Internet possibilita vies d'autoocupació en múltiples àmbits i especialment al món de la cultura i de les arts ha catapultat músics, actors i altres especialitats. Una d'elles és el còmic, que si bé té més popularitat als països veïns des de fa anys s'està fent de nou un lloc en l'entreteniment. Albert Sarlé és un tarragoní que dibuixa còmics. La predicció de la incertesa, que es pot llegir tant en català com en castellà i aviat també en anglès, suma milers de visualitzacions i fins i tot recentment ha estat recomanada per la plataforma coreana Webtoon.
Amb 26 anys, es mostra esperançat en el futur de la professió d'il·lustrador i dibuixant. El seu thriller sobre les peripècies d'un científic i d'un lladre compta amb gairebé 200 pàgines que ha anat fent en els darrers 3 anys. Alhora, ha treballat en altres projectes.
- Què el va impulsar a dedicar-se a dibuixar?
- A mi des de sempre m'ha agradat molt el còmic i l'animació. Des dels 9 o 10 anys volia ser dibuixant i després vaig estudiar una altra carrera, però no m'omplia i vaig fer un cicle formatiu d'animació. Vaig continuar i farà uns 4 o 5 anys que vaig començar a escriure aquesta història. Si ho he de complementar amb altres coses no hi tinc cap problema. Fa tres anys vaig començar a dibuixar la història i com que ja coneixia diverses pàgines per pujar coses a Internet i és un ambient que m'agrada força doncs ja ho tenia clar.
- Fins ara, on es poden veure els seus dibuixos?
- Vaig treballar en un llibret il·lustrat conjuntament amb un guionista, que es diu Un pacto en Wonderland, vaig fer les il·lustracions d'un llibre, Mi nombre es Paz, també ja l'he acabat però encara s'ha de publicar un llibre de Desastre natural, que és una editorial xilena. I a part d'això vaig fer un treball per a la universitat, un joc amb RPG Maker, i el vaig portar a escoles perquè la idea era que fos un projecte educatiu.
- És més fàcil treballar amb autopublicació o presentant projectes a editorials?
- Jo crec que és més fàcil l'autoedició, perquè tot depèn de tu. Amb les editorials costa que et vegin, que els agradi, volen anar sobre terreny segur i no solen apostar per gent que no és coneguda. Jo formo part d'una associació, No Es Un Hobby (NEUH), i allà hi ha molts autors molt bons que no han aconseguit que els publiqui una editorial o que ho han aconseguit després de molts anys autoeditant-se.
- Avui dia quines plataformes se solen utilitzar per publicar còmic a Internet?
- Ara mateix hi ha dues pàgines en espanyol relativament conegudes: Webtoon i Faneo. Webtoon és una empresa coreana molt important, que té moltíssim abast tant a Corea com al Japó i en anglès, fa una mica més d'un any que van començar a publicar en espanyol. A Webtoon hi ha autors que publiquen i es poden guanyar la vida amb això, perquè un dels inconvenients de l'autoedició és que és difícil guanyar-se la vida. Faneo té gairebé tres anys de vida, sí que és un projecte més petit però té molta cura i està molt ben muntada. L'han creat gent que els agrada molt el còmic per a gent que els agrada molt el còmic. Fora d'això, hi ha plataformes en anglès com Tapas. Al públic anglosaxó no li importa tant implicar-se i finançar aquest tipus de projectes. Hi ha autors espanyols que publiquen en anglès, de la mateixa manera que passa amb el còmic en paper: la majoria d'autors espanyols que es poden guanyar la vida publiquen o per França o per Estats Units.
- En el cas de La predicció de la incertesa, les pàgines són dibuixades a mà i no digitalment. Com se sol treballar amb plataformes tipus Webtoon?
