Ara que ens trobem al final d’un curs escolar que ha estat molt complicat degut a la pandèmia de la covid-19, toca reconèixer l’esforç que s’ha fet per part de tots els treballadors i treballadores de l’educació, professorat, vetlladors, personal de menjador, conserges, personal de neteja, administració, manteniment, etcètera.
El curs passat el professorat va haver de reinventar-se pels seus propis mitjans, sense una guia institucional, i aquest curs han demostrat una capacitat d’adaptació que ha portat a poder impartir les matèries que tocaven més les pendents del curs anterior, tot guiant als nostres fills i filles en la utilització de noves eines educatives. Una reivindicació històrica del col·lectiu és la reducció de les ràtios amb l’objectiu de poder donar una educació més personalitzada, més adaptada, a cada escolar.
En aquest sentit, l’administració té una gran oportunitat en aquests moments, mantenint les plantilles al volum actual i consolidant-les més enllà del proper curs una vegada finalitzin les contractacions extraordinàries amb motiu de la pandèmia. La baixada de la natalitat no ha de servir d’excusa per reduir els docents, sinó que s’ha de veure com una oportunitat d’augmentar la qualitat de la nostra educació de forma exponencial mantenint i augmentant la plantilla actual.
No és l’únic que cal solucionar a l’educació, evidentment, i tenim altres situacions com el de les vetlladores i vetlladors, que no només donen els serveis d’acollida i menjador als nostres fills, sinó que participen en la seva educació. L’Administració no pot mantenir aquest servei mitjançant l’externalització de serveis, en una subrogació continua, sinó que l’ha d’assumir com a propi, com una part més del sistema educatiu. L’educació no ha de ser un negoci.
A aquestes alçades no hauria de ser necessari dir que l’educació representa el nostre futur, com a societat, com a planeta i, fins i tot, m’atreviria a dir que com a espècie, però per desgràcia tinc la sensació que cal recordar-ho, especialment als que prenen les decisions polítiques i als que hem d’insistir en la necessitat d’un gran pacte d’estat per l’educació. Posem el nostre bé més preuat en mans del professionals de l’educació i aquests necessiten tenir el suport i els mitjans necessaris, i tots dos han de venir dels diferents governs via recursos i via lleis.
Enrique Martín Domínguez és secretari general UGT-Serveis Públics a les Comarques de Tarragona.
El curs passat el professorat va haver de reinventar-se pels seus propis mitjans, sense una guia institucional, i aquest curs han demostrat una capacitat d’adaptació que ha portat a poder impartir les matèries que tocaven més les pendents del curs anterior, tot guiant als nostres fills i filles en la utilització de noves eines educatives. Una reivindicació històrica del col·lectiu és la reducció de les ràtios amb l’objectiu de poder donar una educació més personalitzada, més adaptada, a cada escolar.
En aquest sentit, l’administració té una gran oportunitat en aquests moments, mantenint les plantilles al volum actual i consolidant-les més enllà del proper curs una vegada finalitzin les contractacions extraordinàries amb motiu de la pandèmia. La baixada de la natalitat no ha de servir d’excusa per reduir els docents, sinó que s’ha de veure com una oportunitat d’augmentar la qualitat de la nostra educació de forma exponencial mantenint i augmentant la plantilla actual.
No és l’únic que cal solucionar a l’educació, evidentment, i tenim altres situacions com el de les vetlladores i vetlladors, que no només donen els serveis d’acollida i menjador als nostres fills, sinó que participen en la seva educació. L’Administració no pot mantenir aquest servei mitjançant l’externalització de serveis, en una subrogació continua, sinó que l’ha d’assumir com a propi, com una part més del sistema educatiu. L’educació no ha de ser un negoci.
A aquestes alçades no hauria de ser necessari dir que l’educació representa el nostre futur, com a societat, com a planeta i, fins i tot, m’atreviria a dir que com a espècie, però per desgràcia tinc la sensació que cal recordar-ho, especialment als que prenen les decisions polítiques i als que hem d’insistir en la necessitat d’un gran pacte d’estat per l’educació. Posem el nostre bé més preuat en mans del professionals de l’educació i aquests necessiten tenir el suport i els mitjans necessaris, i tots dos han de venir dels diferents governs via recursos i via lleis.
Enrique Martín Domínguez és secretari general UGT-Serveis Públics a les Comarques de Tarragona.
