-
Bassa, al Suprem, aquest dimecres
ACN
La consellera de Treball i Afers Socials del govern Puigdemont, Dolors Bassa, ha dit aquest dimecres al judici de l'1-O que el referèndum no era "res concloent" per arribar a la independència. A preguntes del fiscal, ha defensat que la independència es concebia com "una cosa pactada o un acord durant el temps que fos necessari".
"La prova és que estem aquí i que no som independents", ha manifestat. Bassa ha circumscrit l'organització del referèndum al "problemes" que va tenir JxSi amb la CUP per mantenir l'acord per garantir la majoria absoluta al Parlament. "Calia decidir si anàvem a eleccions o es buscava el consens, i es va fer un referèndum com una forma de compromís entre les institucions i els ciutadans", ha explicat.
L'exconsellera ha dit que si el referèndum tenia un suport massiu "ajudava en la negociació" amb l'Estat però assegura que "mai es pretenia que s'arribés a una insurrecció".
'Mai m'esperava el que vaig veure l'1-O'
L'exconsellera ha dit que no es pensava que hi hauria violència l'1-O perquè el govern, segons Bassa, havia acatat la suspensió del TC i no "va fer cap acció des de la suspensió de la llei del referèndum". I també s'ha referit que "l'antecedent" que tenien era el del 9-N, quan no hi va haver incidents. A més, s'ha referit a la interlocutòria del TSJC on demanava a les forces policials que "no alteressin la convivència".
"L'única variable imprevisible de l'1-O és l'actuació totalment equívoca d'alguns, no de tots, dels membres de cossos de la policia nacional i la guàrdia civil", ha manifestat. A més, ha dit que se li podien "ocórrer 1000 maneres d'impedir" el referèndum "sense atacar la gent". Entre aquestes, ha dit que el govern espanyol podria haver "desnaturalitzat el resultat" o haver-se endut les urnes un cop ja s'haguessin acabat les votacions.
Bassa ha explicat aquest dimecres a la tarda davant del Tribunal Suprem que el cap de setmana de l'1 d'octubre el departament va assumir la gestió directa dels centres cívics de la Generalitat per tal d'evitar "problemes" als directors. Per aquell cap de setmana moltes entitats van presentar sol·licituds d'activitats com "balls per a gent gran o cursos d'escacs", i això generava "inquietud i malestar" en els directors per si podia anar contra la prohibició del referèndum, o fins i tot generava "problemes de responsabilitat civil" si algun usuari es feia mal o algun material es feia malbé. "No hi va haver cap incident", ha afegit.
En resposta al fiscal, Bassa ha explicat que no va destituir cap director ni va fer cap decret. Simplement, ha explicat, va enviar un correu electrònic als directors dient-los que podien "abocar" les seves competències al departament fins el següent dilluns, dia 2, a les 7 del matí. "Es va fer per la seva tranquil·litat", ha reblat. No podien dir que no a les entitats, perquè "un centre cívic serveix per a la participació, perquè és la màxima expressió de ciutadania i participació".
Aturada de país
Sobre l'aturada de país del 3 d'octubre, Bassa ha especificat que va ser una "protesta" organitzada per la Taula per la Democràcia, de la qual formaven part unes 40 entitats, i a la qual es van adherir algunes patronals, els sindicats principals, ajuntaments i la Generalitat, davant l'actuació policial de dos dies abans.
Aquesta 'aturada de país' ha explicat que no tenia "res a veure" amb la vaga general convocada dies abans per quatre sindicats minoritaris, CGT, IAC, COS i Intersindical-CSC, del 2 al 13 d'octubre. Per això, el 29 de setembre va emetre una ordre de garantia de serveis essencials, com en qualsevol vaga, ha explicat, sense que l'odre fos per "donar publicitat", ha dit.
Sobre el registre de voluntaris, que les acusacions conclouen que servia per buscar voluntaris per al referèndum, Bassa ha dit que era un registre d'entitats sense afany de lucre que buscaven voluntaris, però no pas un registre de persones. Les entitats i la Generalitat volien adequar millor el perfil de voluntaris de cada entitat i per això el govern va encarregar al CTTI una plataforma tecnològica de 'matching' que fes més automàtic el procediment de les anomenades 'crides', quan les entitats necessiten voluntaris per a determinades campanyes.
