La cultura 'clubber' i 'underground' resisteix a la música de la ràdio fórmula?
Resisteix. Però és cert que la cultura 'clubber' està ara mateix centrada en algunes ciutats. Als anys 80 i 90 era la novetat i estava repartida per moltes més localitats. Ara, potser, s'hauria d'anomenar 'cultura festivalera'.
Com valora el panorama de la música electrònica a Catalunya?
Amb una nota molt alta. Recordo amb gran apreci els viatges dels anys noranta a Barcelona, Girona o Sabadell, per veure directes i fer diverses sessions. A més, també per anar a comprar discs. Avui en dia teniu molts referents, clubs, discjòqueis i productors de primera fila. Per no parlar de la premsa i del seu gran nivell. Catalunya ha tingut un paper molt important. També recordo les sessions a Florida 135, de Fraga.
Sónar, Periferias, Monegros Desert Festival, Pirineos Sur... Bon currículum.
Si fa més de 20 anys, quan vaig començar de forma professional en tot aquest món, m'haguessin dit que arribaria a tant m'hauria costat creure-ho, tot i que m'hauria emocionat. A més, fa uns anys vaig veure que les meves produccions musicals estaven al número u de vendes, o entre els deu més venuts dels seus respectius estils, i això anima molt perquè veia que el meu treball era reconegut.
Quin ha estat el millor lloc on ha fet una sessió?
De tots guardo un gran record. Em costaria decidir. Cada sessió és diferent, cadascuna és 'la sessió'.
Ha estat triat millor discjòquei nacional en diverses revistes especialitzades, què ha significat en la seva carrera?
Ha estat un revulsiu important. Estic molt agraït tant a la premsa que va votar-me com als lectors.
Una bona sessió és alguna cosa més que posar música?
Sí, ho és. Quan estem allà volem expressar. Una sessió musical és art en directe. En el meu cas, molts cops el públic guia les sessions. La connexió entre el discjòquei i el públic és única.
Productor, mesclador, amb una escola de música... Carlos Hollers no és només un discjòquei.
M'agrada desenvolupar-me en diverses disciplines. Es podria dir que sí, Carlos Hollers és alguna cosa més. Des de finals dels anys 90 mantinc col·laboracions amb músics, 'videojockeys' o amb espais allunyats de les pistes de ball. Tot això m'ha fet treballar altres arts. Vídeo i imatge en directe m'han fet tirar endavant projectes molt divertits.
Com quins?
Fa un parell d'anys vaig realitzar un podcast per la revista digital PlayGround. A través del nom de les cançons i del seu ordre podies llegir una poesia. Després vaig crear una petita mescla per aquest mateix web expressant un projecte futur amb la mateixa línia de treball, però aquest cop era tot música 'negra', i amb algun dels discs que vaig punxar al Sónar del 2011. La música em serveix per expressar i busco fer-ho amb les eines de les que disposo. Les meves produccions musicals també signifiquen quelcom.
Una escola de música amb un màster de dos anys, expliqui'ns això.
(Riu). Bé, tot això va néixer una setmana en la que estava pensant en actualitzar el meu estudi i el complicat que és aconseguir un bon assessorament. Un pensa en tots aquells que volen començar en aquest món i vaig decidir crear CH Escuela de Música Electrónica. S'imparteixen tot tipus de matèries per una correcta introducció i professionalització dins de l'entorn del discjòquei i els alumnes poden seleccionar algunes d'aquestes. A més, el lloc en el que es fa és genial, situat a l'espai cultural de Las Armas (Saragossa). Estudis, aules i una sala per actuar amb una capacitat per a 450 persones.
La matinada del 28 de juny actuaràs als Perejil's Sound a Reus, que significa això per a vostè?
Reus és molt especial per a mi. I en aquest cas encara més perquè vaig acompanyat de diversos alumnes meus, més alguns que venen a gaudir dels seus companys. Musicalment, Reus té alguna cosa més, el públic és molt receptiu i agraït.
Quina sessió ens prepara?
Molt divertida i desenfadada. Serà especial ja que aquest any he complert 20 anys com a professional. Barrejaré clàssics de la meva carrera amb novetats, i amb diversitat d’estils. Tot i que com sempre dic, això dependrà del públic i de la seva edat, però us puc assegurar que serà divertida.
Coneix Reus?
Una mica, i m’agrada. Reconec que sempre que he visitat la ciutat és per punxar, i de nit. Tinc pendent veure edificis singulars i culturals del municipi. En quant a la gastronomia, els amfitrions m’han portat a llocs de molta qualitat. Vaig estar als Perejil’s Sound fa uns anys i m’ho vaig passar genial. També he vingut alguns cops al Blanc Minibar. Ambdós són gent molt entranyable i la seva aposta per la música de qualitat és de gran valor. Podeu estar orgullosos per aquestes terres!
No ha d’oblidar-se de provar el Masclet, la beguda típic de la Festa Major.
M’encantaria provar-la. És una barreja que de ben segur m’agrada molt.
