Anna López: 'Vox ha fet créixer la seva base electoral amb els nous perdedors de la pandèmia'

Més enllà de la victòria de l'independentisme en vots i escons el 14-F, un dels fets més rellevants dels comicis ha estat la irrupció de Vox al Parlament de Catalunya. La formació d'extrema ha aconseguit 11 diputats (dos dels quals a la nostra demarcació), el que fa preveure una futura legislatura més que complicada. Davant d'aquest escenari, Reusdigital.cat conversa amb la doctora en Ciències Polítiques Anna López (Barcelona, 1984), qui analitza entre altres qüestions la penetració del partit en poblacions del Camp com la Pobla de Mafumet, o el paper que els mitjans haurien de desenvolupar quan tractin els discursos de la formació. "Es necessita debat per contrastar fets i per contraargumentar, perquè del contrari les seves manifestacions romanen el l'imaginari popular sense resposta", explica. 

Les concentracions de rebuig als actes de campanya de Vox ha ajudat l'extrema dreta a aconseguir els resultats del 14-F?

A nivell quantitatiu i en termes de vot no ho sabrem fins que tinguem el postelectoral, quan tindrem resposta a preguntes com aquesta. El que sí que sabem és que les concentracions de rebuig els han fet guanyar presència mediàtica, és indiscutible. En un cursa electoral en què havien de competir amb altres candidats, dos dels quals de la dreta no independentista, han guanyat pes als mitjans. I això és quantificable, és un fet, no pas una opinió. Ignacio Garriga ha guanyat visibilitat davant de Cs i PP i al mateix temps s'ha victimitzat la formació en alguns mitjans. Ells, que fan apologia de l'odi i de la incitació al conflicte, s'han mostrat com a víctimes. El discurs que hem vist en molts mitjans, sense cap tipus de context, és que Vox ha estat atacat per grups de radicals. No hi ha context, ni anàlisi de les declaracions que fan a les xarxes socials, ni s'ha dit res de la campanya islamòfoba que s'ha fet en els últims dies. Per tot plegat, el resultat és una major presència mediàtica, que pot traduir-se en vot o no, i que se'ls ha victimitzat, el que de fet els allunya de l'etiqueta violenta i radical que els ha acompanyat sovint. 

Els sondejos apuntaven una cosa i els resultats n'han estat una altra. El vot ocult també hi ha comptat. 

Les enquestes de gener, posem per cas, els donaven quatre escons; el CEO n'hi donava entre sis i vuit, i el CIS entre set i 10, i el resultat ha estat d'11. Què hi tenim, a Espanya, fins al moment? Una mica de vot ocult respecte a Vox, i més en especial a Catalunya. Amb tot, crec que es tracta d'una tendència que va a la baixa, i que cada cop hi haurà una major reafirmació del vot a Vox, pels discurs que fan i pels líders que tenen. 

Si ens fixem en els resultats en poblacions del Camp de Tarragona, a Reus Vox va ser la quarta força; a Vila-seca i a Salou la segona i, a la Pobla de Mafumet, la primera, si bé tan sols amb un vot més que la segona. Com és que en un municipi com aquest últim, amb molts veïns de classe obrera, el missatge de Vox ha penetrat d'aquesta manera?

Vox està un viatge similar al de Le Pen als anys 90. Hi ha, de fet, una 'lepenització' en el discurs econòmic de Vox. 

I això en què es tradueix?

El discurs inicial de Vox, neoliberal, s'adreçava a les classes econòmiques benestants. Si agafes el programa, moltes de les mesures proposades són per al seu benefici. La qüestió és que l'extrema dreta espanyola sap el que ha passat, a Europa, en especial si prenen el model dels seus homòlegs francesos. En un temps de crisi econòmica saben que per créixer han d'anar més enllà del discurs identitari. Per tant, adrecen ara el discurs econòmic a les classes treballadores, als aturats, als autònoms i als petits empresaris, que són els perdedors econòmics de la pandèmia. Teníem la incògnita, en campanya, de si Vox mantindria el discurs neoliberal o l'obriria a la classe treballadora, i quan ha apostat per aquesta última opció s'ha traduït en més vots. Tenim l'exemple que vostè ha comentat de la Pobla de Mafumet, però en clau estatal ja havíem vist indicadors, en aquesta línia. En una situació de crisi, Vox ha elaborat un argumentari per als treballadors per tal d'augmentar la base electoral més enllà de l'espanyolisme. 

Però a Catalunya hi ha l'afegit del factor identitari. 

Per descomptat. El mobilitzador principal del votant de Vox és l'antiindepentisme. El discurs és espanyolista, recentralista i anticatalanista. Ara per ara no es tracta de quelcom que sigui al centre de l'agenda política perquè som en plena crisi econòmica, cert, però a Catalunya l'eix no és pas dreta o esquerra, sinó independentisme o espanyolisme. I, en aquest àmbit, Vox guanya espai a la dreta perquè té elements que el diferencien de la resta d'opcions. Vox ha fet créixer la seva base electoral amb els nous perdedors de la pandèmia, perquè hem vist que ha impactat en barris amb veïns de rendes altes però també en altres amb veïns de rendes més baixes, i en cinturons industrials. 

La desafecció política els ha afavorit?

També. Hi ha ciutadans desencantats dels partits polítics convencionals, dels respectius governs, i que ara opten per Vox entre altres motius perquè encara no els ha passat factura la cogovernabilitat, i això els dona cert avantatge respecte altres formacions. Per ara, no podem avaluar la seva gestió al govern, com sí que podem fer amb altres partits. 

Però en tot cas podria ser un avantatge efímer, segons la gestió que fessin. 

L'experiència a Europa ens diu que quan l'extrema dreta té poder, és a dir, que posem per cas té ministres, comença a baixar. No desapareix, però baixa, i es queda al voltant d'entre un 8 i un 10% als parlaments. Està demostrat que quan agafen el poder de veritat, i no pas quan donen suport a un govern autonòmic, que és el que hem vist recentment, comencen a baixar. Ara mateix, però, Vox és en creixement, perquè segueix agafant espai de la dreta.

Ha fet mal a Cs.

Sí, i problablement n'hi farà més, i fins i tot és possible que acabi agafant votants al PP. 

Com valora el paper de l'esquerra espanyola, quan tracta Vox? El president Sánchez els compara amb Junts per Catalunya. 

És una estratègia. Durant la campanya vam veure com els partits independentistes van atacar Vox tot penjant-los, per exemple, l'etiqueta de franquistes. Ho van fer dividir l'espai de dreta, però també per mobilitzar el votant més antifeixista. Ja han passat les eleccions catalanes, i a Madrid hi tenim el principal partit del govern refent el seu discurs respecte a Vox. L'ha canviat una mica, de fet. Durant l'any passat va ser més o menys ferm, però no fa gaire, i per atacar el PP, Sánchez va dir que Santiago Abascal té més sentit d'estat que no pas Pablo Casado. Aquesta és una tàctica política que no afavoreix gens la democràcia. A Alemanya, Angela Merkel ho va entendre molt bé. A l'extrema dreta no se li ha de donar cap impuls perquè formi part del nostre sistema polític, perquè si passa això es reprodueix. L'esquerra no n'ha de deixar passar ni una, i ha de ser prudent en les seves manifestacions perquè del contrari excita el votant de Vox. I l'esquerra hauria de fer també un discurs que abandoni les polítiques neoliberals, que és la benzina de l'extrema dreta. Els partits del govern i de l'esquerra tenen feina, perquè la tasca passa per diverses accions. 

Com ara?

La transparència en les dades, que són opaques. Vox se les inventa, les manipula. Cal combatre-ho. No s'ha de caure en la temptació d'agitar el vot antifeixista sense pensar en les repercussions, perquè això dona ales a Vox. I després la repercussió és pitjor per al sistema, perquè el CIS del mes de febrer els situa com a la tercera força política estatal.

L'estratègia comuna ha de ser un cordó sanitari?

