Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus, de 1979 a 2013 (I)

D'ençà de les primeres eleccions municipals fins a data d'avui, 26 dones diferents s'han assegut a l'escó del plenari municipal de Reus, una xifra equiparable a la d'altres municipis catalans en aquest mateix període de temps. Parlant en termes estrictament numèrics, es pot dir que l'evolució ha estat important: només 2 dones van ser regidores, Maria Tarragó Artells i Assumpció Cuadrada Ornosa, en el primer mandat municipal (1979-83) mentre que a l'actual (2011-15) ho són 12 tenint presència en gairebé tots els grups municipals.

No només la participació política femenina en aquesta institució municipal ha canviat molt en aquests anys de democràcia municipal; la ciutat i algunes de les qüestions que preocupen la ciutadania també ho han fet d'acord amb un món molt més globalitzat i competitiu en el qual la pròpia memòria col·lectiva corre el risc de naufragar.
 
Per aquest motiu, la sèrie de quatre reportatges Amb veu de dona. Política municipal i dones a Reus (1979-2013) pretén recuperar la majoria de veus possibles d'aquelles protagonistes en femení que un dia decidiren dedicar-se a fer política al seu poble i buscar respostes a les necessitats dels seus convilatans.

Part I: Radiografia d'una realitat complexa

En el present període legislatiu municipal, 135 de les 946 alcaldies catalanes tenen una dona al capdavant i la xifra de regidores és de 2.945 a tot Catalunya, segons dades de la Diputació de Barcelona i l'Institut Català de les Dones (ICD). Lluny encara de la paritat desitjable -i desitjada- amb el sexe masculí, aquests simples números ens mostren una evolució real respecte el punt de partida del primer mandat municipal (1979-83) en el qual tan sols 21 municipis catalans van tenir alcadessa i 372 dones van ser escollides com a regidores al nostre país.

En els vuit mandats municipals que separen el 1979 del moment actual, la capital del Baix Camp ha escollit sis alcaldes diferents (Carles Martí, Anton Borrell, Joan M. Roig, Josep Abelló, Lluis Miquel Pérez i Carles Pellicer). Si deixem de banda l'elecció simbòlica de Roig el 1985, el resultat ens deixa únicament a cinc varons que han ocupat el càrrec durant un període desigual de temps tot i que la durada de dos d'aquests exercicis es pot considerar força substancial.

A causa de pactes de govern o de les necessitats de gestió de l'administració, en diferents moments de la història recent reusenca una dona ha ocupat la primera tinença d'alcaldia: la més llunyana en el temps és l'època de Misericòrdia Vallès (PSC), Empar Pont (ERC) també ocuparia aquestes responsabilitats durant els primers anys del segle XXI i la darrera en tenir aquestes responsabilitats ha estat Alícia Alegret (PP), en el mandat actual.  

Des de mitjans dels vuitanta, les llistes electorals d'algunes de les principals formacions polítiques reusenques que obtingueren representació van estar encapçalades ocasionalment per dones. Aquest és el cas de Rosa Just que el 1987 va ser la primera cap de llista  femenina d'una formació que aconseguí representació, Unió de Progrés Municipal (UPM). Situació que es repetí amb Empar Pont el 2003, i Alícia Alegret, el 2011. Evidentment, aquest llistat podria ampliar-se amb altres dones que encapçalant una candidatura van quedar fora del consistori en no obtenir els suports ciutadans suficients per esdevenir regidores.

En els 34 anys que ens separen dels primers comicis electorals als municipis, gairebé una cinquantena de dones han estat escollides com a regidora. Concretament, 49. Tanmateix, aquesta xifra es redueix a 26 si tenim en compte que algunes d'aquestes dones ha repetit com a càrrec electe en diferents legislatures.

Un dels factors que habitualment s'apunta com a desigual en la participació política dels dos sexes és la permanència de les dones al davant de les responsabilitats polítiques. D'acord amb les dades de la Diputació de Barcelona i l'ICD sobre el període 1979-2009, els homes han tingut de manera generalitzada recorreguts polítics molt més llargs respecte les dones en la majoria de pobles i ciutats de Catalunya. En aquest aspecte, el consistori reusenc s'ha caracteritzat per un ventall ampli de situacions entre les dones.

Del grup de les 26 dones que han estat regidores, tres (Misericòrdia Vallès, Lídia Martorell, Empar Pont) han estat les que han tingut una major longevitat política en haver participat de manera completa en quatre mandats diferents. A aquesta llista, es podrien afegir Misericòrdia Dosaiguas i Rosa Garrido les quals han estat triades regidores electes en quatre ocasions diferents per la ciutadania tot i que la primera no culminarà previsiblement el seu quart mandat sencer fins el 2015 i la segona no l'ha esgotat en haver renunciat a principis de l'actual. Deixant de banda aquest grup més veterà, les regidores que han repetit 2 o 3 mandats no es pot considerar tampoc excepcionalment baixa. Aquest seria el cas d'un bon nombre de dones com Assumpció Cuadrada, Rosa Just, Ivonne Figueras, Teresa Pallarès, Dolors Compte, Teresa Gomis, Martina García, Dolors Sardà, Àngela Tello i Alícia Alegret.

Majoritàriament, però, la nota dominant de la política local ha estat un cert  relleu de cares femenines a totes les formacions polítiques, tant de l'espectre polític més conservador com el del més progressista. En aquest sentit, deu dones (Maria Tarragó, Mercè Capdevila, Pilar López, Rosa Tort, Teresa Piquer, Carme Miralles, Josefina Lozano, Rosa M. Raga, M. Teresa Vallverdú i Pilar López) han estat únicament una legislatura o una part d'aquesta.

Comparant aquestes dades amb el conjunt d'homes regidors, veurem, per exemple, que el nombre de ‘repetidors' masculins amb almenys quatre legislatures és molt més ampli que el femení. Entre altres noms es podrien citar: Francesc Secall -d'altra banda el regidor amb una major permanència al consistori- Josep Abelló, Joan Josa, Eduard Ortiz, Miquel Àngel López Mallol, Lluis Miquel Pérez, Josep Fernández Rufí, etc...

Pel que fa al fet de ser la primera regidora de la democràcia municipal, l'honor li correspon a Maria Tarragó, membre de la candidatura de CiU en el primer mandat municipal (1979-83). Per aquelles caramboles que té la política, Tarragó no arribaria a coincidir mai amb Assumpció Cuadrada, l'altra única regidora que també s'asseuria al plenari municipal en aquell mandat. I és que Cuadrada obtingué la condició de regidora després que Tarragó abandonés l'Ajuntament aproximadament a meitat de la primer mandat.

Després d'aquells quatre primers anys -excepcionals en tots els sentits i també en el de la representació femenina- les coses anirien canviant en els anys successius. Malgrat que el fet d'elegir una única regidora de 25 escons mai més es tornaria a repetir en la història de la democràcia municipal reusenca, l'evolució en la seva participació política no seria exactament lineal i progressiva.

En el segon consistori democràtic (1983-87), la tímida presència inicial de dones s'amplià a 3 (el PSC, CiU i el PSUC) dels 5 grups municipals per, a partir d'aleshores, mantenir-se en uns nivells força constants durant un temps. Des de la perspectiva actual es pot interpretar que la presència femenina vivia una lenta evolució que no s'intensificava però tampoc reculava. En aquell final de dècada i principis dels noranta, únicament hi hagué una certa involució que coincidí amb el quart consistori reusenc (1991-95) en què les dones gairebé tornarien a veure's excloses de l'Ajuntament.

No és casual, tampoc, que aquest mandat coincidís amb l'etapa més fortament bipartidista de la història recent del consistori reusenc durant la qual el PSC i CiU gairebé barraren l'entrada de la resta de forces polítiques al saló de plens. Mentre un PSC que aconseguí la majoria absoluta (13 escons) únicament tenia a les seves files 2 dones que repetien presència consistorial (Misericòrdia Vallès i Lidia Martorell), la coalició nacionalista aleshores liderada per Tomàs Gilabert no va tenir cap regidora entre els seus membres malgrat que es van aconseguir els seus millors resultats en escons fins a la data (10, igualant els actuals de Carles Pellicer). Els altres dos grups de l'oposició, ERC i PP, amb uns resultats esquifits, tampoc van tenir representants femenins a les seves files. Fou aquesta també la legislatura en què l'UPM liderada per Rosa Just quedà fora del consistori.

Amb l'arribada del segle XXI i la inclusió en l'agenda política de la qüestió de la participació política de les dones, no només la seva presència -lluny de minvar- va augmentar a totes les formacions. A Reus seria el temps de la posada en marxa del Pla Municipal de la Dona liderat per Pilar López (PSC), el qual seria un petit embrió d'una regidoria concreta en la següent legislatura: la de Polítiques per a la Igualtat de la qual s'encarregaria primer Misericòrdia Dosaiguas (PSC) que tindria continuïtat amb M.Teresa Vallverdú (ICV-EUiA) i per la mateixa coalició, Pilar Pérez.   A benefici d'inventari, a més, caldria assenyalar que la primera dona diputada provincial va ser la reusenca Misericòrdia Vallès entre el 1989 i el 1991 quan la dècada dels 80 gairebé finalitzava i la participació política de les dones prenia certa embranzida arreu.

Quan s'aborda la qüestió de la participació política de les dones, els àmbits de gestió són un altre dels temes a tenir en compte en l'anàlisi. De manera general, s'afirma que les dones amb responsabilitats polítiques s'encarreguen bàsicament de l'administració de les polítiques més socials dels governs i que estan infrarepresentades en els terrenys més tècnics i econòmics dels cartipassos. Com en el cas de la permanència en el món de la política, un repàs a les regidories que han ocupat les dones a Reus mostra situacions diverses tot i que, efectivament, predomina amb major grau el seu enquadrament com a responsables de matèries socials (ensenyament, cultura, polítiques per a la igualtat, serveis socials, ocupació…).

Sense desmerèixer en cap cas les aportacions del seus companys de consistori en aquestes matèries, es podria afirmar que bona part de l'atenció a les persones a la ciutat ha tingut un disseny i una execució en el qual una dona ha estat responsable en els darrers trenta anys. I això vol dir, per exemple, la planificació de les escoles i els instituts necessaris i l'atenció a les seves necessitats, l'acció social vers les persones amb majors problemàtiques, les polítiques adreçades a la gent gran, la posada en marxa de les escoles bressol, el disseny de polítiques de xoc per combatre la crisi d'on va nèixer Mas Carandell, les polítiques culturals, etc… 

D'altra banda, la visibilització i la incidència femenina no ha estat tan  clamorosa en altres àrees de l'ajuntament reusenc. Així, per exemple, tot i haver tingut accés a responsabilitats de govern en l'àrea de serveis territorials en diferents moments, el pas de dones per aquest àmbit ha estat més esporàdic. Seria el cas de Misericòrdia Vallès qui en la seva llarga trajectòria municipal no només va tenir responsabilitats clarament socials sinó que també es va ocupar de regidories com les d'Arquitectura i Habitatge i Medi Ambient, responsabilitat aquesta última en la qual gestionava un dels principals contractes que signa l'Ajuntament, el de la brossa.

Una altra de les dones amb recorregut més dilatat a l'Ajuntament de Reus i amb responsabilitats diverses és Empar Pont, que es va encarregar a finals dels noranta de gestionar la regidoria de Medi Ambient i va ser responsable, per exemple, d'engegar el procés de l'Agenda 21. Una legislatura després, Carme Miralles –que no va exhaurir el mandat- va ser designada cap d'àrea de Serveis Territorials.

En matèria de les societats anònimes municipals, caldria destacar també les presidències d'Aigües de Reus per part de M. Teresa Vallverdú entre el 2005 i el 2007 o les de Teresa Gomis del grup d'empreses Salut de l'Ajuntament, i la d'AMERSAM per part d'Alícia Alegret. Pel que fa a l'altra gran pota de l'administració municipal, l'econòmica, fins a la data no ha estat representada per cap regidora amb responsabilitats de govern.