- Quan es treballa per a Webtoon es fa de manera vertical, que és per llegir al mòbil. El que passa és que a mi m'interessava poder-ho publicar en paper. És un format de fulls A3 i després ho escanejo, m'agrada molt i també permet les vinyetes en horitzontal, que a mi m'agraden i en Webtoon no es poden fer. Jo el còmic el vaig començar a fer fa tres anys, Webtoon porta un any i aprofitant-ho vaig decidir adaptar el meu còmic a aquest format. Primer treballo a llapis, ho entinto, ho escanejo i el color sí que el faig digital.
- Com ha estat aquesta adaptació?
- He hagut de redibuixar alguna cosa, però principalment el que intentava era agafar les vinyetes i posar-les una sota de l'altra, o agafant només una part, perquè funcionés.
- Què s'hi pot trobar a La predicció de la incertesa?
- És una història de ciència ficció que engloba dos personatges: un científic i una lladre. Tot i ser una relació força estranya acaben portant-se bé i es fan amics. Es veuen implicats en una espècie de thriller: el científic havia estat treballant en una màquina per enviar missatges al passat i abans que l'acabi rep un missatge. Es troben que hi ha un personatge que no saben qui és que està realitzant diferents atacs terroristes. Després es veurà també que sembla que pot rebre missatges. És una espècie de persecució, intenten evitar coses, de vegades no surt com creuen...
- Quines són les referències artístiques? El dibuix s'assembla molt a Hilda.
- Sí que és veritat que hi té certes semblances però vaig començar a treballar en el còmic. A mi de vegades em costa parlar de les meves influències perquè no les tinc gaire clares. Sí que he begut molt del manga, per exemple One Piece, Pokémon a nivell d'estètica, i també algunes d'europees, per això aquest traç tan gruixut de pinzell. I, en color, Steven Universe és una sèrie que em sembla molt xula i en certa manera sí que crec que em deu haver influït.
- Tarragona és un entorn adequat per ser dibuixant de còmic o és preferible treballar des de grans capitals?
- Amb el còmic és bastant igual. Amb animació sí que podria convenir estar a Barcelona, París o així. Jo ara mateix estic treballant amb una editorial xilena, publiquen a Xile i ni tan sols conec els editors en persona, i de fet molts autors que treballen per a editorials franceses i editorials dels Estats Units treballen des d'Espanya. Potser algun cop han d'anar a París, Nova York o on sigui, però poden treballar des de casa perfectament.
- Hi ha futur per als dibuixants de còmic?
- És un mercat que ha anat creixent bastant en els últims anys, sobretot amb l'aparició del manga cada cop hi ha més gent que li interessa llegir i crear. És bastant complicat, jo per exemple ho complemento fent classes extraescolars de dibuix. Sempre hi ha l'opció de publicar per a França, Estats Units... Sí que és difícil, però crec que hi ha sortides.
- Està prou valorat el còmic digital?
- Hi ha molta gent que treballa professionalment pel digital, però sí que potser està més restringit a les generacions més joves. La gent que està habituada a llegir o treballar amb el mòbil, amb l'ordinador, no és estrany que saltin. Hi ha molts joves que llegeixen manga per Internet i poden saltar a Webtoon per alguna recomanació. No diria que està mal valorat, però sí que costa que es visibilitzi el còmic que es fa aquí o que es fa a Amèrica Llatina. Tenim molt assumit que el còmic americà o el manga són professionals i les obres que es fan aquí, com que el còmic espanyol no té tanta tirada, costa més.
- En el cas de La predicció de la incertesa, a quin públic va dirigit?
- Em preocupava que fos una cosa adreçada a tots els públics, que ho pogués llegir qualsevol persona, que no fos massa gore. Sí que potser pensava en un públic juvenil, adolescent i jove, però m'ha sorprès molt quan he anat a esdeveniments com el Saló del Manga que també he venut molt a nens, per l'estètica. De 9-10 anys cap amunt jo crec que el poden llegir perfectament.
- El contacte amb els aficionats també deu ser complicat, en el moment actual de pandèmia sense gaires esdeveniments presencials.
