El món Ferran Palau embolcalla Falset

Ferran Palau ha tancat aquest dissabte la primera edició del festival Garbinada pop de Falset, un cicle musical que ha portat a la capital del Priorat noms destacats de l’actual pop fet en català. La bona acollida que han rebut els quatre concerts del festival fa preveure que hi haurà una segona edició. 

En aquesta ocasió, a les piscines municipals del poble, s'hi han hagut de posar més cadires de les habituals, ja que el jove d’Esparreguera  és un bon reclam, una icona d'aquest fenomen de folk pop detallista, caracteritzat pels sons delicats i amb molta reflexió íntima. La seva espiral creativa no ha parat de créixer des que a principis del 2000 va formar el grup Anímic i va engegar la seva carrera en solitari, per crear el seu propi univers dins de l’anomenat “pop metafísic”, ple de lletres ambigües i intuïtives. Són cançons, o, més ben dit, estampes creades per Ferran Palau on la introspecció musical i narrativa al voltant de la manera de connectar amb el món exterior resulten d'allò més suggeridores. La seva música és senzilla però efectista. Convé dir que en els seus últims discos ha incorporat altres sons com ara el soul i el hip-hop, com a resultat de les influències rebudes.   

A Falset, Ferran Palau ha  presentat el seu nou àlbum, anomenat Parc, però també ha ofert algunes cançons dels treballs anteriors Kevin, Blanc i Santa Ferida. Guitarra en mà, i acompanyat per tres músics més, l'autor ha generat una  espècie de núvol que s’ha mantingut mentre les melodies i les lletres del Ferran sonaven. Els músics eren Jordi Matas (el seu cosí i productor dels seus discos) a la guitarra i teclats, Jordi Bosch al baix i Joan Pons (El petit de cal Eril) a la bateria. 

Precisament, el concert ha començat amb les cançons Kevin i Univers, dues bones referències de l’etapa recent de l’autor. A partir d’aquí, i amb el públic atent i rendit a aquest núvol hipnòtic instal·lat a un racó de les piscines, el músic ha enllaçat cançons només interrompudes per un parell de preguntes del Ferran per saber com es trobava el públic i per presentar a la resta de músics. “Tots són Jordis, ha dit”. Entre altres cançons, s’han pogut escoltar Amén, Flora, Reflexe, Perdó, Flor espinada, per acabar en els bisos amb l’esplèndida El meu lament del seu disc Santa Ferida.     

Els quatre músics han deixat l’escenari mentre a la taula de so es programava Forever Young dels Alphavile, per dir-nos que aquell joc metafísic (o, més ben dit, d’emocions) en una calorosa nit d’estiu i de festa major, s’havia acabat i calia tornar a la realitat.