-
Els dies 27 i 28 es podran veure les actuacions del Ball de Dames i Vells pels carrers de la ciutat
Reusdigital
Quan es va fundar el vostre grup festiu i quants integrants sou?
La companyia de teatre la Gata Borda va representar per primera vegada Dames i vells el 2009, tot i que la companyia és anterior. El ball té tretze personatges: dos diables, quatre vells, quatre dames i les tres autoritats.
Què us agrada i què canviaríeu dels actes del Seguici Festiu?
Creiem que és fantàstic. Sí que ens agradaria que alguna altra companyia de teatre ens fes la competència aixecant un altre ball parlat, la sana competència sempre és bona.
Introduïu alguna novetat per la Festa Major d’enguany?
Cada any el ball és completament nou
Quina és la vostra principal font de finançament?
El plateret que passem després de les actuacions! També les actuacions que fa la Gata Borda i les subvencions.
L’objectiu és ser econòmicament autosuficients respecte l’Ajuntament o sempre hi ha d’haver una aportació pública?
El teatre, que és el nostre àmbit, ha d’anar lligat a les aportacions públiques, tot i que darrerament les retallades i el 21% de l’IVA ens aboquen a l’autosuficiència.
Esteu satisfets o hi ha algun aspecte a millorar en la vostra relació amb l’Ajuntament?
Comptant que els parlaments del nostre ball els deixa de volta i mitja, la relació és prou cordial.
Quin ressò teniu fora de Reus?
Dames i Vells és un fenòmen molt local, tot i que ha vingut gent de teatre de Barcelona per veure què és això dels balls parlats. També hi ha un constant intercanvi de “visites” entre membres de balls parlats d’altres poblacions.
Envegeu alguna qüestió (propostes, organització, finançament, etc) de la Festa Major de Tarragona?
Els Dames i Vells de Tarragona és un referent claríssim. Més que envejar-los, els admirem per la seva trajectòria i per la seva capacitat de convocatòria.
Us sentiu valorats pels reusencs i les reusenques?
Cada vegada més, la gent troba natural que un element festiu pugui ser una obra de teatre -un ball parlat- per a adults.
