-
Un instant del Vermut Cambra amb Relat
Cedida
El president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha estat el protagonista del cicle Vermut Cambra, que organitza la Cambra de Comerç de Reus amb el patrocini de Vermuts Miró, dins del programa d’actes del 135è aniversari de la corporació, en una convocatòria acte que ha comptat amb la presència de representants polítics d’alguns municipis amb fires de les nostres comarques com és el cas de Cambrils, Riudoms, Móra la Nova o Amposta, encapçalat pel seu alcalde o regidor de promoció econòmica, a banda de representants de gremis i altres entitats del teixit socioeconòmic de la zona.
En la seva ponència, l’empresari barceloní ha explicat l’actual model de gestió de Fira de Barcelona, que ha titllat de punt d’inflexió per justificar el lideratge en el sector de fires a l’Estat espanyol i un dels més potents de l’eix mediterrani. Relat ha subratllat que la fórmula de l’èxit passa sens dubte per una governança compartida entre el sector públic i l’empresa privada. “La gestió privada pot ajudar a desenvolupar projectes públics amb una visió empresarial”, ha dit.
Així, Relat ha explicat com des del febrer del 2019 el Consell d’Administració de Fira de Barcelona l’integren representants de l’empresariat català, que són qui nomenen directament el consell executiu que dirigeix l’organisme. “En un moment molt complicat pel país. com era el 2019, vam ser capaços d’unir els Ajuntaments de Barcelona, de l’Hospitalet de Llobregat, del Prat de Llobregat amb la Cambra de Comerç de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, ha explicat, afegint que “la visió empresarial va dictaminar que la internacionalització de Fira de Barcelona ha de ser la clau pel creixement de la institució. Aquesta és una decisió que va molt més enllà de la urgència del cicle electoral i, per això, hem pogut aprovar l’ampliació del nou recinte de Gran Via i millorar la zona de Montjuïc amb un horitzó de 10 anys i una inversió de 400 milions d’euros”.
Per a Relat, Fira de Barcelona ha estat “un espai d’amplis consensos i lleialtats institucionals i aquest és el model que cal copiar, no cal inventar res més”, ha dit. “Gràcies a aquesta feina prèvia l’any 2019 va ser el millor any de la història de Fira de Barcelona”, referint-se als 150 esdeveniments al llarg de tot l’any, amb una ocupació que ha comparat amb 140 vegades la gespa del camp de Barça, 230 milions de facturació, un impacte econòmic de 5.000 milions d’euros i la creació de 35.000 llocs de treball directes i indirectes.
Relat ha pronosticat un futur del sector firal al món, per la necessitat de socialització de les persones. Ara bé, aquest sector ha de saber captar grans esdeveniments que tinguin relació amb sectors estratègics a cada territori. Per això ha explicat com s’ha hagut de reconduir el Saló de l’Automòbil o la fira Construmat, que abans era la més important que es feia a Fira de Barcelona.
Com a consell també per firaReus, a banda de la col·laboració público-privada i la gestió des de la part empresarial, ha recomanat buscar esdeveniments que tinguin relació directa amb el territori i, sobretot, de sectors en expansió i creixement a 10 o 15 anys vista. “Ningú s’ha de plantejar una firaReus com una subseu de Fira de Barcelona si el territori no té interès en les fires i esdeveniments que s’hi plantegin”, ha conclòs.
En la seva ponència, l’empresari barceloní ha explicat l’actual model de gestió de Fira de Barcelona, que ha titllat de punt d’inflexió per justificar el lideratge en el sector de fires a l’Estat espanyol i un dels més potents de l’eix mediterrani. Relat ha subratllat que la fórmula de l’èxit passa sens dubte per una governança compartida entre el sector públic i l’empresa privada. “La gestió privada pot ajudar a desenvolupar projectes públics amb una visió empresarial”, ha dit.
Així, Relat ha explicat com des del febrer del 2019 el Consell d’Administració de Fira de Barcelona l’integren representants de l’empresariat català, que són qui nomenen directament el consell executiu que dirigeix l’organisme. “En un moment molt complicat pel país. com era el 2019, vam ser capaços d’unir els Ajuntaments de Barcelona, de l’Hospitalet de Llobregat, del Prat de Llobregat amb la Cambra de Comerç de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, ha explicat, afegint que “la visió empresarial va dictaminar que la internacionalització de Fira de Barcelona ha de ser la clau pel creixement de la institució. Aquesta és una decisió que va molt més enllà de la urgència del cicle electoral i, per això, hem pogut aprovar l’ampliació del nou recinte de Gran Via i millorar la zona de Montjuïc amb un horitzó de 10 anys i una inversió de 400 milions d’euros”.
Per a Relat, Fira de Barcelona ha estat “un espai d’amplis consensos i lleialtats institucionals i aquest és el model que cal copiar, no cal inventar res més”, ha dit. “Gràcies a aquesta feina prèvia l’any 2019 va ser el millor any de la història de Fira de Barcelona”, referint-se als 150 esdeveniments al llarg de tot l’any, amb una ocupació que ha comparat amb 140 vegades la gespa del camp de Barça, 230 milions de facturació, un impacte econòmic de 5.000 milions d’euros i la creació de 35.000 llocs de treball directes i indirectes.
Relat ha pronosticat un futur del sector firal al món, per la necessitat de socialització de les persones. Ara bé, aquest sector ha de saber captar grans esdeveniments que tinguin relació amb sectors estratègics a cada territori. Per això ha explicat com s’ha hagut de reconduir el Saló de l’Automòbil o la fira Construmat, que abans era la més important que es feia a Fira de Barcelona.
Com a consell també per firaReus, a banda de la col·laboració público-privada i la gestió des de la part empresarial, ha recomanat buscar esdeveniments que tinguin relació directa amb el territori i, sobretot, de sectors en expansió i creixement a 10 o 15 anys vista. “Ningú s’ha de plantejar una firaReus com una subseu de Fira de Barcelona si el territori no té interès en les fires i esdeveniments que s’hi plantegin”, ha conclòs.
Etiquetes:
