-
Cervera, a l'avinguda de Saragossa, de Reus
Marc Busquets
La trobada és, en aquesta ocasió, a la cafeteria el Barrio de l'avinguda de Saragossa. Ell, el nedador Jordi Cervera (Reus, 1960), demana una tònica; jo, un cafè amb gel. Asseguts a la terrassa, el també exregidor al consistori recupera records dels "anys més feliços" viscuts en aquest indret del terme. Una zona, diu, que és "un barri dins d'un barri", el Gaudí. S'hi va instal·lar amb la família a l'adolescència, i se'n va anar quan es va casar. No obstant això, hi torna sovint perquè hi conserva amics i perquè la mare fa poc que encara hi vivia, al número 13.
"Aquí hi havia gent molt humil, de classe treballadora". Quan va arribar a l'avinguda de Saragossa, aquesta ni tan sols estava asfaltada. "Tot el que tens al teu voltant eren descampats. Érem a prop del barri Gaudí, però al mateix lluny n'érem lluny", assenyala. L'esforç del veïnat, precisa, va servir per "integrar-se" i per formar part d'un únic barri. "Tot els serveis que vam aconseguir ens els vam haver de guanyar", afegeix. Ho diu per una acció "reivindicativa" de les dones, que es van estirar a terra, davant d'un autobús, per reclamar que allà hi posessin una parada. "I se'n van sortir", celebra.
Aquella època, a principis dels 80, la considera "de les més felices" de la seva vida. "Les famílies es feien costat, s'ajudaven mútuament; hi havia un gran sentiment de pertinença" al barri, exposa. Tot i la rivalitat entre culers i merengues, a més. "Sí, sí, vèiem els partits junts, fèiem porres i el que calgués", revela. En aquells anys, el jove Cervera ja despuntava per la seva qualitat com a nedador. Havia completat proves exigents i entrenava sovint. "Em llevava molt d'hora, per anar a nedar, i em trobava gent que marxava a treballar", indica. De fet, el van arribar a batejar: "Em deien Rocky, o campéon, per animar-me. I funcionava, eren vitamines, allò", agraeix.
Una altra evidència que subratlla l'entesa entre els veïns de l'avinguda és que, pel Pilar, el costum era el de treure menjar al carrer i fer un gran àpat. Parlant de teca, el cèlebre Marcelí Camps (o Marcelino) va fer les millors paelles populars de tota la ciutat, segons Cervera. Botiguer i activista al barri, anys enrere, el 2017, se'l va homenatjar amb la creació d'un gegant. Justament, aquest sosté una paella. "Organitzava celebracions, i s'encarregava de tot. Va ser un referent, tothom se l'estimava molt", fa constar l'exregidor.
Les tardes de petanca o les passejades per la Boca de la Mina formen part també dels records de joventut de Cervera. "Era un luxe, tenir-la aquí, a tocar. La gent hi pujava a collir espàrrecs, i després se'ls repartien, o en regalaven als veïns", exposa. Per tot plegat, conclou, l'avinguda de Saragossa i el barri Gaudí "van ser els llocs on vaig créixer, on moltes famílies van veure-hi créixer els fills, i on després aquests hi han volgut fer vida".
El "Rocky" del barri
"Aquí hi havia gent molt humil, de classe treballadora". Quan va arribar a l'avinguda de Saragossa, aquesta ni tan sols estava asfaltada. "Tot el que tens al teu voltant eren descampats. Érem a prop del barri Gaudí, però al mateix lluny n'érem lluny", assenyala. L'esforç del veïnat, precisa, va servir per "integrar-se" i per formar part d'un únic barri. "Tot els serveis que vam aconseguir ens els vam haver de guanyar", afegeix. Ho diu per una acció "reivindicativa" de les dones, que es van estirar a terra, davant d'un autobús, per reclamar que allà hi posessin una parada. "I se'n van sortir", celebra.
Aquella època, a principis dels 80, la considera "de les més felices" de la seva vida. "Les famílies es feien costat, s'ajudaven mútuament; hi havia un gran sentiment de pertinença" al barri, exposa. Tot i la rivalitat entre culers i merengues, a més. "Sí, sí, vèiem els partits junts, fèiem porres i el que calgués", revela. En aquells anys, el jove Cervera ja despuntava per la seva qualitat com a nedador. Havia completat proves exigents i entrenava sovint. "Em llevava molt d'hora, per anar a nedar, i em trobava gent que marxava a treballar", indica. De fet, el van arribar a batejar: "Em deien Rocky, o campéon, per animar-me. I funcionava, eren vitamines, allò", agraeix.
Tardes de petanca i àpats al carrer
Una altra evidència que subratlla l'entesa entre els veïns de l'avinguda és que, pel Pilar, el costum era el de treure menjar al carrer i fer un gran àpat. Parlant de teca, el cèlebre Marcelí Camps (o Marcelino) va fer les millors paelles populars de tota la ciutat, segons Cervera. Botiguer i activista al barri, anys enrere, el 2017, se'l va homenatjar amb la creació d'un gegant. Justament, aquest sosté una paella. "Organitzava celebracions, i s'encarregava de tot. Va ser un referent, tothom se l'estimava molt", fa constar l'exregidor.
Les tardes de petanca o les passejades per la Boca de la Mina formen part també dels records de joventut de Cervera. "Era un luxe, tenir-la aquí, a tocar. La gent hi pujava a collir espàrrecs, i després se'ls repartien, o en regalaven als veïns", exposa. Per tot plegat, conclou, l'avinguda de Saragossa i el barri Gaudí "van ser els llocs on vaig créixer, on moltes famílies van veure-hi créixer els fills, i on després aquests hi han volgut fer vida".
Etiquetes:
