Capçanes recorda en Carrasclet

Capçanes fou juga amb la forma del verb ésser i amb l'indret d'on el poble s'abasteix d'aigua, i és també el nom que s'ha donat a la jornada de la cultura popular que es va engegar l'any passat, dedicada a la jota, i que tindrà continuïtat dissabte vinent amb una diada amb Pere Joan Barceló i Anguera com a protagonista. "En uns moments en què tothom parla d'identitat i el fet nacional està molt damunt la taula, volem fer unes jornades lúdiques però també de reflexió sobre la nostra cultura", explica Joan Carles Garcia, alcalde de Capçanes. La tria de la figura d'en Carrasclet com a eix de la jornada d'enguany s'emmarca, segons Garcia, en la celebració del Tricentenari del 1714.

Pere Joan Barceló, nascut a Capçanes el 1682, és conegut com a Carrasclet per la feina de carboner de carrascles que compartia amb la seva família. Com el seu pare, era capità de fusellers de les forces de l'arxiduc Carles d'Àustria i va lluitar contra els austriacistes a la guerra de Successió. Després de la rendició de Barcelona es va retirar a Marçà i continuaria la seva lluita encapçalant guerrilles que atacaven municipis governats per partidaris de Felip V.

Rere les seves petges

"Tenim ganes de mostrar-nos, ja ens coneixen pel nostre bon vi, pel personatge i volem que també es conegui el nostre entorn", explica l'alcalde. Per això, la jornada de cultura popular començarà a dos quarts de deu del matí amb una excursió guiada i teatralitzada pels volts del poble en què s'explicaran fets relacionats amb en Carrasclet. Durant la ruta es podrà observar un gran nombre d'elements de pedra en sec. Les activitats continuaran a primera hora de la tarda, amb tallers per a la matinada i un bon ventall de jocs que ja es jugaven quan el guerriller era petit.

Tot seguit començarà la cercavila amb el gegant Carrasclet de Reus, els gegants de Capçanes, els grallers de Petagralla i el ball de Pere Joan Barceló Anguera de Reus, acompanyat per la mitja cobla de la colla. Cal recordar que una de les ciutats que en Carrasclet va alliberar va ser Reus. A la capital del Baix Camp, el gegant Carrasclet participa a les festes majors des que es va construir el 1985. La seva figura es va escollir perquè simbolitza la lluita per les llibertats del país. D'altra banda, l'any 2009 es va presentar el ball de Pere Joan Barceló, un ball parlat que recrea la figura d'en Carrasclet, la seva dona Pepeta Figueres i companys de lluita vestits com al segle XVIII i que disparen reproduccions de trabucs. La jornada es clourà amb una exposició i una conferència sobre ‘El Carrasclet i la seva època’, a càrrec d'Adrià Cases, on s'explicarà com era la societat d'aquell temps i quina concepció es tenia del país.

I els Mossos d'Esquadra...

En Carrasclet era un excel·lent estrateg militar i amb les seves guerrilles va actuar des dels Pirineus a l'Ebre. Per lluitar contra els Miquelets que continuaven la resistència i també els bandolers, Francesco Pio di Savioa, el capità general de Catalunya, va crear al 1719 les esquadres de vilatans a cadascun dels corregiments. A Valls estaven comandades pel batlle, Pere Anton Veciana, qui anys després es convertiria en cap de tota l'esquadra. Cal dir que Valls va resistir l'atac d'en Carrasclet. Cridat pel duc de Berwick, que li va atorgar el títol de coronel, Carrasclet participaria en les principals guerres europees de l'època. El 1743 va morir al camp de batalla, a Breisach el Vell.