Jaume 21 de Setembre de 2008
Pobre paio aquest senyoret de Reus
Oi que si?
Ara que ja ha passat l’Onze de setembre crec que és bon moment per fer una reflexió en veu alta i aclarir, desmentir i explicar com ha anat tot plegat. Certament, aquest Onze el recordaré d’una forma trista, d’una forma que no m’ha agradat gens. Més enllà dels fets, que ara us explicaré, el recordaré per totes les mentides, falsedats, enganys, amenaces i prohibicions que hem rebut i que corren per Reus.
Aquesta carta l’escric uns dies després de la Diada precisament per a poder agafar una certa distància, mirar-m’ho de forma més freda i calmada i sobretot perquè hi ha coses que no es poden dir abans de la mani, ja que el que calia era que tothom sortís al carrer, ja fos a Reus, a Barcelona o al poble més remot que vulgueu, però que la gent es fes notar.
Des de fa uns anys des d’alguns col·lectius estem una mica molestos amb l’entitat que organitza any rera any la mani de l’Onze. N’hem parlat, evidentment, i sempre se’ns ha titllat de voler descafeïnar, de voler destruir la mani i s’ha evitat fins i tot de debatre el disseny del cartell, el recorregut i fins i tot imposant manifestos, accions o el lector del manifest, sempre amb arguments diferents i segurament justificables, però excessius. Notem que algú té un sentiment de pertinència excessiu sobre aquest acte.
La gota que féu vessar el got va ser l’any passat en aparèixer, segons sembla “per problemes informàtics” el logo de l’EIC (una plataforma que aglutina algunes entitats convocants) al cartell, quan s’havia decidit que no n’hi hauria cap, com sempre. I que s’utilitzés de forma descarada la mani com a acte de presentació de l’EIC. (D’això en diuen partidisme).
En queixar-me, per telèfon i en una conversa força calenta i que recordo perfectament, vaig dir, en nom de les JERC, que l’any següent caldria replantejar algunes coses i que potser en comptes de cartell unitari, es podria fer com ja es fa en d’altres llocs que cada entitat fa el seu cartell, però que tothom es manifesta de forma conjunta; veient que alguns no entenien el significat de la paraula unitat.
Sembla ser que algú ha fet córrer que en comptes d’això jo em vaig dedicar a arrencar cartells per la ciutat i a demanar públicament la no assistència a aquesta mani. Això m’ha fet mal, de tot cor, ja que jo fa molts anys que no arrenco cap cartell, ja que crec en la llibertat d’expressió de tothom i que totes les ideologies són defensables (des d’extrema dreta a extrema esquerra), i que és el poble el qui ha de decidir.
Enguany, a la primera reunió preparatòria de la mani, des del Despertaferro es prohibeix l’accés a la sala als representants de les JERC que hi assisteixen, al·legant que fa uns mesos havia aparegut un cartell nostre al davant del seu local. Sí que es permeté l’accés al representant d’Esquerra. Se’ns comunicà que sí, que se’ns permetia anar a la mani, sempre que fos sense ensenyar cap logo o bandera nostres. Sincerament, fa molts anys que he deixat les baralles de pati d’escola com per a tornar-hi ara.
Davant de tot això, per responsabilitat i per a no fer més mal a la Diada, decidim evitar la polèmica, muntar un bus per anar a Barcelona, als actes nacionals, i convidar la gent a anar allà on li vingués de gust: a Reus o a Barcelona. En cap moment demanem boicot a res ni molt menys. Hem de sumar i no pas restar.
Finalment, només expressar que la nostra ciutat és Reus, que lluitem pel jovent reusenc i que ens hagués agradat manifestar-nos a Reus, però davant del sectarisme, de les mentides i de les poques ganes de consens mostrades des dels sectors de suport a la CUP a nivell local, hem optat per oferir aquesta alternativa als ciutadans del Camp.
Ara tot això ja ha passat i d’aquí poc tenim una altra oportunitat de treballar conjuntament: el Correllengua. Nosaltres estem per la labor de la unitat i del treball. Hi està tothom?
Visca Reus i visca els Països Catalans!
