El País Basc i Navarra són el 6% del PIB de l'Estat i Catalunya és gairebé el 20%. Vet aquí la principal raó perquè l'Estat, per mantenir l'estructura muntada, i la resta d'espanyols, perquè no els trontolli el seu modus vivendi, acceptaran mai un "finançament singular" per a Catalunya.
Fins aquí tothom podria entendre el cuit de la qüestió, però el que ja no es pot acceptar és que, a més, se'ns insulti, se'ns rebregui, i ens tractin gairebé com si els catalans fóssim uns lladres, uns aprofitats, uns insolidaris, i hem de sentir que és la resta la que ens manté.
Si tenir representacions a l'estranger és malgastar els diners de tots, primerament són els nostres diners i després, i més important encara, és que ho fem perquè des de l'Estat no tenim aquesta visualització de la nostra singularitat dins d'Espanya. I no mereix cap comparació amb altres singularitats que ja se senten ben representades a Espanya.
A propòsit, tots els que no perden un segon per carregar tintes sobre com gasta Catalunya i els catalans els seus diners, ni se'ls ocorre pronunciar-se sobre la llei Mbappe per la que la Comunitat de Madrid ha creat una normativa perquè els futbolistes estrangers del Real Madrid evitin pagar impostos.
Doncs això, si per aquests que passi això és normal i no afecta el conjunt d'espanyols i l'altre cas és el més horrible dels atemptats sobre els castellans, els càntabres, i tots els que aniran sortint. No cal dir res més.
No cal la vergonya aliena que fa sentir que un "finançament singular" per Catalunya el pagarien la resta d'espanyols. De fet, qui ho diu no va tan descaminat, però hauria de dir que la resta d'espanyols tindrien menys fons a la caixa única per a repartir. Aquesta és la veritat que, a molts, l'arrogància i la ràbia no deixa dir.
Amb tot això, l'Estat mai accedirà a negociar un finançament singular per a Catalunya, perquè sap que no hi hauria manera de compensar el que deixaria d'arribar aquí d'allí per uns pressupostos generals farcits de partides, diuen, comunes a tots els espanyols.
I, a partir d'aquí, encara rebrà 80 d'un, 50 d'un altre o 20 d'un altre, o fins i tot 0 d'un altre. En entrar a l'única guardiola tots perden l'origen. I encara repartirà al seu lliure criteri entre tots per igual, perquè uns estaran encantats de la vida, altres convençuts o altres a la força, continuïn formant el remat. I, si algú com Catalunya remuga i demana una certa equitat, potser farà el gest, però sempre cuidant que no passi a més perquè ningú es queixi, que això surt de franc, i qui no té, sempre en pot treure alguna cosa.
O sigui que aquell "cafè per a tots" que es va cuinar amb l'arribada de la democràcia, amb errors que tothom ha d'assumir, encara estarà a la taula. i sempre ben calentet a punt de degustar.