- Per Internet he de dir que hi ha molta retroalimentació. Els teus seguidors comenten les pàgines, hi pots interactuar, i això amb les publicacions tradicionals no passa. M'agrada molt i durant la pandèmia m'ha omplert. Ara mateix ja sembla que s'estan recuperant els esdeveniments i espero poder recuperar aquesta altra vessant.
Amb 26 anys, es mostra esperançat en el futur de la professió d'il·lustrador i dibuixant. El seu thriller sobre les peripècies d'un científic i d'un lladre compta amb gairebé 200 pàgines que ha anat fent en els darrers 3 anys. Alhora, ha treballat en altres projectes.
- Què el va impulsar a dedicar-se a dibuixar?
- A mi des de sempre m'ha agradat molt el còmic i l'animació. Des dels 9 o 10 anys volia ser dibuixant i després vaig estudiar una altra carrera, però no m'omplia i vaig fer un cicle formatiu d'animació. Vaig continuar i farà uns 4 o 5 anys que vaig començar a escriure aquesta història. Si ho he de complementar amb altres coses no hi tinc cap problema. Fa tres anys vaig començar a dibuixar la història i com que ja coneixia diverses pàgines per pujar coses a Internet i és un ambient que m'agrada força doncs ja ho tenia clar.
- Fins ara, on es poden veure els seus dibuixos?
- Vaig treballar en un llibret il·lustrat conjuntament amb un guionista, que es diu Un pacto en Wonderland, vaig fer les il·lustracions d'un llibre, Mi nombre es Paz, també ja l'he acabat però encara s'ha de publicar un llibre de Desastre natural, que és una editorial xilena. I a part d'això vaig fer un treball per a la universitat, un joc amb RPG Maker, i el vaig portar a escoles perquè la idea era que fos un projecte educatiu.
- És més fàcil treballar amb autopublicació o presentant projectes a editorials?
- Jo crec que és més fàcil l'autoedició, perquè tot depèn de tu. Amb les editorials costa que et vegin, que els agradi, volen anar sobre terreny segur i no solen apostar per gent que no és coneguda. Jo formo part d'una associació, No Es Un Hobby (NEUH), i allà hi ha molts autors molt bons que no han aconseguit que els publiqui una editorial o que ho han aconseguit després de molts anys autoeditant-se.
- Avui dia quines plataformes se solen utilitzar per publicar còmic a Internet?
- Ara mateix hi ha dues pàgines en espanyol relativament conegudes: Webtoon i Faneo. Webtoon és una empresa coreana molt important, que té moltíssim abast tant a Corea com al Japó i en anglès, fa una mica més d'un any que van començar a publicar en espanyol. A Webtoon hi ha autors que publiquen i es poden guanyar la vida amb això, perquè un dels inconvenients de l'autoedició és que és difícil guanyar-se la vida. Faneo té gairebé tres anys de vida, sí que és un projecte més petit però té molta cura i està molt ben muntada. L'han creat gent que els agrada molt el còmic per a gent que els agrada molt el còmic. Fora d'això, hi ha plataformes en anglès com Tapas. Al públic anglosaxó no li importa tant implicar-se i finançar aquest tipus de projectes. Hi ha autors espanyols que publiquen en anglès, de la mateixa manera que passa amb el còmic en paper: la majoria d'autors espanyols que es poden guanyar la vida publiquen o per França o per Estats Units.
Albert Sarlé, al seu estudi de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- En el cas de La predicció de la incertesa, les pàgines són dibuixades a mà i no digitalment. Com se sol treballar amb plataformes tipus Webtoon?
- Quan es treballa per a Webtoon es fa de manera vertical, que és per llegir al mòbil. El que passa és que a mi m'interessava poder-ho publicar en paper. És un format de fulls A3 i després ho escanejo, m'agrada molt i també permet les vinyetes en horitzontal, que a mi m'agraden i en Webtoon no es poden fer. Jo el còmic el vaig començar a fer fa tres anys, Webtoon porta un any i aprofitant-ho vaig decidir adaptar el meu còmic a aquest format. Primer treballo a llapis, ho entinto, ho escanejo i el color sí que el faig digital.
