Tornem amb les reflexions

La sociovergència ha liderat, gestionat aquest país des de fa 40 anys. Han tingut el poder a la Generalitat, ha liderat els grans pactes amb Madrid (Estatut retallat inclòs, i retallades econòmiques brutals, per exemple), Diputacions, Consells Comarcals i les grans ciutats del país. Costa deixar el poder i el lideratge que comporta. Així s'explica els pactes de la Diputació de Barcelona, als principals Consells Comarcals, i Ajuntaments entre els (post)convergents i el PSC.

Els camins profunds iniciats en el seu moment pels Carod - Rovira (paga la pena rellegir la seva conferència del 2007!: "el patriotisme social" ) Tardà, Puigcercós, Ridao, Junqueras i tants altres que marquen un camí independentista, republicà, i d'esquerres. I marcadament inclusiu, respectuós, fraternal i internacionalista que en clau partidista s'ha fet gran.

Aquest projecte d'ERC avui ja és una alternativa per ser el pal de paller de l'esquerra nacional juntament amb la CUP tenint en compte que el PSC va deixar de ser aquell partit transversal que va ser als 80, capaç d'incloure figures del catalanisme que ara no es veuen per enlloc i s'ha convertit en un partit nacionalista espanyol ranci, monàrquic, poc democràtic i còmplice de la repressió amb la dissidència política contra l'independentisme rupturista.

I aquí rau per a mi l'explicació dels comportaments polítics tan ben representats amb la metàfora de la Diputació de Barcelona (on ERC va guanyar en vots): el que calgui abans que ERC ens trenqui el barracó. Tenim el 52% dels votants independentistes. Una fita històrica que a parer meu, i mirant on es treuen els vots, en gran part és mèrit dels republicans. A Catalunya on ERC no és primera força política és la segona força. Dades, no opinions. Per això ERC ja en campanya era l'adversari a batre pels nacionalistes (post)convergents i postUnió (avui a Junts i PSC) i pel PSC (i comuns, veure pacte a l'ajuntament de Barcelona on ERC va guanyar en vots).

Doncs bé, això explica que avui JUNTS manipuli fins a extrems que voregen el patetisme la investidura del primer president republicà en 40 anys. Tot són excuses i cap argument de pes. No accepten que Catalunya ha votat independentisme, però també esquerra i que la suma CUP-ERC és més que el projecte JUNTS i més que el projecte PSC. ÉS una realitat que hauria de ser suficient perquè els postconvergents deixin de jugar i acceptin que si tant patriota són i d'"esquerres", si algú hi ha de cedir més, els hi toca a ells per ser respectuós no només amb el que sempre ha fet ERC amb ells, si no perquè és l'opció majoritària expressada en vots avui dia. I no, no em val el ventilador que la culpa és de tots. Excusa que fan servir sempre els qui no tenen la raó. Em recorda allò de: tots els partits són corruptes, però resulta que n'hi ha qui no ho són i n'hi ha que ho han estat fins al moll de l'os històricament.

La solució respecte al que el Parlament de Catalunya ha estat votat. Que lideri l'independentisme d'esquerres. La resta són excuses de mal pagador.

Jordi Salvador Duch és diputat per ERC al Congrés dels Diputats.