-
Santamaria ha completat la seva segona novel·la, 'Humanofobia'
Cedida
Som a pocs dies de Sant Jordi confinat i és un bon moment per repassar una de les novetats que han arribat recentment a les nostres llibreries. Ens referim a 'Humanofobia', la segona novel·la de l'escriptor reusenc Joel Santamaria. L'obra va obtenir el segon premi a l'última edició del Concurso de novela de ciencia ficción Isaac Asimov que es va celebrar a Andalusia. L'autor s'ha inspirat en novel·les tan conegudes com '1984', de George Orwell i 'Els Jocs de la fam', de Suzane Collins, per fer un exercici sobre els perills dels populismes i els fanatismes. 'Humanofobia' és una distòpia, un gènere molt oportú en aquests moments de pandèmia mundial i d'incertesa vital i econòmica.
Santamaria descriu una societat futura inquietant contraposada al que hauria de ser una utopia de felicitat. La novel·la està ambientada a la Catalunya de l'any 2089 on la crueltat, la pobresa i l'egoisme converteixen la terra en un infern. A 'Humanofòbia' trobem el món dividit en dos blocs amb règims teocràtics. Per un costat els 'azrealites', fidels seguidors de l'antic testament i el 'Llibre roig' de Mao i, per l'altre, els 'enoquians', seguidors d'un pervers i exagerat capitalisme. Aquesta contraposició de blocs es fa ben present al vell continent, on trobem una Europa dividida, ocupada i desdibuixada per les constants onades migratòries provinents de l'Àsia i de l'Àfrica, que han fet que els valors tradicionals del nostre continent s'hagin perdut.
Així, doncs, trobem una Europa més atlàntica (alidada amb Amèrica sota els postulats 'enoquians') i una Europa central i oriental aliada amb l'Àsia sota domi dels 'azraelites'. Aquest conflicte de blocs arriba fins a la península Ibèrica, on l'autor dibuixa uns Països Catalans independents aliats amb el bloc euroàsiatic i enfrontats a una Espanya americanitzada pel bloc atlàntic. Però Santamaria no tan sols aborda el conflicte territorial, sinó que intenta posar sobre la taula tots els temes d'actualitat que preocupen la nostra societat. Exagera fins el límit les tendències actuals per arribar a una societat a tocar d'una definitiva Tercera Guerra Mundial.
L'autor ataca sense miraments el fanatisme capitalista que du el món a estar dividit entre els molt rics i la pobresa massiva. També rep de valent un nou fanatisme religiós, que controla la conducta sexual dels seus ciutadans amb mètodes de terrorisme institucional i públic. Tampoc no té miraments amb un feminisme recaragolat, massa proper al puritanisme de segles enrere. Ambdós blocs sustenten el seu poder amb la violència i el fanatisme religiós davant d'una població atemorida. Una població que ha perdut tot sentit de l'ètica i de la moralitat, tal i com encara l'entenem avui en dia.
El protagonista de la novel·la es diu Ismael i és el fill adolescent d'un important membre del Partit Laic Progressista al qual van matar per les seves idees; ara l'estan perseguint a ell. L'Ismael és un reflex d'aquesta societat del futur sobre la que ens alerta el Joel, un noi d'ascendència suïssa, paquistaní i senegalesa i que viu a la capital catalana i que es una llum d'esperança en un món desolat. El protagonista fuig d'una Barcelona irreconeixible als nostres ulls quan esclata una Tercera Guerra Mundial entre els dos blocs i que pot acabar amb la humanitat. Des del punt de vista literari, la novel·la resulta correcta i eficaç, amb estil clar i directe sense falses pretensions.
Associació literària del Camp de Tarragona
Però a més de més del llibre, el Joel Santamaria també ha fundat L'Associació Literària d'Escriptors del Camp de Tarragona, de la qual n'és el president. L'objectiu de l'associació és fer trobades periòdiques entre persones que tinguin afició per l'escriptura. En podeu trobar al grup al Facebook.
Aviat, un tercer llibre
Santamaria també ha anunciat que de cara al proper mes de gener és previst que vegi la llum el seu tercer llibre. Una novel·la ambientada a la Tàrraco romana i on hi hi té un paper protagonista la màgia negra. Una novel·la de caire històric, com 'Dies Irae', la primera que va publicar l'escriptor reusenc.
