la Societat Mundial Utòpica que somiem”. Sense amagar, doncs, els riscos que pot comportar el progrés tecnològic quan està mancat d’una ètica madura, i, al mateix temps, cercant-hi les oportunitats per a construir un món més equitatiu i just, el document, editat a 20 països, és un aplec de visions diverses al voltant de la “revolució digital” que avança rabent.

L’Agenda Llatinoamericana és una iniciativa que, tal com rememora, ell mateix i Pere Casaldàliga van endegar l’any 1992. Amb un objectiu no lucratiu, centra, cada any, la seva atenció en un tema concret amb implicacions socials i religioses. Vigil, claretià nascut a Saragossa però resident a l’Amèrica Llatina (en l’actualitat, a Panamà) des de la dècada dels 80, i, Casaldàliga, reconegut per la seva defensa dels “empobrits” de la societat, del Mato Grosso estant, són dos cristians lligats a la teologia de l’alliberament que han demostrat, per la via dels fets, una solidaritat sense fronteres.

Després d’una intervenció de 45 minuts, en el torn obert de paraules, els participants també evidencien la seva preocupació pels reptes que propicia el canvi tecnològic que l’agenda anuncia, i que Vigil relaciona amb un consegüent “canvi epistemològic”, així com amb un “nou temps axial”, tot fent esment a un concepte desenvolupat per Karl Jaspers. La suposada limitació de la capacitat d’atenció i concentració dels infants, davant dels estímuls gairebé constants de tantes pantalles, el temor d’un pas “de l’analfabetisme digital a l’emocional”, i el risc que les desigualtats econòmiques augmentin són, només, alguns dels interrogants que des del públic es formulen.

L’acte, coorganitzat per l’Associació Cultura i Solidaritat i el Comitè Oscar Romero de Tarragona i Reus, en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus, és també un homenatge a l’activista social Xavier Joanpere Olivé, traspassat l’octubre passat, un home per al qual, com han recordat les seves filles, Mar i Montsant Joanpere Foraster, les “causes” (en una terminologia que convida a pensar, precisament, en Casaldàliga) eren “sempre pendents, mai perdudes”. En edicions anteriors, Joanpere s’havia encarregat de presentar aquesta agenda, que pretén, a banda de la seva funció més pràctica, erigir-se com un instrument pedagògic i de foment de la reflexió crítica.

A l’hora de recordar Joanpere, recorren a un microrelat d’Eduardo Galeano i a ‘El cant dels ocells’, així com també a unes paraules, del tot escaients, de la reusenca, també finada, Paquita Sans: “Els pobres no fan mai vacances”. El sentit de l’Agenda Llatinoamericana 2020 és, precisament, conscienciar i prevenir, de les transformacions que s’albiren en un futur més o menys immediat, els més desafavorits, els qui pateixen i malden, diàriament, per a poder dur una vida digna, per tal que aquests nous instruments digitals, potentíssims, no s’utilitzin per a escanyar-los, encara més, en nom del benefici d’uns pocs, poquíssims, privilegiats.