La cigarreta de Gabriel Ferrater (3 de 10): el comissariat

Que l'actual batlle de Reus, Carles Pellicer, a qui dedicaré el primer dels dos paràgrafs d'aquest breu article amb coda, és un mentider compulsiu és vox populi. No només per la traïció del seu daixonses de Partit Demòcrata (i tots els altres que ja sabem) que no aplica el mandat del Primer d'Octubre, sinó també per moltes altres fetes com la que vaig viure en plural majestàtic com a president d'Òmnium Baix Camp: el molt barrut va nomenar pel Ple Municipal (poca broma) un seu coreligionari com a representant de l'entitat al Consell General de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), a l'època del regidor Joaquim Sorio, en pau descansi, sense haver-ne dit res al president ni a la Junta Directiva de l'entitat. És clar que el coreligionari, que també era membre de la Junta Directiva de l'entitat, també va tenir molta barra, però centrem-nos en el que va fer el batlle mentider i en el que vaig fer jo com a president pertinent: òbviament, vaig defensar la independència de l'entitat i no vaig parar fins que el Ple Municipal va anul·lar-ne el nomenament. El mentider compulsiu no va ser prou valent per a reconèixer els fets, sinó que, quan la premsa li va posar la carxofa al davant dels morros per a preguntar-li sobre la qüestió, ell va mentir, of course!, i va dir, sense escrúpols!, que ja se sap que les entitats es repensen les coses (sic!).

Que l'actual regidor de Cultura de Reus i president delegat de l'Institut Municipal Reus Cultura (IMRC: https://transparencia.reus.cat/im-reuscultura/informacio-institucional-i-organitzacional/consell-general), Daniel Recasens, a qui dedicaré el segon dels dos paràgrafs d'aquest breu article amb coda, és un mentider emergent és in fieri. No només per la traïció del daixonses d'Esquerra Republicana de Catalunya (i tots els altres que ja sabem) que no aplica el mandat del Primer d'Octubre, o perquè frustra la participació de la bona gent del Reus Circ Social al Festival de Circ Trapezi, sinó perquè va intentar comprar el silenci de l'Associació Gosar Poder (que es dedicava a difondre la figura i l'obra de Gabriel Ferrater) i ho va aconseguir (i per això ara l'associació, degradada, riu les gràcies del poder que censura Gabriel Ferrater) amb l'argúcia d'un escadusser romanent de l'exercici econòmic de 2020. La jugada mestra que s'empassen els meus estimats excompanys associats, càndids activistes de pensament tou, consisteix que Recasens els ofereix, com a excepcional esquer, demanant-los a cuitacorrents un qualsevol paperot propositiu, el mateix import que havia desestimat d'una sol·licitud ordinària anterior.

Els tempta, en acabat, amb un comissariat amb aqueixos mateixos eurets, durant les converses sobre el qual se li escapa que espera que aleshores s'acabin les crítiques a la seva gestió. Jo m'hi nego, és clar, però faig, com a vocal de l'associació, un darrer intent de travar, amb màxima transparència i alta exigència, l'acord, que ell no tenia cap intenció de formalitzar amb cap paper (és a dir, un compromís seguint el model del PROCICAT: ni actes ni noms ni res). A hores d'ara, mes i mig després d'haver sol·licitat, com a ciutadà que té dret a la informació veraç, el document que hauria de formalitzar les responsabilitats, la rendició de comptes, les funcions, els objectius, els compromisos municipals i les regles de joc del comissariat per al pròleg de l'Any Gabriel Ferrater i de l'Any Gabriel Ferrater a Reus encara no me l'ha fet arribar ni la institució ni l'associació. Que trist que una entitat perdi bous i esquelles, la independència i l'ànima, per un plat de llenties, oi? Com diu el filòsof Abel Cutillas a l'assaig "Desànim de lucre", "en una societat acomodada, el poder adquisitiu sempre és superior al poder inquisitiu".

La coda, l'emprarem, plural majestàtic, per a presentar el logo original de l'Any Gabriel Ferrater a Reus, d'abans de patir l'amputació de la cigarreta, un, dos, tres, botifarra de pagès, obra mestra del dissenyador gràfic reusenc Jordi Romero, que ja vaig exculpar aquí i que ha tingut la generositat d'autoritzar-me'n la publicació: moltes gràcies, mestre, visca la transparència del fum i morin els vampirs que volen beure's la sang dels morts!

Biel Ferrer Puig és filòleg, president d'Òmnium Baix Camp (2010-2014), exmembre de l'Associació Gosar Poder i professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus.