Reusdigital.cat us recomana cultura

Tornen, un cap de setmana més, les recomanacions culturals de l'equip de Reusdigital.cat. Esperem, amics i lectors, que siguin del vostre interès i que, de passada, us serveixen per gaudir d'una bona estona durant els propers dies. Com sempre, hi hem volgut incloure de tot una mica: sèries, música, llibres... 

Comencem?

Marc Busquets recomana la minisèrie 'Years and years'

Producció de 2019 de la 'BBC' (que a l'estat es pot veure a través de la plataforma 'HBO'), 'Years and years' segueix una família, els Lyons, que s'ha d'adaptar als (inesperats) canvis socials, polítics i econòmics de la nostra societat. Al llarg d'uns quants anys (s'allarga fins al 2029), l'espectador assisteix a un seguit de fets que potser no són tan poc probables com ens pensem. Parlem d'un sistema en crisi, sí, però també d'un poder que sempre en vol més i més, i que sotmet tothom qui no segueixi les regles. La fam, els moviments migratoris, la fallida (una altra) del sistema bancari i el corresponent 'corralito' global, pandèmies i el misteriós Partit de les 4 estrelles, que arribarà al poder, sacsejaran les vides dels protagonistes. 

'Years and years' mostra igualment, ni que sigui de passada, diversos esdeveniments al món per subratllar-ne la inestabilitat. Entre altres, crida l'atenció que, segons es pronostica, l'any 2027 serà quan a l'estat espanyol s'hi viurà 'la revolució de gener', que s'acabarà amb els Borbons fugint cames ajudeu-me i amb una força política d'extrema esquerra, Nueva esperanza, que acabarà per expulsar tot estranger del territori. Catalunya, per cert, declararà la independència. 

En el fons, 'Years and years' no deixa de ser un drama familiar, però tenyit d'un hàbil estil narratiu en què els factors externs no són sinó antagonistes. Rodada amb nervi i prou tensió narrativa, consta de sis capítols d'una hora aproximada de durada cadascun.

Marià Arbonès recomana la música de Pink Martini

Us presento Pink Martini, una orquestra creada a principis dels anys 90, a Portland (Estats Units), pel pianista Thomas M. Laurderdale i formada per uns dotze músics, tots d’un gran talent. Pink Martini interpreta temes originals i clàssics cantats en qualsevol idioma. La seva música és un calidoscopi musical de jazz, ritmes llatins, música de ball, cançons populars, pop, etc. Tot plegat, amb tocs d’exotisme, sensualitat i un cert glamur cinematògrafic.

A l’orquestra destaca també la presència de la vocalista China Forbes, que afortunadament, fa uns anys, va superar uns problemes a les cordes vocals. Actualment, Forbes comparteix veu amb qui va ser la seva substituta, Storm Large.

Em centro en l’àlbum ‘A retrospective’ (2011), el seu sisè disc i el primer de compilació, amb 21 temes, vuit dels quals inèdits. Escoltar cançons com ‘Una notte a Napoli’, ‘¿Donde estas, Yolanda?’ o ‘Hey, Eugene’ és un bon recurs per tastar el “món feliç” de Pink Martini.

El disc compta amb importants col·laboracions, com la de Georges Moustaki o la del director de cinema Gus Van Sant, en el seu debut com a cantant. ‘A retrospective’ també inclou la cançó ‘Amado mío’, que va popularitzar Rita Hayworth a la pel·lícula ‘Gilda’, en una interpretació doblada per la veu de la cantant Anita Ellis. Al vídeo de sota la podeu escoltar a través de Pink Martini.

Isabel Martínez recomana ‘Resistir epidèmies al Camp i al Priorat (s.XIV-XVI)’, de Montserrat Flores

Mascaretes obligatòries, gels hidroalcòholics, distància social... En temps de pandèmia sembla agosarat recomanar una lectura que ens faci pensar en un dia a dia diferent del que es vivia fins fa poc.

No obstant aquesta situació, la lectura de ‘Resistir epidèmies al Camp i al Priorat (s.XIV-XVI)’, de Montserrat Flores, és una opció amena i interessant per conèixer com els nostres avantpassats van tractar aquests episodis a l’Edat Mitjana i Moderna en les nostres contrades, especialment Reus i Ulldemolins.

Malgrat els segles de distància i els innegables avenços científics, el llibre mostra que la majoria de mesures impulsades aleshores (aïllament, medicina…) no són tant alienes al moment actual i contextualitza aquelles respostes com les devocions de la qual n’és exemple, en el cas de Reus, la Mare de Déu de Misericòrdia nascuda arran de la pesta de 1592.

Alba Cartanyà recomana la xerrada TED d'Emilie Wapnick

Quantes vegades ens han preguntat al llarg de la nostra vida, però sobretot quan érem petites, què volíem ser de grans? És una pregunta que espera una resposta clara i única. Poc a poc, l'exercici d'haver d'escollir (i descartar) per anar trobant la "verdadera vocació", el "motiu" pel qual hem vingut al món, es converteix en un procés angustiant per a moltes persones. "La noció d'una vida focalitzada en una àrea està massa idealitzada a la nostra cultura", assenyala Emilie Wapnick a la seva xerrada TED.

"Què passa si tens curiositat per molts temes i vols fer moltes coses diferents? No hi ha lloc per a tu en aquest marc mental", lamenta, però continua: "No hi ha res de dolent en tu. Ets una persona multipotencial". A partir d'aquí, l'escriptora i artista inicia una explicació sobre les diferents maneres de ser, totes elles igual de vàlides, i ens encoratja a "reconciliar-nos amb el nostre cablejat intern". Defensa que cadascú segueixi allò que li surt de dins sense vergonya ni pors: "Si resulta que sou multipotencials, seguiu les vostres passions i exploreu-ne les interseccions!". 

Una xerrada necessària per a totes les persones, però sobretot per aquelles que mai hem estat capaces de respondre només amb una paraula la pregunta "què vols ser quan siguis gran?"