-
Una imatge de l'Ajuntament de Tarragona
Reusdigital.cat
L'acord programàtic al qual han arribat ERC i la CUP per tal d'ampliar el govern municipal de Tarragona preveu que el consistori es personi com a acusació popular per les càrregues policials contra la ciutadania que hi va haver l'1 d'octubre del 2017 i durant les manifestacions posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes catalans.
És un dels diferents aspectes que es recullen en el document, estructurat en 14 eixos, i que hauria de permetre l'entrada dels cupaires a l'executiu format per ERC i En Comú Podem. Precisament aquestes mesures les haurà de ratificar una assemblea dels comuns, i les formacions hauran de negociar com queden distribuïdes les diferents àrees del consistori.
El text detalla 109 mesures que les formacions es comprometen a impulsar en els dos anys que queden de legislatura. Moltes ja havien estat acordades l'any 2019 quan es va negociar l'entrada de la CUP, que no va prosperar. En les darreres setmanes se n'han afegit altres que s'han pactat durant el mandat actual, ja sigui via mocions, acords de pressupostos o mitjançant modificatius de crèdit.
A més de les actuacions judicials en el marc de les càrregues policials, els dos partits independentistes també han acordat crear una Oficina Municipal de Drets Civils, un aspecte que serà "una de les primeres accions a realitzar amb l'ampliació del govern", s'indica en el document. Alhora, han refermat el seu compromís en "la convivència, la pluralitat democràtica, els valors republicans, les llibertats civils i democràtiques i la memòria històrica".
En l'àmbit polític es recull, per exemple, el compromís d'una moció que preveu "denegar l'ús d'equipaments públics i la via pública a col·lectius que incitin a la discriminació racial, ètnica, cultural, de gènere o polític, així com a entitats que facin enaltiment del franquisme, el nazisme, el racisme o mostres d'odi a qui no pensa de la mateixa manera".
En matèria econòmica, destaca l'increment del pes dels pressupostos participatius, fins a un 25% del total del capítol d'inversions. Respecte els jocs Mediterranis, els partits es comprometen a fer públics els comptes, així com a fer una "auditoria de compliment i retorn social" de l'esdeveniment. També s'estudiarà la possibilitat de "municipalitzar l'aigua" per tal que la companyia Ematsa "esdevingui una empresa municipal pública".
En l'àmbit fiscal, ERC i la CUP han acordat revisar "les exempcions d'IBI, incloent les de l'església"; així com "implementar una fiscalitat progressiva perquè qui més té, pagui més". Des del punt de vista urbanístic s'aposta per "desplegar un planejament que cohesioni la ciutat" i s'anul·lin "plans especulatius, com el de la Budellera o Mas d'en Sorder". A més, s'ha anunciat la voluntat de fer un parc fluvial al riu Francolí al voltant de la zona de l'Horta Gran.
És un dels diferents aspectes que es recullen en el document, estructurat en 14 eixos, i que hauria de permetre l'entrada dels cupaires a l'executiu format per ERC i En Comú Podem. Precisament aquestes mesures les haurà de ratificar una assemblea dels comuns, i les formacions hauran de negociar com queden distribuïdes les diferents àrees del consistori.
El text detalla 109 mesures que les formacions es comprometen a impulsar en els dos anys que queden de legislatura. Moltes ja havien estat acordades l'any 2019 quan es va negociar l'entrada de la CUP, que no va prosperar. En les darreres setmanes se n'han afegit altres que s'han pactat durant el mandat actual, ja sigui via mocions, acords de pressupostos o mitjançant modificatius de crèdit.
A més de les actuacions judicials en el marc de les càrregues policials, els dos partits independentistes també han acordat crear una Oficina Municipal de Drets Civils, un aspecte que serà "una de les primeres accions a realitzar amb l'ampliació del govern", s'indica en el document. Alhora, han refermat el seu compromís en "la convivència, la pluralitat democràtica, els valors republicans, les llibertats civils i democràtiques i la memòria històrica".
En l'àmbit polític es recull, per exemple, el compromís d'una moció que preveu "denegar l'ús d'equipaments públics i la via pública a col·lectius que incitin a la discriminació racial, ètnica, cultural, de gènere o polític, així com a entitats que facin enaltiment del franquisme, el nazisme, el racisme o mostres d'odi a qui no pensa de la mateixa manera".
En matèria econòmica, destaca l'increment del pes dels pressupostos participatius, fins a un 25% del total del capítol d'inversions. Respecte els jocs Mediterranis, els partits es comprometen a fer públics els comptes, així com a fer una "auditoria de compliment i retorn social" de l'esdeveniment. També s'estudiarà la possibilitat de "municipalitzar l'aigua" per tal que la companyia Ematsa "esdevingui una empresa municipal pública".
En l'àmbit fiscal, ERC i la CUP han acordat revisar "les exempcions d'IBI, incloent les de l'església"; així com "implementar una fiscalitat progressiva perquè qui més té, pagui més". Des del punt de vista urbanístic s'aposta per "desplegar un planejament que cohesioni la ciutat" i s'anul·lin "plans especulatius, com el de la Budellera o Mas d'en Sorder". A més, s'ha anunciat la voluntat de fer un parc fluvial al riu Francolí al voltant de la zona de l'Horta Gran.
