Com cada any, el cartell de barraques sempre és motiu de discussió entre la parròquia reusenca. Trobem personal de tot tipus: a qui no l’importa el cartell, el que se’n va peti qui peti a barraques, i al qui encara que no li agradi el cartell també hi va. Pel que fa a l’edició del 2009, la flamant crisi hi té una bona participació ja que el pressupost s’ha reduït considerablement i el més perjudicat n’ha estat la graella de concerts.
Fent un petit paral·lelisme, veiem que tampoc es diferencia amb escreix de l’edició anterior. El gran cap de cartell, 'Fangoria', el podríem etiquetar en el camp de la música de 'noves tendències' que l’any passat venia representat pels barcelonins 'Pinker Tones', un estil o tendència que fins ara era inèdita en les barraques. No hi podia faltar la secció dels peluts, l’any passat encapçalat per uns dinosaures com els Barricada i enguany pels re-formats Kop, que per primera vegada toquen a les nostres contrades. L’altre estil per excel·lència el podríem definir com a mestissatge (en el mateix sac hi posaríem estils com la rumba, l’Ska, reggae o fusió), un estil que té molt bona acceptació pel seu caire festiu i reivindicatiu. Així com l’any passat venien representats per grups com Gertrudis, La Pegatina o Fundación Tony Manero, enguany els referents vénen encapçalats per La Bundu Band, Costo Rico o Sergent Garcia, entre d’altres. Com sempre, el gran absent seria la música alternativa o indie i no serà perquè no hi hagi grans exponents com Mishima, Helena, Love of Lesbian i un llarg etcètera.
Suposo que confeccionar un cartell on hi figurin tots els colors musicals no és tasca fàcil, però no estic d’acord que el gran hàndicap sigui el pressupost. D’aquí que aplaudeixo la iniciativa d’ahir diumenge, quan van tocar una sèrie de grups locals en el XIè Concurs Música Jove 2009 on sincerament vaig veure algunes formacions força interessants com els Trencasons, amb clares influències dels mítics Dixebra, i petites pinzellades de l’Ham de foc, o els Main Road, que em van recordar els millors Echobelly dels anys noranta. Ara bé, suposo que l’organització no els devia trobar tant interessants, ja que ni tant sols surt el seu nom a la pàgina web de les barraques.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics