Matar el futbol

El retorn competitiu de l’esport base ens ha permès comprovar, una vegada més, com el que hauria de ser un entorn de solidaritat i companyonia esdevé, sovint, tot el contrari. I a les proves em remeto. Malgrat el confinament de mig equip de futbol infantil A, on hi juga un dels meus xiquets, el rival no va acceptar l’ajornament del partit que havien de disputar. Fot-li que és de Reus.

Per tant, per evitar la pèrdua de l’encontre i la corresponent sanció econòmica per no comparèixer, van decidir reclutar jugadors de l’equip B, de la mateixa categoria. Però el conjunt rival no em va tenir prou i va decidir impugnar l’encontre (que va finalitzar en empat) adduint que havíem alineat massa jugadors del B cosa que (diuen) el reglament no permet.

Resumint, que la Federació els ha donat la raó. I a nosaltres, el partit per perdut. He de reconèixer que continuo sense entendre absolutament res. Enmig d’una pandèmia mundial, amb una canalla que fa un any que no poden competir en un matx oficial, n’hi ha que s’agafen a una normativa absurda i desproporcionada per guanyar als despatxos el que no han aconseguit al terreny de joc.

Més enllà de l’actitud del rival (de porc i de senyor se’n ve de mena, i d’aquí que no els vulgui ni citar) el que trobo increïble és que la Federació apliqui taxativament un reglament desfasat atenent el moment extraordinari com el que estem vivint.

Per això demano a l’Ajuntament de Reus, i concretament a Reus Esport i Lleure, que vetlli per tal que a les instal·lacions municipals es posi límit als escrúpols indignes de determinats equips que actuant com a locals s’omplen la boca parlant de valors i que, a l’hora de la veritat, demostren que l’únic que busquen és guanyar a qualsevol preu, encara que sigui jugant amb la il·lusió dels xiquets i de les seves famílies.

Vist això, i és molt trist admetre-ho, queda clar que qui està matant el futbol no és pas el Florentino i la seva Superlliga. Ja ens entenem.

Josep Baiges Gispert és periodista.