No hi ha receptes perfectes, perquè del contrari no tindríem l'extrema dreta a les institucions. El que sí que tenim són mecanismes per frenar la difusió dels seus missatges. Un cas són els cordons sanitaris, és a dir, no pactar-hi, començant per la resta de la dreta, que sap que pot acabar per desaparèixer perquè en un context de crisi com aquest, la tendència de molts és la de seguir les postures més radicals. 

I pel que fa a la resta?

Qualsevol concessió a Vox contamina. Condicionen fins i tot l'agenda política i mediàtica. Els postulats de Vox són molt lluny d'abordar els problemes reals de la gent. El seu programa per a Catalunya, de 10 punts, no feia pas una anàlisi de la realitat. Als debats, la resta de candidats van perdre l'oportunitat de rebatre Ignacio Garriga quan deia que solucionaria els problemes dels catalans. Algú hauria d'haver replicat que al programa de Vox, molts dels punts se centraven en l'espanyolisme sense complexos i en l'anticatalanisme. Si ni tan sols sabia el pressupost de la Generalitat, com ha de resoldre els problemes dels catalans? Es necessita debat per contrastar fets i per contraargumentar, perquè del contrari les seves manifestacions romanen el l'imaginari popular sense resposta. 

Per què creu que els candidats, amb algunes excepcions, no van plantar cara a Vox, als debats?

Per inexperiència. Si en un debat deixes parlar l'extrema dreta sense refutar els seus arguments, pots tenir un resultat com el de Catalunya, amb 11 escons. Recordem els debats de les eleccions generals, amb Sánchez i Abascal. Al primer el va deixar parlar, però al segon va entrar al cos al cos i va rebatre el discurs, en una línia similar al que s'ha vist abans a Europa. Ara, a Catalunya, tenim l'experiència dels debats de la campanya del 14-F. Espero que els polítics n'hagin après, que hagin entès que deixar parlar sense donar resposta no és efectiu. Cal confiar en l'altura política de la resta de les forces i que no vulguin treure'n un rèdit partidista. 

Un dels debats interns dels periodistes se centra també en tracte que cal donar a Vox. 

Tampoc hi ha cap solució màgica. El que hem après de la resta d'Europa és que els cordons sanitaris del segle passat ja no serveixen perquè l'extrema dreta s'ha organitzat molt bé. Vox és un actor polític rellevant i cal informar-ne. Ara bé, el debat hauria de ser sobre com n'informem. No s'ha de parlar del que ells volen que parlem. No poden centrar l'agenda mediàtica en allò que a ells els interessa, ni podem permetre que facin propaganda del seu discurs, que es basa en mentides i notícies inventades i difoses a la xarxa. Cal contrastar, cal fer una feina extra de 'checking' de les seves declaracions per no acabar difonent uns missatges que es basen en opinions, no pas en fets. Sóc partidària d'informar de Vox, sí, però no pas de la manera que ells volen que n'informem. Això implica debat, i no només per part dels mitjans; també per part dels governs. Els governs han de ser molt transparents amb la informació que donin per tal que l'extrema dreta no pugui inventar-se segons què. 

S'ha referit a la seva estratègia a les xarxes. 

Aquí hi ha molta feina. Ja s'han començat a veure, però, algunes millores. L'exemple el tenim en les eleccions dels Estats Units, quan quatre cadenes es van plantar i van tallar l'emissió en què Donald Trump deia que hi havia frau electoral sense tenir-ne proves. Es va tancar el seu compte de Twitter, a més. Per tant, s'ha avançat una mica en el combat a l'ecosistema mediàtic fins ara incontenible de l'extrema dreta. La guerra del segle XXI és la guerra de les dades, i l'extrema dreta té un avantatge, en aquest camp, respecte les altres forces. Han hagut d'organitzar-se a la xarxa quan eren al marge del sistema, l'han usada per fer propaganda, per mobilitzar i per reclutar. Els mitjans han de contrastar les declaracions dels líders de l'extrema dreta per no caure en la difusió de 'fake news'.