La gran nevada del Nadal de 1962

Els dies previs al Nadal del 1962 res feia preveure la nevada que s'esdevindria. Una setmana abans, l'anticicló de les Açores estava molt reforçat i amb una falca anticiclònica que s'estenia sobre la península Ibèrica. Les temperatures van pujar i es van assolir valors superiors als normals per a l'època de l'any. Però, el dia 22 l'anticicló es va afeblir i se'n va formar un de nou al nord d'Europa, amb una massa molt freda a nivells baixos a aquelles latituds.

El flux de vent sobre Catalunya va passar a ser del nord afavorint l'arribada de la massa freda continental. A partir del dia 23, l'anticicló es va anar estenent. A 1400 metres la temperatura es va mantenir al voltant del -8 ºC, 12 ºC per sota del valor mitjà, entre els dies 24 i 25.

A la zona de la Mediterrània occidental es va formar una baixa que va cabar per aprofundir-se entre Catalunya i les illes Balears. Aquesta baixa va afavorir l'entrada d'una massa molt humida, principalment al litoral i prelitoral centrals, on les nevades varen ser més importants. Al mateix temps, a nivells alts la baixa situada al nord-oest d'Itàlia es va traslladar cap a les nostres longituds i es va situar sobre Catalunya.

El dia 25, tant la baixa com l'anticicló, van començar a afeblirse i a retirar-se cap a l'est i una baixa situada a l'oest de Portugal va reforçar els vents de component sud, que van fer pujar les temperatures que en dies posteriors van tornar a situar-se per damunt de la mitjana d'un mes de desembre.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha revisat l'episodi amb l'aportació i l'ànàlisi de dades inèdites a partir de les observacions meteorològiques realitzades a diferents poblacions del país aquells dies, que ha permès reconstruir la magnitud i extensió geogràfica de la nevada, així com l'evolució de la temperatura a diferents punts.

Tot i que bona part del país va rebre la visita de la neu aquell dia de Nadal, la configuració dels centres d'acció va afavorir que la caiguda de temperatura i els majors gruixos de neu es concentressin a la part del litoral i prelitoral centrals.

Les comarques del Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme, el Barcelonès i el Baix Llobregat van concentrar les acumulacions més destacades, superiors als 80 centímetres en molts casos. Entre aquests destaquen els 110 centímetres de Martorelles, 102 a Vilanova del Vallès, i 100 centímetres a Castellterçol, Granollers, Llinars del Vallès i el Turó de l'Home (Vallès Oriental). També les comarques de la Selva, el Baix Empordà, el sud d'Osona i del Gironès, el Bages i la part oriental de l'Alt Penedès i l'Anoia van acumular gruixos del voltant dels 40 o 50 centímetres, mentre que els gruixos van anar disminuint cap al Pirineu, i cap a les comarques de Ponent i del sud. De fet, a les comarques del Montsià i del Baix Ebre no hi ha constància que s'enregistrés el fenomen de la neu al terra.

Pel que fa a la temperatura, es van assolir valors gèlids a bona part del país. Les zones afectades per la nevada van ser les que van registrar una temperatura clarament inferior a la mitjana, especialment els dies 26 i 27, en què la temperatura va estar per sota dels 0 ºC durant tot el dia. A punts del litoral central la temperatura mínima va arribar a -5 ºC, i a la plana del Vallès es van assolir els valors més baixos, amb una temperatura mínima que va estar al voltant dels -10ºC a molts indrets, i en alguns punts com a Llinars del Vallès o Cardedeu es van fregar o superar els -15ºC.