-
Sara Caballeria
Yvelisse Teixeira
​Quan troba el valor d’entrar a l’aula perduda entre els passadissos de l’edifici històric de plaça Universitat de Barcelona, l’estómac se li regira de nou. Setembre és un mes atrotinat on toca parar de cop els peus a terra per encetar la rutina, una renovada realitat que en el cas de la Sara Caballeria consisteix a tirar endavant un curs, o per ara, un primer dia d’universitat. No sap ben bé encara perquè ha triat filologia anglesa, però la qüestió és que és aquí, i ha d’aguantar unes horetes. Tanmateix, no és gestió fàcil quan ets una Persona Altament Sensible (PAS) i ni tan sols ho saps.
Al metro gairebé li agafa un atac d’ansietat. Però l’aula, on en breus moments comença la seva primera classe de la carrera, no té aparença de ser espaiosa per la de gent que entra com si fossin en un estadi de futbol minuts abans d'un partit. No hi ha separació entre les taules, els seients trontollen i fan un soroll irritant quan algú s’asseu o s’aixeca. Cada cop apareixen més alumnes emocionats i excitats de començar el primer dia del grau junts, com si es coneguessin de tota la vida. Observa la multitud i comença a sentir pànic. De petita no sabia comunicar-se amb la resta de nens, utilitzava el dibuix per fer amics, atraient la curiositat dels altres. Potser podria provar amb aquesta tàctica de nou. Però, a primera vista, és ella l’única en un racó, evitant les mirades, desitjant que s'aturi tot, donant pas al silenci mental que no ha tingut en tot el matí. S’aixeca i surt de l’aula per vomitar dins una paperera mentre de reüll veu al professor entrar l’aula de la qual acaba de sortir, i no sap si tornarà a entrar.
Deu anys després, graduada en disseny en una petita universitat privada de Barcelona, la Sara continua recorrent a la il·lustració per relacionar-se amb la resta. Als 29 anys descobreix un tret innat de la seva personalitat, l'alta sensibilitat, la qual li ha permès tenir més de 30.000 seguidors a Instagram gràcies a visibilitzar-ho, juntament amb altres temes de salut mental, a través de petites vinyetes creades per ella mateixa. Viu amb la seva gosseta Duna a un barri tranquil de Badalona, allunyada d’estímuls que la duien al límit com el trànsit. Recorre a teràpia per gestionar l'encara existent angoixa de la ciutat i la societat, i és fundadora d’Empatia please, una marca de roba sostenible amb missatges sobre ecologia, veganisme i respecte cap als altres amb el lema "Més amor i menys prejudicis".
La investigadora americana doctorada en psicologia Elaine Aron va estudiar l’alta sensibilitat als anys 90, però encara hi ha desconeixement i tendència a assumir que és un tret negatiu de la persona o una malaltia. Bàsicament, les PAS són més conscients i sensibles d'ençà que neixen de tota mena de subtileses com sorolls forts, olors, la comunicació no verbal, l’estat anímic dels altres, o les males notícies. Això pot fer que hi hagi una saturació i un bloqueig posterior quan els estímuls són masses o més intensos del que una PAS pot assumir. Segons la presidenta de l’Associació Catalana de Persones Altament Sensibles (ACPAS), Teresa Nandín, el sistema nerviós central té respostes d’angoixa, ràbia o ansietat quan això passa. És vital conèixer el tret, i gestionar-lo amb o sense teràpia per treure-li profit. "S'han detectat casos de PAS diagnosticades amb depressió i en tractament químic sense cap millora durant 20 anys, que un cop s'aparten dels estímuls, es recuperen de cop evidenciant que no era una depressió", explica.
Tot i els estudis existents, encara no hi ha suficient reconeixement científic ni formació per a professionals. Per poder detectar un cas, la mateixa presidenta i psicòlegs experts en la matèria recomanen provar els tests psicològics validats com el de Elaine Aron o que un professional faci la valoració amb anamnesis, és a dir, preguntar a la persona. "Com que no és una malaltia ni un trastorn, no hi ha un diagnòstic, més aviat una identificació", raona Nandín.
S’han detectat característiques bàsiques comunes en PAS, però Nandín aclara que aquest tret de la personalitat conviu amb altres trets, per tant, pot haver-hi dos PAS diferents. La principal és la sensibilitat a estímuls subtils, des de la violència fins a una mirada. La profunditat per processar la informació de manera intensa; sensacions, pensaments, records... Les reflexions acostumen a ser molt profundes, de temes transcendentals, costa prendre decisions per estudiar minuciosament tota possibilitat i es veuen les coses des de molts angles a causa de la gran importància desenvolupada a cada detall. A causa d’això, les PAS tenen tendència a la sobre estimulació i saturació de la qual parlàvem, és a dir, arriba més informació al sistema nerviós de la que es tolera. L'excés d’estímuls negatius com pot ser una discussió, acaben sobresaturant i esgotant, provocant una angoixa difícil de controlar, sobretot si no s'és conscient.
Tanmateix, la capacitat d’anàlisi, la creativitat i la profunditat són grans atributs d'aquestes persones. A l'inici de la pandèmia, la Sara va trobar la calma en un món on semblava no encaixar des de petita. Els nervis per canviar d’escola, conèixer gent nova, entrar per primer cop a un rocòdrom o un gimnàs sense nerviosisme o simplement agafar el metro en hora punta, van desaparèixer per la quarantena, donant pas al silenci, l'estabilitat emocional, i el dibuix. No obstant això, la violència que la televisió plasma o el moviment d’odi que a vegades sorgeix a les xarxes socials no desapareixen, i continuen havent-hi dies de desconnexió forçada d’aquests inputs per evitar saturació. "La teràpia, personalment, m'ha ajudat a reaccionar més suaument".
Una altra característica bàsica és la reactivitat emocional i alta empatia, i conseqüentment, l’emoció amb facilitat davant de moltes coses: la bellesa, els animals, els quadres d'un museu... Ben gestionades, les emocions poden arribar a ser meravelloses. Així ho exemplifica de la següent manera la presidenta de l’ACPAS: "Gaudeixes molt més de la música, de l’art o, simplement, dels matisos de les coses, quan potser una persona de sensibilitat mitjana es queda freda”. En el cas de la Sara, l'emoció davant la natura és extrema, les vistes un cop pujat el Pedraforca poden arribar a desencadenar llàgrimes.
Però no per tothom és una reacció normal. L’adjectiu exagerat/da no és sinònim d'alta sensibilitat, però s’acostuma a atribuir. Psicòlegs experts insisteixen que es necessita menys invalidació de les emocions per sentir-les i entendre-les en comptes d’anestesiar-les. S’han realitzat estudis en infants i adolescents PAS i hi ha conseqüències quan un infant ha sentit constantment "deixa de plorar". Sense un acompanyament respectuós i empàtic, l’adultesa pot ser diferent, perquè és un tret de la personalitat neutre que la família, els amics o la cultura han convertit en un defecte perquè entronitzen el referent de persona forta, competitiva i agressiva, provocant una baixa autoestima o ansietat per no ser com regeix la norma.
Nandín reitera la necessitat de de consciènciació ja que es parla d'un 20-30% de la població amb aquesta característica: "És probable que a cada classe hi hagi un o dos infants PAS". La Sara va començar a socialitzar-se als 24 anys i per obligació: "Es dona per descomptat que si no surts de festa ets avorrida. Em sentia obligada a anar-hi tot i saber que ho passaria malament pels estímuls, però havia d'encaixar als paràmetres que m'imposaven. Recordo sortir per compromís i recórrer a l’alcohol per tenir el punt de desinhibició necessari per relacionar-me amb els altres sense sentir massa. Recordo ser en un racó volent marxar per la gent, els sorolls i els llums, i haver d’integrar-me com sigui".
Tanmateix, es calcula que un 30% de les PAS són extravertides, però depèn molt de quina resposta externa s'hagi produït a la seva sensibilitat. Segons el psicòleg especialitzat Josep Maria Lladó cal una societat més sensible, conscient i solidària per fer possible que les PAS puguin aportar les seves virtuts sense amagar-se i viure-les intensament. "Potser parlem d'una utopia, però a la majoria de PAS els agrada lluitar per un món millor. Seria bo que sàpiguen que ho són i ho gestionin positivament, no tan sols per defensar-se dels estímuls negatius, sinó per fer aportacions positives a un món que ho necessita", sentència.
Al metro gairebé li agafa un atac d’ansietat. Però l’aula, on en breus moments comença la seva primera classe de la carrera, no té aparença de ser espaiosa per la de gent que entra com si fossin en un estadi de futbol minuts abans d'un partit. No hi ha separació entre les taules, els seients trontollen i fan un soroll irritant quan algú s’asseu o s’aixeca. Cada cop apareixen més alumnes emocionats i excitats de començar el primer dia del grau junts, com si es coneguessin de tota la vida. Observa la multitud i comença a sentir pànic. De petita no sabia comunicar-se amb la resta de nens, utilitzava el dibuix per fer amics, atraient la curiositat dels altres. Potser podria provar amb aquesta tàctica de nou. Però, a primera vista, és ella l’única en un racó, evitant les mirades, desitjant que s'aturi tot, donant pas al silenci mental que no ha tingut en tot el matí. S’aixeca i surt de l’aula per vomitar dins una paperera mentre de reüll veu al professor entrar l’aula de la qual acaba de sortir, i no sap si tornarà a entrar.
Deu anys després, graduada en disseny en una petita universitat privada de Barcelona, la Sara continua recorrent a la il·lustració per relacionar-se amb la resta. Als 29 anys descobreix un tret innat de la seva personalitat, l'alta sensibilitat, la qual li ha permès tenir més de 30.000 seguidors a Instagram gràcies a visibilitzar-ho, juntament amb altres temes de salut mental, a través de petites vinyetes creades per ella mateixa. Viu amb la seva gosseta Duna a un barri tranquil de Badalona, allunyada d’estímuls que la duien al límit com el trànsit. Recorre a teràpia per gestionar l'encara existent angoixa de la ciutat i la societat, i és fundadora d’Empatia please, una marca de roba sostenible amb missatges sobre ecologia, veganisme i respecte cap als altres amb el lema "Més amor i menys prejudicis".
La investigadora americana doctorada en psicologia Elaine Aron va estudiar l’alta sensibilitat als anys 90, però encara hi ha desconeixement i tendència a assumir que és un tret negatiu de la persona o una malaltia. Bàsicament, les PAS són més conscients i sensibles d'ençà que neixen de tota mena de subtileses com sorolls forts, olors, la comunicació no verbal, l’estat anímic dels altres, o les males notícies. Això pot fer que hi hagi una saturació i un bloqueig posterior quan els estímuls són masses o més intensos del que una PAS pot assumir. Segons la presidenta de l’Associació Catalana de Persones Altament Sensibles (ACPAS), Teresa Nandín, el sistema nerviós central té respostes d’angoixa, ràbia o ansietat quan això passa. És vital conèixer el tret, i gestionar-lo amb o sense teràpia per treure-li profit. "S'han detectat casos de PAS diagnosticades amb depressió i en tractament químic sense cap millora durant 20 anys, que un cop s'aparten dels estímuls, es recuperen de cop evidenciant que no era una depressió", explica.
Tot i els estudis existents, encara no hi ha suficient reconeixement científic ni formació per a professionals. Per poder detectar un cas, la mateixa presidenta i psicòlegs experts en la matèria recomanen provar els tests psicològics validats com el de Elaine Aron o que un professional faci la valoració amb anamnesis, és a dir, preguntar a la persona. "Com que no és una malaltia ni un trastorn, no hi ha un diagnòstic, més aviat una identificació", raona Nandín.
Ser PAS: Característiques principals
S’han detectat característiques bàsiques comunes en PAS, però Nandín aclara que aquest tret de la personalitat conviu amb altres trets, per tant, pot haver-hi dos PAS diferents. La principal és la sensibilitat a estímuls subtils, des de la violència fins a una mirada. La profunditat per processar la informació de manera intensa; sensacions, pensaments, records... Les reflexions acostumen a ser molt profundes, de temes transcendentals, costa prendre decisions per estudiar minuciosament tota possibilitat i es veuen les coses des de molts angles a causa de la gran importància desenvolupada a cada detall. A causa d’això, les PAS tenen tendència a la sobre estimulació i saturació de la qual parlàvem, és a dir, arriba més informació al sistema nerviós de la que es tolera. L'excés d’estímuls negatius com pot ser una discussió, acaben sobresaturant i esgotant, provocant una angoixa difícil de controlar, sobretot si no s'és conscient.
Tanmateix, la capacitat d’anàlisi, la creativitat i la profunditat són grans atributs d'aquestes persones. A l'inici de la pandèmia, la Sara va trobar la calma en un món on semblava no encaixar des de petita. Els nervis per canviar d’escola, conèixer gent nova, entrar per primer cop a un rocòdrom o un gimnàs sense nerviosisme o simplement agafar el metro en hora punta, van desaparèixer per la quarantena, donant pas al silenci, l'estabilitat emocional, i el dibuix. No obstant això, la violència que la televisió plasma o el moviment d’odi que a vegades sorgeix a les xarxes socials no desapareixen, i continuen havent-hi dies de desconnexió forçada d’aquests inputs per evitar saturació. "La teràpia, personalment, m'ha ajudat a reaccionar més suaument".
Un referent erroni
Una altra característica bàsica és la reactivitat emocional i alta empatia, i conseqüentment, l’emoció amb facilitat davant de moltes coses: la bellesa, els animals, els quadres d'un museu... Ben gestionades, les emocions poden arribar a ser meravelloses. Així ho exemplifica de la següent manera la presidenta de l’ACPAS: "Gaudeixes molt més de la música, de l’art o, simplement, dels matisos de les coses, quan potser una persona de sensibilitat mitjana es queda freda”. En el cas de la Sara, l'emoció davant la natura és extrema, les vistes un cop pujat el Pedraforca poden arribar a desencadenar llàgrimes.
Però no per tothom és una reacció normal. L’adjectiu exagerat/da no és sinònim d'alta sensibilitat, però s’acostuma a atribuir. Psicòlegs experts insisteixen que es necessita menys invalidació de les emocions per sentir-les i entendre-les en comptes d’anestesiar-les. S’han realitzat estudis en infants i adolescents PAS i hi ha conseqüències quan un infant ha sentit constantment "deixa de plorar". Sense un acompanyament respectuós i empàtic, l’adultesa pot ser diferent, perquè és un tret de la personalitat neutre que la família, els amics o la cultura han convertit en un defecte perquè entronitzen el referent de persona forta, competitiva i agressiva, provocant una baixa autoestima o ansietat per no ser com regeix la norma.
Nandín reitera la necessitat de de consciènciació ja que es parla d'un 20-30% de la població amb aquesta característica: "És probable que a cada classe hi hagi un o dos infants PAS". La Sara va començar a socialitzar-se als 24 anys i per obligació: "Es dona per descomptat que si no surts de festa ets avorrida. Em sentia obligada a anar-hi tot i saber que ho passaria malament pels estímuls, però havia d'encaixar als paràmetres que m'imposaven. Recordo sortir per compromís i recórrer a l’alcohol per tenir el punt de desinhibició necessari per relacionar-me amb els altres sense sentir massa. Recordo ser en un racó volent marxar per la gent, els sorolls i els llums, i haver d’integrar-me com sigui".
Tanmateix, es calcula que un 30% de les PAS són extravertides, però depèn molt de quina resposta externa s'hagi produït a la seva sensibilitat. Segons el psicòleg especialitzat Josep Maria Lladó cal una societat més sensible, conscient i solidària per fer possible que les PAS puguin aportar les seves virtuts sense amagar-se i viure-les intensament. "Potser parlem d'una utopia, però a la majoria de PAS els agrada lluitar per un món millor. Seria bo que sàpiguen que ho són i ho gestionin positivament, no tan sols per defensar-se dels estímuls negatius, sinó per fer aportacions positives a un món que ho necessita", sentència.
Etiquetes:
