L'estació intermodal, 'repte de futur' del territori

El futur de l'estació intermodal i les seves potencialitats han estat objecte de debat, aquest matí de dilluns, en una jornada en línia organitzada per la Cambra de Comerç de Reus i el Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat (ECO-SOS) de la URV. Hi han pres part actors diversos, experts en mobilitat, territori i economia. Tots han assenyalat la importància de la infraestructura, si bé s'ha apuntat a diversos "reptes" per consolidar l'àrea metropolitana del Camp i el seu creixement. 

Ha donat la benvinguda als assistents i als ponents el president de la Cambra, Jordi Just, qui ha exposat que l'estació "és necessària" per al territori, tot demanant als implicats que "cal que treballem plegats en la mateixa direcció". Per a l'empresari, la inversió que caldria per fer-la realitat "seria poca comparada amb el rendiment que pot donar", i ha reclamat "voluntat política" per desencallar el projecte. 

Reptes i estratègia

Des del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat (ECO-SOS) de la URV, Josep Maria Arauzo-Carod ha assenyalat que l'estació és "una prioritat estratègica" i ha agraït la celebració de jornades com la d'aquest dilluns, perquè "faciliten la col·laboració" del territori. Acte seguit, han anat intervenint en la jornada els diferents ponents. El president del RACC, Josep Mateu, ha volgut posar l'accent en la "connectivitat" entre les demarcacions del país, i per això ha instat les administracions a "reflexionar per prendre decisions amb caràcter de futur". 

Mateu ha lamentat el "dèficit" d'inversions en infraestructures a Catalunya, que ha xifrat en 8.000 milions d'euros en els últims vuit anys. "El primer que cal fer, per tant, és exigir la construcció del que hi ha pendent", ha destacat. També ha apuntat a "acords amplis entre els sectors públic i privat" per tirar endavant segons quins projectes i "poder competir amb altres regions europees", i ha incidit en la capacitat de ser "estratègics". En aquesta línia, i pels "seus atractius", l'estació intermodal "pot donar servei a molta gent". Per això, ha dit, cal organitzar de manera adequada les línies, els serveis, i la coordinació amb l'aeroport, entre altres qüestions. 

Com a docent del departament de Geografia de la URV, Aaron Gutiérrez ha centrat la seva intervenció en els "reptes" del transport de viatgers al Camp. En aquests, precisament, ha establert el context de l'estació, en especial quan del que es tracta és de garantir la intermodalitat i la mobilitat dels veïns. De fet, ha argumentat que si una infraestructura com aquesta ajudaria a "vertebrar" el territori i ha alertat del "feble" ús dels mitjans de transport públic a la demarcació, si se'l compara amb el registrat en altres zones del país. La covid hi ha tingut a veure, ha raonat, raó per la qual és necessari ara "impulsar una mobilitat activa" davant d'un "dèficit d'estratègia conjunta" a casa nostra per promoure-la.

'Cal consolidar l'àrea metropolitana'

Acte seguit, el professor Germà Bel ha recuperat una de les idees plantejades abans per Gutiérrez. "Si l'estació és solució, el que ens hem de plantejar és quin era el problema", s'ha preguntat. La seva ponència ha servit per comparar la futura infraestructura a Reus amb el model que s'ha seguit a Girona". Des de la secretaria general de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, Albert Castellanos ha estat l'últim dels ponents en intervenir a la jornada abans de les aportacions d'assistents i mitjans. Ha assenyalat que el projecte de la infraestructura "s'arrossega de fa molts anys" i ha descrit l'estació com "una oportunitat". 

Castellanos ha lamentat que "la situació econòmica no és senzilla", si bé s'ha mostrat optimista perquè "la política de despesa sembla expansiva", el que hauria de facilitar "inversions com les que suposa l'estació intermodal". Amb tot, ha advertit, "inversions no és sinònim d'eficiència", en al·lusió al rendiment que després s'hauria de treure de l'equipament. Igualment ha posat de manifest que "cal consolidar l'àrea metropolitana" del Camp, tot exposant que la mobilitat i la connectivitat hi han de poder contribuir. "Per tant, hem d'entendre l'estació no només com a una estructura de la demarcació, sinó nacional", ha afegit. 

'Complements i alternatives'

A posteriori, s'ha iniciat un debat en què, entre altres, Bel ha alertat que "no s'han de repetir errors" com el que al seu parer va suposar la inversió en la xarxa d'alta velocitat "sense invertir en rodalies". En aquesta línia, ha indicat que "a la llarga, les inversions en infraestructures a l'estat han generat decreixement" de l'activitat i ha reclamat "reflexió" sobre el model de vertebració al territori. Igualment s'ha reflexionat sobre el transport per carretera com a alternativa o complement al transport ferroviari. "El bus ha estat menyspreat, com el transport de mercaderies amb tren, perquè no és prou 'cool'. Tot té les seves necessitats, i la conjunció de prioritats i modes és el que cal definir", ha dit. 

L'acte l'ha tancat el batlle, Carles Pellicer. Aquest ha indicat que "no té cap sentit" que l'estació, "que estava licitada", estigui actualment "encallada". L'ha descrita com un "repte de futur" del territori i ha instat els agents implicats a dir "prou" per tirar-la endavant. L'alcalde ha fet una crida a sumar veus en la "reivindicació" de l'equipament i ha secundat Mateu. "Efectivament, cal executar el que està previst i resta pendent".