- Com ha estat aquesta adaptació?
- He hagut de redibuixar alguna cosa, però principalment el que intentava era agafar les vinyetes i posar-les una sota de l'altra, o agafant només una part, perquè funcionés.
- Què s'hi pot trobar a La predicció de la incertesa?
- És una història de ciència ficció que engloba dos personatges: un científic i una lladre. Tot i ser una relació força estranya acaben portant-se bé i es fan amics. Es veuen implicats en una espècie de thriller: el científic havia estat treballant en una màquina per enviar missatges al passat i abans que l'acabi rep un missatge. Es troben que hi ha un personatge que no saben qui és que està realitzant diferents atacs terroristes. Després es veurà també que sembla que pot rebre missatges. És una espècie de persecució, intenten evitar coses, de vegades no surt com creuen...
- Quines són les referències artístiques? El dibuix s'assembla molt a Hilda.
- Sí que és veritat que hi té certes semblances però vaig començar a treballar en el còmic. A mi de vegades em costa parlar de les meves influències perquè no les tinc gaire clares. Sí que he begut molt del manga, per exemple One Piece, Pokémon a nivell d'estètica, i també algunes d'europees, per això aquest traç tan gruixut de pinzell. I, en color, Steven Universe és una sèrie que em sembla molt xula i en certa manera sí que crec que em deu haver influït.
- Tarragona és un entorn adequat per ser dibuixant de còmic o és preferible treballar des de grans capitals?
- Amb el còmic és bastant igual. Amb animació sí que podria convenir estar a Barcelona, París o així. Jo ara mateix estic treballant amb una editorial xilena, publiquen a Xile i ni tan sols conec els editors en persona, i de fet molts autors que treballen per a editorials franceses i editorials dels Estats Units treballen des d'Espanya. Potser algun cop han d'anar a París, Nova York o on sigui, però poden treballar des de casa perfectament.
- Hi ha futur per als dibuixants de còmic?
- És un mercat que ha anat creixent bastant en els últims anys, sobretot amb l'aparició del manga cada cop hi ha més gent que li interessa llegir i crear. És bastant complicat, jo per exemple ho complemento fent classes extraescolars de dibuix. Sempre hi ha l'opció de publicar per a França, Estats Units... Sí que és difícil, però crec que hi ha sortides.
Albert Sarlé, al seu estudi de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- Està prou valorat el còmic digital?
- Hi ha molta gent que treballa professionalment pel digital, però sí que potser està més restringit a les generacions més joves. La gent que està habituada a llegir o treballar amb el mòbil, amb l'ordinador, no és estrany que saltin. Hi ha molts joves que llegeixen manga per Internet i poden saltar a Webtoon per alguna recomanació. No diria que està mal valorat, però sí que costa que es visibilitzi el còmic que es fa aquí o que es fa a Amèrica Llatina. Tenim molt assumit que el còmic americà o el manga són professionals i les obres que es fan aquí, com que el còmic espanyol no té tanta tirada, costa més.
- En el cas de La predicció de la incertesa, a quin públic va dirigit?
- Em preocupava que fos una cosa adreçada a tots els públics, que ho pogués llegir qualsevol persona, que no fos massa gore. Sí que potser pensava en un públic juvenil, adolescent i jove, però m'ha sorprès molt quan he anat a esdeveniments com el Saló del Manga que també he venut molt a nens, per l'estètica. De 9-10 anys cap amunt jo crec que el poden llegir perfectament.
- El contacte amb els aficionats també deu ser complicat, en el moment actual de pandèmia sense gaires esdeveniments presencials.
- Per Internet he de dir que hi ha molta retroalimentació. Els teus seguidors comenten les pàgines, hi pots interactuar, i això amb les publicacions tradicionals no passa. M'agrada molt i durant la pandèmia m'ha omplert. Ara mateix ja sembla que s'estan recuperant els esdeveniments i espero poder recuperar aquesta altra vessant.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics